CSIF denuncia a Sanitat per la mobilitat forçosa del personal sanitari

El sindicat CSIF ha formalitzat davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana la demanda contra la resolució del 24 de novembre de Conselleria de Sanitat en matèria de recursos humans i personal. Una vegada interposat el recurs al desembre i admès, ara la central sindical ha formalitzat la citada demanda, en la qual demana la suspensió cautelar de mesures que inclou aqueix recurs davant “el greu perjudici a la ciutadania”.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) explica que la citada resolució permet que les direccions de departament o centres puguen obligar personal facultatiu a exercir funcions diferents de les de la seua especialitat i fins i tot mobilitat forçosa de treballadors. També inclou horaris que superen la jornada laboral i la supressió de descansos, reduccions de jornada, permisos o llicències, entre altres decisions.

El sindicat, en la seua demanda, explica que aquesta resolució “és nul·la”, ja que “l'adopció de mesures per a garantir la capacitat del Sistema Valencià de Salut de la Comunitat Valenciana en matèria de recursos humans enfront de la pandèmia solament pot dur-se a terme mitjançant un decret del president”. Indica que de conformitat amb l'article 2 del Reial decret 926/2020 de 25 d'octubre pel qual es declara l'estat d'alarma, és “l'autoritat competent delegada a la Comunitat Valenciana”. Conselleria va aplicar una resolució i no un decret, amb el que hauria vulnerat “el principi de jerarquia normativa i de legalitat establits en l'article 9.3 de la Constitució Espanyola”.

CSIF també alerta en la seua demanda contra un altre dels punts de la resolució, que consisteix en la renovació automàtica del personal el contracte del qual era prorrogat des de febrer de 2020, per la qual cosa havien començat a realitzar la seua labor abans de la pandèmia. Referent a això, el sindicat recalca que “els contractes que a data de 24 de novembre de 2020 excedisquen de 12 mesos de duració amb les seues pròrrogues, és evident que cap relació guarden amb la crisi sanitària creada per la pandèmia del covid-19, i que estan encobrint places estructurals no cobertes”.

El sindicat aprofundeix en aquesta línia en afirmar que “el principal problema patit pel sistema valencià de salut, en relació amb els recursos humans, va anar que en la data en què va sorgir la pandèmia, a primers de març o finals de febrer de 2020, les plantilles de personal, de totes les categories, eren no deficitàries, sinó molt deficitàries, i que el personal que accedia en virtut dels nomenaments covid que es van realitzar, emparats en la crisi sanitària, era destinat a cobrir necessitats estructurals”. CSIF ve remarcant que la sanitat valenciana ha perdut personal en els últims anys i que necessita d'uns 11.000 professionals més per a cobrir les manques actuals.

CSIF al·ludeix en la seua demanda a una altra qüestió fonamental de la resolució que considera “nul·la de ple dret”, com és “la modificació de l'àmbit ordinari funcionarial del personal”, de manera que a un especialista el traslladen a atendre un altre servei en el qual no està especialitzat.

La central sindical, referent a això, recorda l'article 3 del Reial decret llei 29/2020 de 29 de setembre, de mesures urgents en el Sistema Nacional de Salut, que estableix la mobilitat funcional únicament de les categories d'infermeria i facultatius especialistes i “només quan el nombre de professionals d'una unitat concreta no siga suficient, a conseqüència de la pandèmia per COVID-19 i només sempre que quede garantida l'assistència sanitària de les seues unitats d'origen”. Això últim no ha ocorregut en clausurar Conselleria les citades unitats d'origen.

El sindicat també exposa igual nul·litat en el punt de la modificació de l'àmbit territorial funcionarial del personal, ja que, com indica “la resolució que es recorre modifica un decret del Consell pel qual s'estableix el procediment de mobilitat forçosa del personal estatutari per motius assistencials, i el fa privant al personal dels mecanismes de control que el decret establia per a garantir l'ús correcte i no l'abús d'aquesta mesura”.

CSIF continua indicant que, de la mateixa manera, la “modificació de l'àmbit de jornada de treball, descansos, permisos, llicències, vacances i reduccions de jornada ve recollida en sengles decrets del Consell”. En aquest aspecte insisteix que, pel principi de jerarquia normativa establit en l'article 9.3 de la Constitució Espanyola, “les disposicions contingudes en un decret del Consell, no poden ser modificades per una resolució de la Conselleria de Sanitat com la que es recorre”. El mateix ocorre amb les exempcions de guàrdia i autoritzacions de compatibilitat, regulades en un ordre i que l'Administració altera en aquesta resolució.

El sindicat demana al TSJ que “declare nul·la en la seua integritat la resolució” i li sol·licita, com a mesura cautelar, la suspensió de mesures com la modificació de l'àmbit ordinari funcionarial, del territorial, de la jornada de treball o de les exempcions de guàrdia.

CSIF, entre els motius per a demanar la suspensió, ressalta “la greu crisi sanitària” que està provocant la resolució. Així, argumenta que el fet que “Conselleria de Sanitat haja tancat serveis sencers per a destinar als seus professionals a atendre pacients de portes d'urgències o d'atenció primària, deixant sense assistència sanitària als pacients d'una determinada especialitat; el que a més de que està vetat perquè la llei (el reial decret llei 29/2020) no el contempla, està originant una gravíssima crisi sanitària que s'està produint silenciosament, per tots els pacients que no estan sent tractats de diferents patologies perquè els serveis de les seues especialitats han sigut clausurats”.

La central sindical insisteix en aqueixa suspensió cautelar de la resolució, ja que “els drets que es conculquen, tant dels ciutadans, com dels professionals sanitaris, a conseqüència de la resolució que es recorre, no podran ser rehabilitats, si la sentència fora estimatòria. Per tots aquests motius entenem que procedeix l'estimació de la mesura cautelar”.