La Comunitat Valenciana és la segona regió on més creix la proporció empresaris i autònoms després de la pandèmia

Ja s'ha presentat la segona part de l'IX Monitor Anual Adecco d'Ocupació, on s'analitza el perfil socioeconòmic de l'ocupació a la Comunitat Valenciana. És a dir, l'ocupació creada des d'un punt de vista sectorial, de la situació professional (si són autònoms, assalariats, ocupació pública i privada, etc.), i de si la contractació és indefinida o temporal.

A més, com a la primera part del Monitor d'Ocupació, en aquells punts en què sigui rellevant la informació s'ha establert una comparativa entre les dades del tercer trimestre del 2021 amb les del tercer trimestre del 2008 –any en què va començar la crisi anterior econòmica al nostre país- per comprendre millor l'impacte que les dues recessions han deixat en l'ocupació espanyola i valenciana, i si les conseqüències de totes dues han estat molt diferents.

Dins d'aquesta segona part cal destacar que tant l'ocupació assalariada com la que és per compte propi s'han recuperat i mostren increments interanuals positius a la Comunitat Valenciana (especialment entre els segons). A més, vuit de les onze branques d'activitat també presenten creixement interanual a la regió i l'ocupació temporal avança més ràpid que l'indefinida.

Ocupació segons situació professional: creixen els empresaris i autònoms

Si separem els llocs de treball en dues grans categories, Assalariats i No assalariats, veiem que 3 de cada 4 llocs de treball creats en els darrers dotze mesos a la Comunitat Valenciana corresponen a la segona. En efecte, el nombre d'assalariats ha tingut el tercer trimestre un augment interanual de 13.200 persones (+0,8%, l'increment més feble entre les regions que creixen), mentre que s'han guanyat 42.500 llocs de treball per compte propi (+12 ,7%), el segon increment autonòmic més gran només darrere del de la Regió de Múrcia (+24,7%).

Aquesta dinàmica és semblant a la del conjunt d'Espanya, on també han crescut els dos grups d'ocupats, encara que més el d'assalariats (+5% els assalariats i +1,3% els empleats per compte propi).

Dins cada categoria hi ha diferències. Per exemple, entre els no assalariats, mentre que el nombre d'ocupadors ha crescut un 9,9% (s'han guanyat 11.800 places) i el d'autònoms (no tenen personal a càrrec) ho ha fet un 10,4% (21.700 places més) ; és també el segon major increment autonòmic), el nombre d'altres (on s'inclouen principalment membres de cooperatives i persones que ajuden en el negoci familiar sense remuneració) més que s'ha duplicat, amb un increment del 114%, després de guanyar 9.000 llocs de treball .

A tot Espanya, la dinàmica ha estat diferent: mentre ha pujat el nombre d'ocupadors (+6% interanual) i el d'altres (+15,2%), s'ha reduït la quantitat d'autònoms (-1,4% ).

Entre els assalariats valencians només ha crescut la feina pública. Al sector privat s'han perdut 14.500 llocs de treball (-1% interanual, única autonomia on aquest col·lectiu s'ha retret), alhora que al sector públic el nombre d'assalariats ha augmentat en 27.700 persones (+9%).

L'ocupació pública valenciana ha crescut més que la mitjana nacional, que ho ha fet un 4,4%; el retrocés a l'ocupació assalariada privada contrasta en canvi amb l'augment mitjà d'un 5,2% del conjunt d'Espanya.

Juntament amb la Comunitat Valenciana, vuit autonomies més, igual que en el total d'Espanya, es registra una expansió en ambdós col·lectius: Aragó, Balears, Castella-la Manxa, Galícia, la Comunitat de Madrid, la Regió de Múrcia, el País Basc i La Rioja.

Les huit comunitats restants exhibeixen un augment en el nombre de persones treballant en relació de dependència simultani a una contracció del col·lectiu de no assalariats: Andalusia, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura i Navarra.

Del costat de la situació professional, tenim que els 2,08 milions d'ocupats que hi ha ara a la Comunitat Valenciana corresponen a 1,71 milions d'assalariats i 377.000 no assalariats. Alhora, els treballadors per compte d'altri se subdivideixen en 1,37 milions d'assalariats al sector privat i 337.000 al sector públic. Per part seua, els no assalariats valencians poden desagregar-se en 229.400 autònoms, 130.700 ocupadors i 16.900 persones en altres situacions.

El pes de l'ocupació assalariada dins de l'ocupació total valenciana és ara del 81,9%, inferior al 84,5% que és la mitjana de tot el país.

En comparació amb les dades del 2008, el pes actual dels assalariats és el mateix, encara que això amaga la major participació de l'ocupació pública (que ha crescut 4,5 punts percentuals des del 2008, fins al 16,2%, participació perduda pels assalariats privats).

En efecte, la participació en l'ocupació dels assalariats privats a la Comunitat Valenciana, d'un 65,7% del total d'ocupats, és 1,4 punts percentuals inferior a la mitjana nacional i 4,5 p. més baixa que el 2008. Només hi ha dues comunitats on l'ocupació assalariada privada suposa més del 70% de l'ocupació total: la Comunitat de Madrid (72,2%) i Catalunya (71,4%). Extremadura és l'única regió on el pes de l'ocupació assalariada privada és inferior al 60%, amb un 58,2%. La mitjana nacional se situa en un 67,1%.

Les tres regions on l'ocupació no assalariada explica una part més àmplia de l'ocupació total són Galícia (18,8%), les Balears (18,4%) i la Comunitat Valenciana (18,1%). A tot Espanya, la mitjana és del 15,5%.

La Comunitat Valenciana és la que presenta la proporció més gran d'ocupadors (6,3%; la mitjana nacional és un 4,7%). El segueixen Galícia (6,1%) i Extremadura (5,9%). Per part seua, Catalunya (3,9%), Cantàbria (3,6%) i Canàries (3,5%) són les úniques regions en què els ocupadors suposen menys d'un 4% de l'ocupació total.

Ocupació assalariada fixa i temporal
Un altre angle des del qual es pot analitzar l'evolució de l'ocupació assalariada és segons la durada del seu contracte: indefinida o temporal.

Tots els llocs de treball assalariats creats a la Comunitat Valenciana són de caràcter temporal. En efecte, l'increment de 13.200 en el nombre d'assalariats es desagrega a la contractació de 52.500 persones amb un contracte temporal (+12%) alhora que s'han produït 39.300 acomiadaments nets d'empleats amb un vincle fix (-3,1 %, el resultat més desfavorable de totes les autonomies). És una dinàmica diferent de la del conjunt nacional, on tots dos grups d'assalariats s'han expandit: +2,5% el de fixos i +13% el de temporals.

Hi ha 14 autonomies on, de la mateixa manera que en el total nacional, s'ha produït un increment tant en el nombre d'assalariats fixos com en el de temporals.

La Comunitat Valenciana és una de les tres excepcions juntament amb el País Basc i Navarra. En els dos primers casos ha caigut el nombre d'assalariats fixos (-3,1%, com s'acaba d'assenyalar, i -1,8%, respectivament), reducció que ha estat més que compensada per la contractació d'empleats temporals (+12 % a l'autonomia valenciana, també ja indicat, i +16,9% a la basca). Per part seva, Navarra és l'única regió on ha caigut l'ocupació temporal (-1,7%), caiguda que també és de sobres compensada per la incorporació d'ocupació indefinida (+7,3%).

Els 1,71 milions d'assalariats que hi ha a l'autonomia actualment es poden descompondre en 1,21 milions d'assalariats amb contractes indefinits i 490.600 amb contractació temporal.

És a dir, que un 28,8% dels assalariats valencians és temporal (taxa de temporalitat), una proporció que resulta 2,9 punts percentuals més alta que fa un any i superior a la mitjana nacional, que es col·loca en un 26% , de fet, la valenciana és la cinquena taxa de temporalitat més elevada entre totes les regions. Això sí, és 3,2 punts percentuals inferior a la del 2008.

Extremadura (35,2%) i Andalusia (33,5%) són les úniques regions on més d'un 30% del total d'assalariats treballen amb contractes temporals. A l'extrem oposat, la Comunitat de Madrid (19,5%) és l'única on aquesta variable és inferior al 20%.

L'ocupació per branca d'activitat

Si classifiquem l'ocupació en 11 branques d'activitat (Agricultura, Aigua i Energia, Manufactures, Construcció i set branques de Serveis), veiem que tres concentren el 67,2% de les ocupacions a la Comunitat Valenciana. Són Comerç i Hostaleria (30,2% de l'ocupació total), administracions públiques i serveis socials (21,2%) i Manufactures (15,8%).

La concentració de l'ocupació valenciana és superior a la de tot el país, amb les tres branques principals ocupant el 63,7% del total. A nivell nacional les tres principals branques són també Comerç i Hostaleria (28,2%), AA.PP. i serveis socials (23,2%), i Manufactures (12,2%).

A la regió, huit de les onze branques d'activitat han incrementat la seva ocupació al llarg dels dotze últims mesos al setembre passat.

Els increments més grans s'han donat en Aigua i energia (+27,6%, equivalent a 6.100 nous llocs de treball), Activitats immobiliàries (+27,4%; 4.000 nous llocs de treball) i Activitats professionals (+15,2%; 27.800 contractacions més). El retrocés més important en l'ocupació l'ha experimentat la branca de Finances i assegurances (caiguda d'un 7,5%, amb la pèrdua de 3.200 llocs de treball).

A nivell nacional, han estat 10 les branques que han augmentat la seva ocupació. L'excepció ha estat a activitats immobiliàries (-2,3%).

De la comparació amb les altres autonomies, sorgeix que la Comunitat Valenciana és la tercera on més pes té l'ocupació dels serveis culturals i d'altres, amb un 7,4% del total. Les regions que l'antecedeixen són la Comunitat de Madrid (10%) i les Balears (8,9%). Alhora, la Comunitat Valenciana és la tercera on menys participa la branca d'AA.PP. i serveis socials, amb el 21,2% ja esmentat, darrere de les Balears (18,5%) i la Regió de Múrcia (20,9%).

Comparant el nombre d'ocupats de setembre últim de cada branca d'activitat amb el del mateix mes de 2008, s'adverteix que a la Comunitat Valenciana n'hi ha cinc que mostren un increment: Activitats immobiliàries (+38,8%), AA.PP. i serveis socials (+36,2%), informació i comunicacions (+35,5%), activitats professionals (+19,4%) i aigua i energia (+6,8%).

Les branques que pateixen la contracció més gran de l'ocupació en els últims tretze anys són la Construcció (-55%), Finances i assegurances (-21,9%) i Agricultura i ramaderia (-19,4%).

La diferent evolució en l‟ocupació ha significat un canvi en la composició de l‟ocupació valenciana per branques d‟activitat. En essència, la Construcció i les Manufactures ha perdut una participació (7 i 1,9 punts percentuals, respectivament) que ha estat guanyada principalment per AA.PP. i serveis socials (+6,4 p.p.) i Activitats professionals (+2,1 p.p.).