La Comunitat Valenciana deixa la primavera més càlida des de 1950
A Alacant les pluges han sigut copioses, però Castelló i València amenacen sequera
Calor per damunt del normal i pluges tardanes. Així ha sigut la primavera en la Comunitat Valenciana, bastant seca de no ser per un mes de maig que ha salvat els registres pluviomètrics.
Així es desprèn del balanç de primavera donat a conèixer per l'Aemet (Agència Estatal de Meteorologia).
L'Agència arreplega que la primavera climàtica de 2023 (de març a maig), ha sigut extremadament càlida i pluviométricamente normal, encara que amb diferències entre províncies.
Les temperatures més altes des de 1950
La temperatura mitjana ha sigut de 15’6 graus, la qual cosa suposa 1’7 graus més del que és normal (13.9 °C).
Així, segons la mitjana de la Comunitat Valenciana ha sigut la primavera més càlida des d'almenys 1950, al fet que no hi ha precedents d'un trimestre primaveral tan càlid, encara que des d'Aemet expliquen que la primavera ha tancat els seus últims dies amb temperatures més fresques, ja que el mercuri ha baixat des del 13 de maig.
No obstant això, tant març com abril van ser mesos extremadament càlids. De fet, els més càlids de les seues sèries històriques.
Primavera plujosa a Alacant; seca a Castelló i València
Quant a les precipitació acumulada ha sigut 112.6 l/m², que és un 22% inferior que la de la mitjana climàtica del període 1991-2020 (143.9 l/m²).
Encara que globalment la primavera es podria dir que ha sigut normal, hi ha hagut una gran diferència depenent de la província.
Així, mentre que a Alacant el caràcter de la primavera ha sigut humit, amb un 35% de superàvit pluviomètric, a Castelló la primavera ha sigut seca, amb un dèficit del 37%, i a València ha sigut molt seca, amb un dèficit del 35%.
A més, durant quasi dos mesos i mig, fins a l'11 de maig, la primavera va tenir un caràcter extremadament sec i la precipitació acumulada quasi va ser nul·la, i només durant els últims 20 dies de maig es va acumular el 96% de la precipitació de tota la primavera.
Un any sec
Els vuit primers mesos de l'any hidrològic 2022-2023 estan tenint un caràcter sec en la Comunitat Valenciana, ja que la precipitació acumulada des de l'1 d'octubre és de 306.4 l/m², que és un 20% inferior a la de la mitjana climàtica de referència (381.9 l/m²).
Com ocorre amb la primavera, les precipitacions de l'actual any hidrològic han estat concentrades en tres temporals de pluja, amb llargs períodes de sequera entre mitjanes, especialment el que va transcórrer entre meitat de febrer i meitat de maig, quan durant noranta dies de manera consecutiva la precipitació registrada va ser nul·la o inapreciable en gran part del territori.
També com va ocórrer en la primavera, en a l'any hidrològic hi ha gran diferència entre unes zones i unes altres. Hi ha zones del nord de València i sud de Castelló on la precipitació acumulada és menys de la meitat del normal durant aquests últims 8 mesos, mentre que les comarques del Vinalopó i la Vega Baixa presenten lleuger superàvit, encara que gran part de la precipitació acumulada en aquestes comarques ho ha sigut durant les últimes setmanes.
Els màxims acumulats durant el trimestre es van registrar en el nord d'Alacant i sud de València: l'Orxa, 337.2 l/m²; Tibi (Maigmó), 319.5; Agres, 284.3; Ontinyent, 283.4; Pantà de Beniarres, 280.6; Carrícola, 280.5; Gaianes, 276.8 i també en localitats de Castelló: Benicàssim, 275.6; Castelló de la Plana, 239.6; Sant Mateu, 236.3; la Pobla Tornesa, 218.4; Aeroport de Castelló, 210.7.
En l'altre extrem, els mínims trimestrals de precipitació acumulada s'han registrat en el nord de València: Llíria, 9.0; Benaguasil, 12.1; Massamagrell, 15.2; Bétera, 19.8; Platja Pobla de Farnals, 22.0; Gilet, 22.2; València: 32.0.
