elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Publicació edificis històrics IV: La casa consistorial

Publicació edificis històrics IV: La casa consistorial
  • L'Arxiu Municipal “Clara Campoamor” ha editat el quart número de la sèrie corresponent als Edificis Històrics de Crevillent, en aquesta ocasió dedicat a la Casa Consistorial o Casa de la Vila

MÉS FOTOS
Publicació edificis històrics IV: La casa consistorial - (foto 2)
Publicació edificis històrics IV: La casa consistorial - (foto 3)
Publicació edificis històrics IV: La casa consistorial - (foto 4)

En aquesta publicació es realitza un recorregut històric dels diferents llocs on ha estat situada la Casa Consistorial com a edifici propi, ja que en origen les autoritats municipals es trobaven al castell de la vila.

La primera referència documental a un edifici destinat a Casa Capitular data de 1841, quan es va llogar un immoble propietat de Jaime Davó, en els voltants del castell o de l'antiga parròquia de Nuestra Señora de Belén.

És a mitjans del segle XIX, quan es construeix una casa destinada a l'Ajuntament, al costat del castell i el Portal de la Vila, en la llavors denominada Plaza Vella, amb una superfície de 137,50 metres, per davant del qual travessava l'antiga carretera a Murcia.
Aquest edifici comptava amb diverses estades: saló de sessions, secretaria, arxiu, jutjat i presó.

Van ser constants les denúncies sobre el mal estat de l'edifici a partir d'una dècada després de la seua construcció, sobretot pel que fa a la teulada, en estat ruïnós, a més de la greu situació d'altres dependències, com l'arxiu.

Malgrat l'aprovació d'un nou projecte en 1890, no va ser fins a 1924, quan es va procedir a l'adquisició de l'immoble actual, en el llavors carrer Alfons XIII (hui Major), mitjançant concurs públic, resolt a favor de Sr. Pascual Mas Mas, propietari de la casa i futur president de la Diputació Provincial d'Alacant.

La Casa Consistorial actual va ser construïda en 1901, com a habitatge particular, adquirida per 50.000 pessetes, i és un exemple clar del modernisme català.

Després de la seua compra, es van habilitar les diferents dependències municipals, el jutjat i una xicoteta presó o calabós.

Des de mitjan segle XX fins pràcticament els nostres dies, ha patit nombroses reformes i ampliacions, si bé continua sent l'edifici civil més important de Crevillent, no solament per ser seu del govern municipal, sinó també per la bellesa de la seua façana i escala interior.

Aquesta publicació forma part de la difusió que està duent a terme l'Arxiu Municipal “Clara Campoamor” del patrimoni documental que posseeix, així com fomentant el coneixement de la història local de la població crevillentina.

Els exemplars pots recollir-se de forma gratuïta en qualsevol dependència municipal: Ajuntament, Casa de Cultura, Biblioteca, Centre Jove i Agència de Desenvolupament Local.

Pujar