Compromís vol que l'Estat recupere les cessions de vies amb contraprestació per a urbanitzar-les
La coalició proposa la fi de les cessions de carreteres sense contraprestació econòmica i que la seua recuperació es faça amb efectes retroactius per als municipis que no van poder beneficiar-se de fons per a la seua conversió a urbanes
Compromís ha presentat en la Comissió de Foment del Senat una moció per a reclamar que s'acabe amb la pràctica estesa des de 2009, per la qual “per insuficiències pressupostàries, només es tramiten els expedients de cessió de travessies en què els ajuntaments manifesten en acord plenari que renuncien a qualsevol contraprestació econòmica per part de l'Estat”. Per al senador valencianista Carles Mulet, la situació ha canviat notablement després de la crisi econòmica que va assotar al país des de 2007 “pel que ha de retrotraure's a la situació anterior i compensar a aquells municipis que durant aquests anys no han pogut rebre fons per a adequar carreteres que durant dècades ha travessat els seus nuclis urbans, separat a veïns o causat accidents de tota classe”, ha afegit.
Mulet ha recordat que han sigut molts els ajuntaments valencians afectats per cessions de trams de carretera sense ajudes, com els de la variant de la N340 al seu pas pel Maestrat (Vinaròs, Benicarló i Peníscola) o Albaida, Alcoi i Sueca, per citar exemples i casos en els quals en algun municipi encara no s'ha ni recepcionat el vial pel rebuig a aquesta mesura. El senador territorial ha qualificat de “xantatge” l'erradicació de les contraprestacions realitzades a aquests municipis i la signatura d'un conveni “parany” pel qual els alcaldes renunciaven als fons i hipotecava als municipis amb desenes de quilòmetres d'un vial que necessita ser convertit a urbà amb el consegüent cost per als seus ciutadans “quan altres sí han tingut diners per a adaptar aquests vials a la trama urbana, la qual cosa és una flagrant injustícia i un greuge comparatiu entre uns i altres municipis i ciutadans”.
La moció recorda que els municipis complien amb el que es disposa en la Llei de Carreteres i Reglament General i que, ara amb l'alternativa gratuïta que suposa per a les N-340 i N-332 l'AP-7 amb un millor nivell de servei i dos carrils per sentit “és el moment, per justicia, de cedir i convertir en urbans els trams que en el seu moment van ser afectats a carreteres que han suportat gran quantitat de trànsit, contaminació, perill i sorolls”.
L'Ordre FOM/3426/2005 estableix que el Ministeri de Foment i els ajuntaments han de signar un conveni que establirà els terminis en els quals l'ajuntament ha de presentar el projecte d'obra a executar per a adaptar la via a les noves necessitats. Les quantitats a percebre pels ajuntaments per a finançar l'execució d'aquests projectes les fixa en 204.644 € en cas de carreteres d'una calçada i en 341.074 en cas de tenir dues calçades. Actualment, si tenim en compte l'increment de l'IPC, les quantitats podrien estar entorn dels 253.144,63 € i 421.908,54 €. És un objectiu del Pla d'Infraestructures, Transport i Habitatge (PITVI), reflectit en la Llei de Carreteres, potenciar els intercanvis de titularitat entre les diferents xarxes quan la permuta o cessió de trams o itineraris siga convenient per a l'interès públic.
En els Pressupostos Generals de l'Estat de 2017 es va contemplar en el capítol VII (transferències de capital) una partida de 5.692 M € destinada a assumpció de competències derivades del canvi de titularitat de determinats trams de carreteres estatals en vies urbanes, dels quals es van pagar en 2017, un total de 2,15 M €. PP i PSOE han continuat mantenint aquesta pràctica i, fins i tot, el PSOE com Compromís, ha arribat a presentar esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat perquè els municipis reben fons amb el lliurament dels vials “per la qual cosa és inajornable recuperar un tracte correcte per a aquests municipis afectats”, ha conclòs.
