Compte amb els petards aquestes falles: aquestes són les lesions que més es veuen a urgències
Experts de Vithas adverteixen que un maneig inadequat dels petards pot provocar greus riscos per a la salut
Llançar petardos durant les Falles, esdevé sens dubte una de les diversions més típiques d'aquestes festes. Tot i això, un mal ús de la pirotècnia i l'incompliment de les normes sobre la seua utilització, provoquen la major part de les lesions que solen ser cremades, i es produeixen sobretot a les mans, cap, coll i ulls, a més de produir greus lesions auditives.
La doctora Teresa Sánchez-Minguet, responsable de la unitat d'oftalmologia de l'Hospital Vithas València 9 d'Octubre, Vithas Valencia Consuelo i Vithas Aguas Vivas, adverteix dels riscos que suposen per a la salut visual ja que, després de les mans, els ulls són la zona més exposada als accidents amb petards i focs artificials, “la majoria dels accidents solen ser cremades i ferides per metralla, o bé perquè es fa mal ús dels objectes de pirotècnia o s'encenen petards dins de pots, llaunes o ampolles que, en explotar, poden disparar la metralla contra la cara o el coll. Per això, és molt important que els xiquets sempre estiguen supervisats per un adult i s'utilitzen els explosius en una zona oberta”.
La professional subratlla la necessitat de la protecció ocular amb ulleres protectores, “ja que un dels problemes més grans és l'impacte i la incrustació de partícules de pólvora a la còrnia, l'anomenat “tatuatge corneal per pólvora” i davant l'explosió d'un petard sempre ha de ser vist per un especialista per descartar lesions corneals”.
D'altra banda, el doctor Nacho Llópez, otorino de l'Hospital Vithas València 9 d'octubre, afirma que quan explota un petard, la part més sensible de l'oïda, les cèl·lules ciliades externes de l'oïda interna, es poden danyar sense capacitat de regenerar-se. La primera manifestació del que es coneix com a trauma acústic agut (el provocat per l'exposició al soroll de curta durada i gran intensitat) solen ser els molestos acufens, xiulets que es produeixen, per exemple, després d'una festa, d'un concert o d'una explosió o espectacle de pirotècnia si estem prou a prop. Aquests acúfens, la majoria de vegades, desapareixen després d'unes hores, però també poden quedar-se amb nosaltres de manera continuada, amb tot el que això implica per a la salut de la persona, provocant problemes d'ansietat, estrès o insomni”, comenta el professional.
Si ens explota un petard a l'oïda, és molt probable que el dany a nivell intern siga immediat, ja que la intensitat és màxima i la distància mínima. “Quan la vibració de l'explosió entra a la nostra oïda passa pel timpà, que és la fina membrana que separa l'orella externa de l'orella mitjana (on són els ossets). Aquesta membrana es podria trencar amb la detonació si la intensitat és suficient. Aquest trencament sol resoldre's per si sol en setmanes, encara que en alguns casos podria ser irreversible, amb els riscos d'infecció que suposaria”, comenta l'especialista que subratlla que “la vibració segueix el camí cap a l'orella interna, passant pels ossets de l'orella mitjà (martell, enclusa i estrep); aquests vibren de forma exagerada i el moviment generat a l'orella interna és molt brusc”. Tot això pot provocar una pèrdua d'audició amb mala discriminació que pot començar a la freqüència 4000 Hz (la zona més sensible) i estendre's per tots els sons més aguts, arribant a provocar una hipoacúsia que repercutixca a la vida de la persona.
El fet que siga una pràctica tan popularitzada augmenta la seua perillositat, ja que tant adults com nens la solen practicar normalment sense cap mena de protecció. Per això cal pensar especialment en la salut auditiva dels xiquets, ja que solen estar més exposats a aquests riscos, tant perquè el seu sistema auditiu encara no està madur, com perquè aquest tipus de “jocs” s'hi associen més.
La clau a l'hora de protegir-vos és prevenir. L'ideal seria evitar estar exposat al so dels petards. Si això no és possible, l'important és mantenir tota la distància que puguem davant d'aquestes fonts de so, ja que per cada metre que ens allunyem del soroll estem disminuint 6dB la intensitat. La darrera opció seria utilitzar protectors auditius.
D'altra banda, el doctor Pepo García, traumatòleg de l'Hospital Vithas València 9 d'octubre assenyala que, “les principals complicacions derivades de l'ús d'artefactes pirotècnics són les cremades i la pèrdua de teixits, arribant fins i tot de vegades a ser necessària l'amputació de part extremitat afectada. Com més elevada siga la temperatura i el temps de contacte amb l'activitat pirotècnica més profunda serà la cremada, cosa que augmenta el risc de complicacions”. Aquestes lesions s'acompanyen d'envermelliment de la pell, flictenes, dolor amb sensació de cremor (segons el grau d'afectació de la dermis) i inflamació. Per tot el professional reclama que “es faci un ús responsable de la pirotècnia”.
