La Comunitat Valenciana, al capdavant en l'augment de preus dels lloguers i a la cua en habitatge protegit
1 de cada 5 famílies en la Comunitat destina quasi la meitat dels seus ingressos a despeses relacionades amb l'habitatge i els subministraments bàsics
Quasi una de cada cinc famílies amb xiquets i xiquetes de la Comunitat Valenciana destina almenys el 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge i els subministraments d'aquesta, la qual cosa implica un menor pressupost per a altres necessitats de la criança. Així ho indica l'estudi Ací no hi ha qui viva: una anàlisi de les dificultats de les famílies per a pagar l'habitatge en la Comunitat Valenciana, que publica aquest dimarts Save the Children.
L'alça dels preus dels habitatges, especialment del lloguer, que no han anat acompanyats d'un augment dels ingressos de les famílies, els estan provocant enormes dificultats de pagament.
Aquest percentatge augmenta quan es tracta de famílies vulnerables, les quals poden arribar a destinar pràcticament la totalitat dels seus ingressos al pagament del lloguer i de les factures, com és el cas de Raquel. Té un fill de huit anys i una bebé de nou mesos i viu de lloguer en la mateixa casa a València des de fa més de vint anys: “El meu amo ha mort, el seu fill vol vendre el pis i m'ha oferit comprar-lo, però amb 500 euros que guanye al mes el banc no em dona cap crèdit. Impossible trobar cap pis de lloguer per menys de 600 o 700€, i això que ja pague 300€ en el qual estic, més de la meitat del meu sou”.
La Comunitat Valenciana se situa com una de les autonomies on la pujada dels lloguers ha sigut més severa. Fins a l'any 2015, les tres províncies valencianes van experimentar un descens en els preus a causa dels efectes ressagats de la crisi. A partir de llavors, els preus han anat augmentant fins a aconseguir increments d'entorn a un 10% en tan sols 5 anys. En aquest sentit, els majors increments es van experimentar a València, on el lloguer va ascendir en un 13,2% entre 2015 i 2020.
En el cas concret de la ciutat de València el preu mitjà dels lloguers en l'últim trimestre de 2022 se situava en els 1.200 euros, un 9,9% més que l'any anterior.
Encara que la pandèmia va portar amb si les mesures positives de l'anomenat “escut social” -centrades en moratòries al pagament de lloguers i hipoteques, la garantia de subministrament o la prohibició de desnonaments-, l'actual context del mercat de l'habitatge podria retornar a moltes famílies a situacions de risc. De fet, s'estima que entre el 70% i el 80% dels desnonaments a Espanya - quasi 700.000 des de 2008- afecten famílies amb xiquets, xiquetes i adolescents, segons dades de Nacions Unides.
La crisi de l'habitatge a Espanya ha adquirit una dimensió insuportable i genera exclusió a diferents nivells que, en alguns casos, se solapen: territorial, generacional, social o de renda, entre altres.
Amuntegament en les llars i falta d'instal·lacions bàsiques
Un 2,7% del total de llars de la Comunitat Valenciana es troben en situació d'amuntegament, la qual cosa implica que cada membre que l'integra compta amb menys de 15m2 per persona en l'habitatge.
“En el nostre treball diari amb les famílies veiem com moltes d'elles han de compartir pis amb altres famílies perquè no poden permetre's pagar un lloguer, fins i tot hem vist com han de compartir habitació. Segons el nostre informe, les llars amb xiquets i xiquetes són els més vulnerables en aquest aspecte. Una situació que repercuteix en la seua salut física i mental, afecta al seu creixement, desenvolupament, rendiment escolar i a la seua seguretat”, assegura Rodrigo Hernández, director de Save the Children en la Comunitat Valenciana.
Un altre dels aspectes que assenyala l'informe és la falta d'infraestructures bàsiques, com és la cuina. Així, un 5,6% de les llars amb presència de xiquets i xiquetes no compta amb una cuina independent.
A nivell territorial, les llars de la província de Castelló semblen ser els més afectats, ja que ja que el percentatge augmenta fins al 6,4%. A més, aquest tipus de llars es troben en major mesura en els municipis més xicotets, amb menys de 2.000 habitants, la qual cosa reflecteix la prevalença d'aquesta mena de problemàtiques en els entorns rurals o semiurbans. En aquesta mena de municipis, més d'un de cada deu llars no disposa de cuina independent.
Escassetat d'habitatge social i ajudes
Espanya té un dels parcs d'habitatge social més xicotets d'Europa, ja que a penes aconsegueix el 2,5% del total, la qual cosa suposa una quarta part de la mitjana europea (9,3% del parc). Aquesta situació s'explica fonamentalment per dos motius: el baix pressupost destinat a la provisió pública d'habitatge i perquè la política de provisió pública s'ha orientat tradicionalment a finançar habitatges en propietat i, a més, a afavorir la seua posterior desqualificació, la qual cosa provoca que aqueixos habitatges desqualificats deixen de ser protegides i passen a ser part del mercat lliure.
En el cas de la Comunitat Valenciana, l'autonomia compta amb 15,5 mil unitats d'habitatge social, situant-se, així com la sisena autonomia amb major quantitat, en termes absoluts, d'habitatge protegit. No obstant això, el seu parc d'habitatge protegit representa menys de l'1% sobre el total d'habitatges principals.
