El Consell aposta per la protecció i conservació activa de quasi 6.500 hectàrees del litoral valencià
La consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, ha afirmat en la presentació del Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda de Litoral (PATIVEL), que 'és un instrument territorial de conservació activa, de posada en valor del territori, que proposa un conjunt d'usos i activitats que, de manera restringida i controlada, permeten compatibilitzar la preservació dels valors ambientals, territorials i paisatgístics del litoral amb la generació de valor afegit i un ús públic sostenible d'aquests espais per tots els ciutadans '.
A l'acte han assistit més de 150 representants d'ajuntaments, associacions col·legis professionals, universitats i agents del sector i la consellera ha estat acompanyada pel secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, el director general d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, Lluís Ferrando, i el regidor de l'Ajuntament de València, Sergi Campillo.
La consellera ha assegurat que aquest pla 'no és un mer instrument de preservació dels sòls enfront dels processos de transformació urbanística, es tracta d'un pla rigorós, ambiciós i necessari per al futur del litoral, que és el nostre actiu territorial més important '. Cal recordar que, solament en la franja de 500 metres des de la ribera del mar, es genera més del 15% del PIB de la Comunitat, acull 10 parcs naturals, 23 Llocs d'Interès Comunitari i el 90% de la superfície de la zones humides. A més, el 80% de la població viu a menys de 10 quilòmetres del mar, i és l'espai recreatiu més usat i més valorat.
Per aquesta importància, ha explicat Salvador, 'i per a evitar la seua deterioració després de més de 20 anys d'abandó i absència de planificació, el Consell va a posar en marxa la redacció del PATIVEL amb caràcter urgent, amb la finalitat de catalogar, preservar i posar en valor els sòls litorals de majors valors territorials que no gaudien d'una protecció específica i que, sens dubte, en els pròxims 20 anys haurien quedat segellats per la urbanització però açò no va a ser així '.
Per açò, després d'un any de redacció, la conselleria ha presentat aquest pla que identifica i aplica un règim de conservació activa a quasi 6.500 hectàrees dins de la franja de 1.000 metres del litoral, mesurats des de la ribera del mar, regulant els usos i activitats que es poden implantar en els mateixos, i que tenen com a objectiu més important contribuir a qualificar el litoral no edificat, a l'espai ja construït i l'oferta turística i recreativa del territori.
La superfície proposada pel PATIVEL, protegida des del punt de vista territorial, es distribueix de manera similar a Alacant (37%) i Castelló (37%), sent menor en la província de València (26%) per la gran proporció de sòl litoral protegit pel Parc Natural de l'Albufera.
A partir d'ara, el pla se sotmetrà a un ambiciós procés de participació i consulta pública durant els pròxims dos mesos. 'Necessitem obtenir un elevat consens social que atorgue la màxima legitimitat possible a les seues propostes i pose un marxa un procés de canvi, valorització i millora del nostre litoral que no s'esgota, ni molt menys, amb l'aprovació d'aquest pla ', ha indicat Salvador.
També s'ha referit a 'la urgència per a l'aprovació del PATIVEL, amb la finalitat de garantir la sostenibilitat territorial del litoral i donar compliment a la moratòria d'aprovació de programes d'actuació en el Pla, que es continuarà aplicant en els sòls d'interès identificats durant un any més '.
Proporcionalitat entre protecció i l'activitat econòmica
El PATIVEL s'ha elaborat atenent a la proporcionalitat entre protecció i manteniment de l'activitat econòmica. La intenció no és limitar els desenvolupaments amb caràcter general, sinó que encara queden en aquesta franja de 1.000 metres, unes 6.700 hectàrees de sòls urbanitzables que permetran satisfer les demandes d'habitatge i activitats econòmiques per a molts anys; sempre dins dels paràmetres marcats per l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i els criteris de desenvolupament urbà i territorial sostenible que ara són vinculants.
No obstant açò, amb el PATIVEL queden protegits àmbits de gran valor i emblemàtics com la Renegà, la desembocadura del Sénia o el Cap i Corb en la província de Castelló; el Ahuir, la desembocadura del Xúquer, el Castell de Cullera o les dunes d'Oliva a València; i zones del Portixol, el Cap de Santa Pola o Cap d´Or a Alacant.
Tipus de sòl
En aquest sentit, el director general d'Urbanisme, Lluís Ferrando, ha explicat els diferents tipus de sòl que identifica el Pla així com les diferents zones i àmbits del Pativel.
Entre els tipus de sòl destaquen aquells majors valors ambientals, paisatgístics i territorials, els denominats sòls no urbanitzables de protecció (SNPU) del litoral, i defineix un règim d'usos i activitats per a aquests sòls que van des de la possibilitat de la seua adscripció al planejament urbanístic, per a integrar la xarxa primària de zones verdes dels municipis, fins a la implantació de dotacions que necessiten la proximitat al mar o el foment de la rehabilitació de les edificacions existents, podent-se destinar a usos d'allotjament i restauració les que siguen legals, i amb un marcat caràcter preferent cap a les que estiguen catalogades pels seus valors patrimonials per la planificació territorial i urbanística.
El segon tipus de sòls protegits, els denominats sòls no urbanitzables de reforç del litoral, es localitzen en la segona línia del litoral i pot admetre usos esportius oberts, camps de golf sense habitatges, dotacions i campaments de turisme. També poden autoritzar-se, amb caràcter molt restringit, usos hotelers integrats en un entorn rural amb molt baixa ocupació de parcel·la. En aquests dos tipus de sòls de major valor no podran ser *requalificats a urbans i urbanitzables pels planejaments territorial i urbanístic.
Suport a l'activitat turística de qualitat
El pla recolza a l'activitat turística de qualitat, la que genera majors rendes i ocupació com és el sector turístic hoteler. Per açò, en l'àmbit del PATIVEL, tots els nous sectors d'ús majoritari hoteler estaran exempts de l'aplicació de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana quant a creixements de sòl màxims autoritzats i els desenvolupaments dels nous sectors oberts al mar hauran de planificar l'ús hoteler en la seua primera línia d'edificació.
Així mateix, es podran implantar, amb caràcter excepcional, hotels amb encant en el sòl litoral denominat de reforç que se situa entre els 500 i els 1.000 metres dels fronts litorals sense edificació. Totes aquestes instal·lacions hauran de tenir uns estàndards de qualitat molt elevats, seguint els paràmetres que fixe la Generalitat i tenir aprovat l'estudi d'integració paisatgística.
Per la seua banda, el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, ha destacat que el PATIVEL 'ens fa més forts, més competitius, inaugura un relat nou que gestiona el canvi, que li dóna sentit ', i ha expressat la seua satisfacció per poder participar en un 'projecte d'avantguarda ja que aquest país necessita projectes rellevants, estratègics, que pensen en les pròximes generacions '.
També ha valorat la percepció integral que la conselleria té de la façana litoral i ha subratllat el gran valor que té el litoral per al turisme, així com la importància del paisatge en aquesta nova etapa.
Catàlegs de Platges
Segons el parer de Salvador, el pla és 'un punt de partida cap a una gestió integrada del litoral ' en els termes de la Recomanació de la Unió Europea sobre la Gestió Integrada del Litoral. Així, ja s'inclouen alguns aspectes que van més enllà de l'urbanístic com el Catàleg de Platges i on s'ha adaptat les figures de platja natural i urbana.
En relació a aquesta qüestió, la consellera ha indicat que es va 'a fer un esforç coordinat entre les administracions per a millorar aspectes com la regeneració de les platges, la renovació i rehabilitació d'espais urbans i el disseny de projectes territorials que permeten harmonitzar els sòls que es mantinguen en estat rural amb les zones construïdes garantint la seua connexió mitjançant itineraris no motoritzats '.
Una altra novetat és la Via Verda del Litoral, el traçat de la qual ha anunciat Salvador, 'es donarà a conèixer en breu. Volem que aquest itinerari per a la mobilitat no motoritzada, que discorrerà entre Vinaròs i el Pilar de la Horadada, es convertisca en l'eix articulador de tots els espais i elements de valor ambiental i cultural de la nostra costa '.
