Compromís demana al Senat que es rectifique la "inspiració catalana" de les bandes de música valencianes
La coalició reclama a més el compliment de la moció de Compromís aprovada al novembre per a rebaixar l'IVA dels instruments musicals
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha reclamat una rectificació aclaridora sobre l'origen de les Bandes de Música Valencianes recollida en el Reial decret 229/2021, de 30 de març, pel qual es declaren les bandes de música valencianes Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial i que assenyalava de manera confusa en el seu origen “a un moviment mimètic al de les agrupacions corals catalanes (Clavé), moviment que va entrar a València via la Reial Societat d'Amics del País".
El senador valencianista ha recordat com a diferents tesi, articles, llibres i publicacions especialitzades, tant valencianes com de fora d'ella, qüestionen aquesta confusa afirmació que ja ha sigut qüestionada per la Federació de Societats Musicals del País Valencià que ha realitzat una reclamació formal al Ministeri de Cultura perquè corregisca el Decret 229/2021, de 30 de març. Els investigadors apunten com a causes principals de sorgiment del fenomen bandístic la influència religiosa, la militar i, en menor mesura, la política.
D'altra banda, des de la coalició s'han interessat per la moció de Compromís aprovada al Senat el novembre passat en la qual es reclamava la revisió i modificació del tipus d'IVA aplicable a la compra d'instruments musicals que podria beneficiar a les més de 3,6 milions de persones que s'estima practiquen de manera habitual la música a Espanya. “Aquests músics paguen un IVA que és el doble que la mitjana europea, de manera que Espanya és un dels països que més grava aquests productes, quan països del nostre entorn tenen tipus més baixos a aquesta mena d'expressió i indústria cultural. Si Europa ens exigeix equiparació, aquest abusiu IVA hauria de ser-ho a la baixa”, ha reivindicat Mulet.
La coalició insisteix que els instruments musicals en cap cas són un article de luxe o oci, sinó que fonamentalment són una eina de treball per als músics. Segons consultes formulades per l'Associació Nacional de Fabricants-Comerciants Importadors i Exportadors d'Instruments Musicals (COMUSICA) a la Direcció General de Tributs, es concreta que a Espanya no hi ha cap bonificació o millora en el tipus d'IVA a instruments d'ensenyament i que els instruments musicals destinats a l'ensenyament haurien de tenir un caràcter especial.
Finalment Mulet recorda que, després de reunir-se amb la Confederació Espanyola de Societats Musicals, “és necessari millorar la fiscalitat de les societats musicals, les seues escoles i bandes de música, així com dels propis músics”. La coalició va traslladar esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat i a la pròpia Llei d'Educació (LOMLOE) de manera que fóra més just el seu esforç fiscal, atesa la voluntarietat dels músics i a la classe de societats, ja que les musicals “manquen de finalitat lucrativa i reverteixen els seus beneficis en activitats d'idèntica naturalesa”.
La coalició valenciana reclamava reduir el tipus de gravamen aplicable en l'impost de societats als rendiments de les activitats pròpies que desenvolupen les bandes de música (concerts i actuacions de carrer), del 25 al 10% i, d'altra banda que les compensacions que reben els músics voluntaris continuen estant tractades en l'IRPF com a rendiments del treball quan haurien d'estar-ho com a meres dietes i assignacions per a la manutenció, ja que es tracta d'unes quantitats simbòliques per les molèsties i costos dels seus desplaçaments que porten música i cultura a nombroses places en festes i activitats.
