El Consell recolza al sector vitivinícola valencià i urgix mesures per a enfrontar desafiaments
La situació actual del sector vitivinícola en la Comunitat Valenciana reflectix una pèrdua considerable de vinyes, amb una evolució que supera la mitjana nacional
En la recent sessió del Ple del Consell, es va avaluar un informe de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca que recolza activament al sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana. En un anomenat al Ministeri d'Agricultura, s'insta l'adopció de mesures destinades a estabilitzar els mercats i a brindar respostes ràpides enfront de les crisis que impacten en la producció de vi.
L'informe destaca la preocupació per la pèrdua de vinyes en la Comunitat Valenciana, la disminució en el consum de vi i els augments en els costos de producció. La Conselleria d'Agricultura es compromet a intensificar la vigilància de la qualitat dels productes vinícoles per a preservar la imatge i reputació dels productes valencians.
Entre les mesures proposades s'inclou un enfortiment en la lluita contra el frau, accions per a controlar la traçabilitat dels vins i productes vitivinícoles, i el suport a l'impuls de productes vitivinícoles locals, com les denominacions d'origen protegides (DOP), indicacions geogràfiques protegides (IGP), begudes espirituoses, varietats tradicionals i autòctones. També es recolzarà la producció d'altres productes vitícoles tradicionals, com el raïm de taula en fresc i la pansa de la Marina i regions pròximes.
L'informe advoca per inversions per al desenvolupament de l'Institut Tecnològic de Viticultura i Enologia de Requena, així com la revisió de taxes i preus públics aplicats per les unitats d'anàlisi vitivinícola dependents de la Conselleria d'Agricultura, per a alinear-los amb les condicions del mercat sense afectar la lliure competència.
Es planteja l'activació en 2024 de mesures de crisis, com la verema en verd, finançada amb fons europeus a través de la Intervenció Sectorial Vitivinícola, dins del Programa estratègic de la PAC 2023-2027. A més, s'anticipa la sol·licitud de noves mesures de suport al sector en funció de l'evolució de la campanya vitivinícola i la disponibilitat de fons de la Reserva Agrícola.
Situació del sector
La situació actual del sector vitivinícola en la Comunitat Valenciana reflectix una pèrdua considerable de vinyes, amb una evolució que supera la mitjana nacional. La reducció en el consum de vi durant 2020, motivada per la cancel·lació d'esdeveniments i la crisi logística, juntament amb l'augment dels costos de producció a causa de la situació geopolítica a Ucraïna, ha generat tensions en el sector. La crisi es veu agreujada per esdeveniments climàtics i episodis de sequera, afectant un sector crucial per a l'economia social valenciana.
L'Anuari d'Estadística Agrària de 1970 anotava 1.363.721 hectàrees (ha) de cultiu únic, no associat, per a la vinya de transformació a Espanya, de les quals 144.450 (el 10,6%) es repartien entre les províncies d'Alacant (45.150 ha, d'elles, 1.450 ha en regadiu), Castelló (11.550 ha, totes en secà) i València (87.750 ha, d'elles 160 ha en regadiu). En 1990, la Comunitat Valenciana havia passat a 98.200 ha (un 68% de les 144.450 ha de 1970), i en 2022 ja només comptava amb 56.773 ha (menys del 40% de 1970).
La pèrdua de vinya en la Comunitat Valenciana evoluciona a una taxa major que la mitjana nacional. La vinya a Castelló és a penes el 6,3% del qual existia en 1970, i a Alacant només queda el 22,8% (amb una DOP de vins d'Alacant amb menors efectius), i a València es manté en el 52,1% (pese al suport de tres denominacions d'origen: València, Utiel-Requena i, especialment, el cava, l'auge del qual en els últims anys està reportant millors rendiments econòmics).
D'altra banda, la línia de consum de vi durant 2020 va patir un descens, a causa de la cancel·lació de múltiples celebracions i festejos, les dificultats logístiques per al transport de mercaderies i, en general, la reducció de l'activitat social durant bona part de l'any. Els excedents d'eixe any es van haver d'abordar a Espanya amb mesures de crisis com la destil·lació voluntària i la verema en verd.
Encara que el sector va repuntar en 2021, en 2022 va tornar a suportar les tensions derivades d'un consum a la baixa i l'increment dels costos de producció motivats per l'impacte que la invasió d'Ucraïna per part de Rússia va provocar en el cost dels ‘inputs’ com: els fertilitzants, l'energia (cost de bombaments en regadius, i en cellers i instal·lacions), els combustibles, els materials de construcció com l'acer, i pel tancament de mercats als països de l'àrea d'influència russa.
La guerra a Ucraïna i la crisi energètica associada, al costat de les interrupcions en la cadena de subministrament mundial, van portar a un repunt en els costos de producció i de distribució. Això va donar lloc a significatius augments en els preus del vi per als consumidors.
La crisi, agreujada pels episodis de sequera i inclemències climàtiques, afecta a un sector la base territorial del qual descansa sobre la vinya de vinificació, cultiu que ha de qualificar-se com a estratègic per ser fonament d'una economia social profundament arrelada en la Comunitat Valenciana, a través d'un extens model cooperatiu, i per un teixit empresarial privat molt competitiu, però que necessita el suport institucional.
