La Comunitat Valenciana suma 19 ofegats en l'últim mes i lidera el rànquing de morts a Espanya

Els set primers mesos de 2023 són els pitjors quant a defuncions per ofegament no intencional en els espais aquàtics espanyols des de 2018, segons les dades recopilades per l'Informe Nacional d'Ofegaments (INA), que elabora la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme.

Entre l'1 de gener i el 31 de juliol d'enguany han perdut la vida en els espais aquàtics del nostre país 249 persones, de les quals 79 van morir el mes passat.

Malgrat que en relació a juliol de 2022 la xifra de defuncions s'ha reduït en tres, en el conjunt del que va d'any, en comparació amb el mateix període de l'anterior, s'ha produït un increment del 12,66 per cent, a l'haver 28 víctimes mortals més que entre l'1 de gener i el 31 de juliol de 2022.

Necessitat d'una Estratègia Estatal de Seguretat Aquàtica

Per a la presidenta de la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, Isabel García Sanz, el fet que 2023 siga fins al moment l'any més luctuós en l'últim lustre i el tercer en la sèrie històrica registrada en el INA, que recull dades des de 2015, després de 2017, quan va haver-hi 306 morts, i 2016, amb 266, posa de manifest “la peremptòria necessitat que les institucions públiques, i en aquest cas el Govern d'Espanya, aborden la posada en marxa d'una Estratègia Estatal de Seguretat Aquàtica que acabe amb les disfuncions, quan no el caos entre Administracions, en la gestió d'una realitat que no és una altra que la de protegir la vida de les persones en el mitjà aquàtic”.

“En aquests dies estem tornant a viure situacions, com en temporades anteriors, la qual cosa des de la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme venim denunciant des de fa anys, tan surrealistes com que s'haja de posar la bandera roja en una platja perquè no hi ha socorristes o que els ajuntaments no troben personal per a prestar els serveis perquè les Comunitats Autònomes han dictat normatives impossibles de complir”, ha subratllat Isabel García.

La presidenta de Salvament i Socorrisme ha afegit que aquesta situació es produeix “a conseqüència de les quals són en molts casos dispars, ineficaços i allunyades de la realitat regulacions autonòmiques sobre la protecció de la vida de les persones en els nostres espais aquàtics”.

Vint-i-huit morts en quatre dies de juliol

Durant juliol, el Sistema Integrat de Gestió de Dades d'Incidències en el Mitjà Aquàtic (SIFA), que suporta les dades del INA, ha detectat que 28 de les 79 morts, més del 35 per cent, es van produir en quatre dels 31 dies del mes i que 17 d'aquestes persones van morir en un únic cap de setmana, el del dissabte 8 i diumenge 9. L'altra successió de jornades fatals van ser el dimarts 25 i el dimecres 26, amb 11 defuncions.

Andalusia torna a ser la Comunitat amb més morts dos anys després
Una altra dada que destaca és que Andalusia es posa, amb 38 morts en el que va d'any, al capdavant de les Comunitats Autònomes en quan a la pèrdua de vides en els espais aquàtics per ofegament no intencionals, una posició que entre gener i juny havia ocupat Canàries.

Andalusia no era el territori espanyol amb més persones mortes per aquesta causa des de juliol de 2021, és a dir, des de fa just dos anys.

Per darrere d'Andalusia, en l'acumulat dels primers set mesos de 2023 apareixen Catalunya, amb 37 defuncions, la Comunitat Valenciana (33), Canàries (31), Galícia (23), Illes Balears (15), Astúries (13) i Castella i Lleó
(12).

Amb menys de deu morts per ofegament estan en els primers set mesos de 2023 Regió de Múrcia i País Basc, amb 9 en cada Comunitat; Cantàbria (6); Aragó (5); Castella-la Manxa, Extremadura i Navarra (amb 4 en cada territori); Ceuta (3); Comunitat de Madrid (2) i La Rioja (1), sense que s'haja registrat cap defunció a Melilla.

La Comunitat Valenciana, on més morts va haver-hi al juliol
La Comunitat València ha sigut on més morts s'han registrat durant juliol, amb 19, dos més que Catalunya, que encapçalen un llistat en el qual també es troba amb 10 òbits Andalusia.

A Illes Balears es van donar 7, a Galícia (4), a Astúries, Castella i Lleó, Regió de Múrcia i País Basc (3, en cada territori), a Aragó, Canàries i Comunitat de Madrid (2, en cada regió), mentre que un es va donar en cadascuna de les Comunitats de Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura i La Rioja.

No s'ha tingut coneixement de defuncions per ofegament no intencional durant juliol passat en els espais aquàtics de Navarra, Ceuta i Melilla.

La platja és el lloc on es van succeir més òbits el mes de juliol (43) i on s'han registrat 133 dels 249 (53,41 per cent) en el que va de 2023. Al juliol han mort 22 persones en piscina, 6 en riu i 8 en altres espais aquàtics.

En 29 dels 79 ofegaments que es van registrar al juliol no hi havia servei de vigilància, en altres 29 casos no procedia i en 21 d'ells estava actiu el servei socorrista.

La meitat dels ofegaments en menors van ocórrer al juliol
Més de la meitat dels ofegaments mortals en persones menors d'edat es van registrar al juliol, 9 dels 17 acumulats en 2023, tres d'ells de persones de fins a 3 anys, dos d'entre 4 i 6 anys i quatre d'entre 7 i 10 anys.

No obstant això, el tram d'edat de 55 anys d'ara en avant torna a ser, seguint la tendència de 2023, en el qual més morts s'han produït, 39 de les 79 al juliol (prop del 50 per cert); tretze d'elles de persones d'entre 55 i 64 anys, setze d'entre 65 i 74 i deu de 75 o més anys; mentre que quatre pertanyen al tram de 18 a 25 anys, sis de 26 a 34 anys, altres tantes de 35 a 44 anys d'edat, 5 del de 45 a 54 anys i 10 d'edat desconeguda.

La majoria de les persones ofegades, 62 de les 79, tenien nacionalitat espanyola, 13 eren estrangers (6 de procedència europea, un africana, 4 asiàtica i 2 americana) i 4 eren d'origen desconegut.

Un total de 58 defuncions que es van produir al juliol, el 73,41 per cent, es van donar entre les 08.00 i les 20.00 hores i, entre ells, 28 en el tram de 16.00 a 20.00 hores.