L'Arxiu Municipal tracta la història de María Gertrudis Gallardo a través dels protocols notarials
María Gertrudis és un dels escassos exemples de dona de negocis de l'època. Aquesta crevillentina es dedicava a l'elaboració de vi i la venda d'espart trenat al carrer “Abrevadero”
L'Arxiu Municipal dona a conéixer la història de María Gertrudis Gallardo, que va redactar el seu testament el 25 de juny de 1843, davant del notari José Mas Aznar, a favor dels seus fills, netes i el seu segon marit, Francisco Fuentes, nomenant com a marmessor Jaime Quesada, prevere de la vila.
La seua última voluntat conté fins a 168 entrades, entre les quals destaquem:
- 200 misses amb almoina de 4 reals de billó cadascuna
- 50 misses per l'ànima del seu fill difunt Antonio Martínez Gallardo
- 25 misses per l'ànima del seu fill José Martínez Gallardo
- 4 reals a la Casa Santa de Jerusalem, redempció de captius i Hospital de la vila respectivament
- 12 reals per als socors de famílies òrfenes per la Guerra de la Independència
- Una parcel·la de terra a la Partida del Boch “al pou de Miguel Francia”
- Una casa al carrer Abrevadero i una altra al carrer del Carmen
- 27 tafulles de terra a la Partida del Derramador dedicades a vinya
- 9 tafulles d'olivar a la Partida de Càrrega
- Mitja hora d'aigua
Els diners destinats a la redempció de captius, l'atenció de malalts i pobres de l'Hospital de la vila o els orfes de la guerra, en aquest cas d'Independència contra França, eren obres piules molt comunes als testaments des de l'Edat mitjana.
Una dada desconeguda és la referència al pou de Miguel Francia a la Partida del Boch, obra de Miguel Francia García, arquitecte autor del temple de Nostra Senyora de Betlem, o el seu fill Miguel Francia Guillén, que també va dur a terme projectes de tipus hidràulic.
Al seu espòs, “com a prova de l'amor que li professa”, li va deixar tan sols 70 lliures, explicant que el va ajudar a comprar una parcel·la de terra al Boch, veient-se obligada a vendre una mula, un carro i una ruca, així com a fer front als seus nombrosos deutes, la qual cosa demostra que era ella la que tenia major nivell adquisitiu.
Aquesta crevillentina és un dels escassos exemples de dona de negocis de l'època, dedicada a l'elaboració de vi (per la gran quantitat de botes inventariades, a més d'una vinya) i la venda d'espart trenat al carrer Abrevadero (on emmagatzema 70 fardells de pleita i 100 peluts), tenyits de diversos colors (roig, negre i blau), part de la producció de la qual era exportada, per exemple, a Madrid.
A mitjan segle XIX, proliferaven a Crevillent els esterers, en la seua majoria en els tallers dels habitatges particulars, però també en les primeres fàbriques, com la de Manuel Mas Hurtado e Hijos (la Fàbrica Gran), fundada en 1823 al carrer del Carmen, la d'Alonso Morales Hurtado (alcalde de la vila) en aquesta mateixa via o José Mas Candela al carrer San José, amb deu, cinc i set telers respectivament.
El testament inclou la relació del parament i tèxtil de la llar, mobiliari i aliments per al consum diari: vestimenta (mocadors de seda amb brodats), roba d'aixovar, joies (rosaris, “unas arracàs de plata”), així com les despeses de l'apotecari i del personal de servei que la va atendre durant la seua malaltia. María Gertrudis va ser enterrada amb l'hàbit de Sant Francesc, patró de Crevillent des de 1753, com era habitual en l'època.
Els protocols notarials són una font inesgotable d'informació per a conéixer la realitat econòmica, social i cultural de Crevillent en els segles XVIII i XIX, fins i tot permeten donar visibilitat a la dona crevillentina en els seus diferents grups socials.
