La Comunitat Valenciana registra 34.000 ciberdelictes l'any passat, el 9,10% de tota Espanya
El perfil del ciberdelinqüent és un home, d'entre 26 i 40 anys i de nacionalitat espanyola
Les Forces i Cossos de Seguretat van registrar un total de 374.737 ciberdelictes en 2022, un 22 per cent més que durant l'any anterior, segons recull l'Informe sobre la Cibercriminalidad a Espanya 2022, publicat este divendres pel Ministeri de l'Interior i disponible en la web de departament en el següent enllaç.
Del total de ciberdelictes coneguts per Policia Nacional, Guàrdia Civil, Policia Foral de Navarra, Ertzaintza, Mossos d'Esquadra i els diferents cossos de policia local, nou de cada deu (335.995) van ser fraus informàtics (estafes), que es van incrementar un 26 per cent respecte a 2021.
A molta distància li van seguir les amenaces i coaccions comeses a través d'Internet (15.982 casos), que representen un 4,2 per cent del total, però que es redueixen un 7,7 per cent enfront de l'exercici anterior. Descendeixen també els delictes contra l'honor, la propietat industrial i intel·lectual i la interferència de dades i en sistema
L'informe assenyala que el perfil del ciberdelinqüent és un home (72% dels detinguts o investigats), d'entre 26 i 40 anys i de nacionalitat espanyola. Per àmbit territorial, Catalunya i Madrid són les comunitats autònomes amb major nombre de ciberdelictes denunciats, superant els 63.000 fets en tots dos casos. Li segueixen Andalusia, amb 56.900 infraccions, i Comunitat Valenciana, amb 34.000.
El nombre de detinguts i investigats ha aconseguit en 2022 la xifra de 15.097 persones, la qual cosa suposa un augment d'un 9,4 per cent respecte a l'any 2021.
CIBERATACS
Quant als ciberincidentes, l'Informe recull que les infraestructures crítiques van rebre en 2022 un total de 546 ciberatacs, la qual cosa suposa un descens del 19,7 per cent respecte a 2021
La major part dels incidents contra les infraestructures crítiques van ser atacs contra els sistemes (60%), seguits dels robatoris d'informació (21%) i, en menor mesura, fraus, intrusions i l'ús de malware.
CAMPANYA CONTRA LA CIBERCRIMINALITAT
L'informe de 2022 confirma la tendència ascendent dels ciberdelictes, així com el seu major pes proporcional en la delinqüència, que ha passat de representar el 7,5 per cent en 2018 a un 16,1 en 2022. El Ministeri de l'Interior va llançar al febrer d'enguany una campanya de sensibilització pública, amb publicitat en grans mitjans i una estratègia específica per a xarxes socials, per a fer front a este increment progressiu des de 2016.
Al costat de la campanya de sensibilització, Interior ha adoptat en 2023 decisions operatives per a augmentar les capacitats i recursos policials de prevenció i persecució de la ciberdelinqüència que constitueixen un desenvolupament avançat del Pla Estratègic contra la Cibercriminalidad, aprovat pel departament en 2021.
Entre eixes mesures s'inclou l'atribució de majors capacitats executives a l'Oficina de Coordinació de Ciberseguretat (OCC), òrgan que enllaça a la Secretaria d'Estat de Seguretat amb els centres de resposta a incidents cibernètics nacionals de referència. La OCC va passar a constituir-se com el Centre de Resposta a Incidents Cibernètics del Ministeri de l'Interior de suport a la Policia Judicial (CSIRT-MIR-Policía Judicial).
A més, i per primera vegada, la Secretaria d'Estat de Seguretat ha comptat amb una dotació pressupostària específica de 5 milions d'euros per a atendre les inversions necessàries per a dotar de les capacitats tecnològiques adequades tant a l'Oficina de Coordinació de Ciberseguretat com a les unitats de Policia Nacional i Guàrdia Civil especialitzades en la prevenció i persecució dels ciberdelictes.
