Com es constitueixen els ajuntaments i s'elegeix als alcaldes?
Demà se celebrarà la votació de 8.131 alcaldes en tota Espanya, dels quals 542 seran de la Comunitat Valenciana. Expliquem el procés d'elecció pas a pas
Els espanyols van votar el passat 26 de maig per a triar als seus representants municipals. El procés de negociacions entre partits que va començar fa quasi un mes finalitzarà demà, quan està programat que es constituïsquen els 8.131 Ajuntaments de tota Espanya i s'elegisca als seus respectius alcaldes. En concret, en la Comunitat Valenciana matí es triaran 542 alcaldes en els plens d'investidura.
Aquesta última setmana abans de la formació dels ajuntaments ha sigut decisiva perquè els líders polítics ultimen les seues aliances, ja que en una gran majoria de municipis seran necessaris els pactes entre diferents partits per a governar. Però atenció: Si no aconsegueixen un consens, passarà a dirigir el Consistori el partit més votat. Així doncs, quins són els passos a seguir a partir de demà per a constituir els ajuntaments?
En primer lloc, els ajuntaments “es constitueixen en sessió pública el vinté dia posterior a la celebració d'eleccions”, tal com recull la Llei orgànica del Règim Electoral General (LOREG) en el seu article 195. És a dir, demà, dia 15, es compleixen 20 dies des de les eleccions municipals. En aquestes tres setmanes els partits han tingut temps per a aconseguir acords i rebutjar uns altres, per la qual cosa aquest dissabte és el dia límit per a negociar pactes.
La composició de cada ajuntament comença amb la constitució de la “Mesa d'edat”. Això és, una taula integrada pels regidors de més i menys edat. Una vegada composta, la labor dels edils serà comprovar les credencials dels triats i declarar constituït l'ajuntament. Això sí, sempre que estiga present una majoria de regidors electes. De no ser així, el procediment es prorroga 48 hores i finalment es constitueix la corporació com estiga (amb o sense majoria de representants).
COM S'ELEGEIX ALS ALCALDES?
L'elecció dels alcaldes és relativament més senzilla que la dels presidents autonòmics. L'article 196 de la LOREG estableix que després de la constitució de les corporacions provincials és el torn de la votació dels alcaldes. Amb una condició: Només poden ser candidats els regidors que anaren a les eleccions com a número u en les llistes del seu partit. És a dir, si un partit decideix presentar a un altre regidor, primer haurien de renunciar a la seua acta tots els edils que li precedisquen en la llista -aquesta situació no es dóna en els municipis de 100 i 250 habitants, on hi ha llistes obertes i qualsevol regidor pot presentar-se a alcalde-.
Després de presentar als candidats es realitza una votació, i si algun d'ells obté majoria absoluta, en solitari o amb suport d'altres partits, és proclamat alcalde. Els votants podran elegir entre el vot a favor o l'abstenció, però mai votar en contra.
QUÈ PASSA SI NO HI HA MAJORIA ABSOLUTA?
En el cas que cap dels candidats siga triat per majoria absoluta, el procés és ràpid: Passa a governar l'alcaldia el partit més votat, encara que en minoria. Per això hui dia, quan en pràcticament cap ajuntament hi ha majories absolutes, els diferents partits es veuen obligats a pactar entre ells per a arrabassar el govern a la llista més votada. Si es dóna un empata entre dos candidats –situació poc comuna però que pot passar en xicotets municipis-, el futur alcalde es decidirà per sorteig.
PACTES EN LA COMUNITAT VALENCIANA
Sueca: PSPV deixa fora a Compromís
En la majoria de municipis de la Comunitat els partits han necessitat pactar per a poder constituir demà els ajuntaments. Però sens dubte el cas més sorprenent s'ha produït a Sueca, on PPCV, PSPV i Ciutadans han aconseguit un acord per a governar. El pacte ha desconcertat a València, no solament per la diferències ideològiques d'uns i altres partits, sinó perquè precisament Sueca, el poble de Joan Baldoví, ha sigut sempre un senyal d'identitat de Compromís.
La pròpia vicepresidenta en funcions de la Generalitat, Mónica Oltra, no ha vist amb bons ulls la decisió dels seus socis de pactar amb els populars i amb Ciutadans, una decisió que ha considerat una “traïció a l'esperit del *Botànic” just quan acaben de segellar un acord per a reeditar el govern valencià. Però per al PSPV la decisió està justificada, ja que tenen sospites que durant el mandat de la ex alcalde de Compromís, Raquel Tamarit, van poder haver-se comés actes il·lícits.
Arran d'aquest insòlit acord, passarà dirigir l'Alcaldia de Sueca el socialista Dimas Vázquez, que compta amb sis vots del PSPV, tres del PP i dos de Cs.
Oliva: Negociacions a tres bandes
D'altra banda, també sorprén el rumb de les negociacions a Oliva, on PSPV i Compromís lluiten per l'alcaldia. D'un costat, Compromís, que va obtindre 6 regidors, manté converses amb Projecte Oliva, que també va aconseguir d'altres. Tots dos partits tindrien majoria absoluta amb 12 edils i situarien en l'oposició a PSPV, PP i Ciutadans. Aquest és l'acord més probable, al qual segurament s'arribarà abans de demà. Però, davant la possibilitat que no es produïsca el pacte, tant Compromís com Projecte Oliva estan negociant al seu torn per separat amb els socialistes, que van collir cinc escons i també sumen majoria absoluta amb qualsevol dels dos partits.
