Les Corts aproven instar al Consell a promoure que les ocupacions del Pla de Garantia Juvenil siguen dignes i de qualitat
Les Corts Valencianes han aprovat una proposició no de llei presentada per Podem que insta al Consell a incloure criteris de qualitat en els llocs de treball que s'oferisquen en el marc del pla de Garantia Juvenil, iniciativa que segons el diputat d'aquest grup parlamentari, Antonio Estañ, era bona a l'origen, però té “unes conseqüències pèssimes en desenvolupar-ho dins de la forma que tenen alguns d'entendre l'ocupació: precarizánt i augmentant hores i baixant salaris”.
El parlamentari ha criticat que la gestió que el PP ha fet d'aquest pla ha provocat que no es cree ocupació per als joves, sinó que se subvencione amb diners públics la precarizació del mercat laboral, “fiant-ho tot a més a la figura de l'emprenedor que acaba culpabilitzando i frustrant a l'aturat”.
Després de transaccionar la iniciativa amb el grup socialista i amb Compromís, Les Corts han aprovat, amb l'abstenció del PP i Ciutadans, instar al Consell a crear una oficina de coordinació que realitze un correcte seguiment del Pla de Garantia Juvenil millorant la seua implementació de cara al pròxim examen de rendiment per part de la Comissió Europea mitjançant el diàleg i la participació dels principals agents implicats i representants de la joventut, per a garantir una millor gestió i control dels recursos europeus, així com que s'incloguen criteris de qualitat en els llocs de treball que oferisca el citat pla, que es promoga l'ocupació de qualitat a través de campanyes efectives i que es garantisquen els drets laborals.
La Garantia Juvenil és una iniciativa de la Unió Europea que data de 2013 i té com a objectiu que els al voltant de 850.000 espanyols joves entre 16 i 29 anys que no estiguen cursant estudis, formació ocupacional o no tinguen ocupació puguen rebre una oferta d'ocupació o formació després d'haver finalitzat els seus estudis o quedar aturats.
Estañ, ha defensat davant el ple de Les Corts que aquesta iniciativa va sorgir gràcies la pressió dels consells de la joventut dels països nòrdics, on existeix 1981 com un dret universal i ha explicat que la diferència de més de 20 punts en la taxa d'atur juvenil entre la mitjana dels estats membre i països com Espanya, Grècia o Itàlia, sumat al desigual repartiment de la despesa social, marquen una clara bretxa entre com ha afectat el període de crisi sobre els joves en el nord i el sud d'Europa. Açò, ha lamentat, col·loca als joves com “els grans perdedors de la crisi” amb les conseqüències estructurals que açò suposa per a l'estat del benestar.
A Espanya se li va dotar amb quasi un terç del pla --1.800 milions d'euros --, però a causa de la poca i mala difusió i escassa i poca coordinació amb les autonomies solament es va inscriure un 10 per cent del públic objectiu, segons ha relatat el parlamentari.
Tampoc s'han complit els terminis de 4 mesos establits per llei a obtenir resposta “i el més important – ha prosseguit—és que s'ha contribuït amb fons europeus a precarizar la situació dels joves”.
Estañ ha explicat que la UE va emetre un informe avaluant l'execució de la garantia juvenil preparant una nova inversió, “informe que ens deixava en molt mal lloc assenyalant aquests aspectes i que va ocasionar que fa uns dies el congrés, com a mals estudiants, van aprovar un decret de mesures de correcció que redueixen els requisits i modifica bonificacions, però que són manifestament insuficients mentre que segueixen estant integrades en aqueixa visió de l'ocupació, no han aportat dialogue social i no van als aspectes estructurals”.
