Compromís convida al Govern a despenjar el quadre del Marqué de l'Ancorada per a lluitar contra l'antigitanismo
La Presidència del Senat segueix sense contestar la petició de Carles Mulet de retirar el quadre del genocida que va idear la persecució contra el poble gitano
El Senat ha aprovat aquesta setmana la Llei d'Igualtat de Tracte i l’antigitanisme com a delicte d’odi
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha animat al Govern a “predicar amb l'exemple” i avançar-se a l'entrada en vigor de la Llei d'Igualtat de Tracte “despenjant de les parets del Senat quan abans millor el quadre del genocida Marquès de la Ensenada”, ideòleg de la persecució del poble gitano a Espanya. A més la Proposició de Llei orgànica complementària inclou a l'antigitanisme entre les causes de tipificació del delicte d'odi en el Codi Penal, proposta que va comptar amb un ampli consens tant en el Congrés amb 293 vots a favor i per la pràctica unanimitat del Senat.
Per al senador Carles Mulet “és incongruent que, mentre el Legislatiu intenta protegir i reparar les violacions històriques de drets humans i repressió patida pel poble gitano, el Senat mantinga d'una forma totalment inapropiada i injustificada el record de Zenón de Somodevilla y Bengoechea”, que està molt visible en la planta baixa de l'edifici noble de la institució en una zona de gran trànsit. El portaveu de Compromís va enviar al maig una carta al president del Senat que no ha sigut contestada i va demanar conèixer quins criteris s'utilitzen per a dedicar parets del Senat, exposar bustos o quadres en aquesta institució.
Mulet assenyalava en l'escrit registrat que “està fora de lloc i és injustificat que una cambra com el Senat, que representa la sobirania dels pobles de l'Estat espanyol, tinga en un lloc molt visible, un quadre d'aquesta persona, autor material i ideològic de ‘la Gran batuda’ l'intent d'extermini del poble gitano que va tenir lloc al nostre país”.
Així des de la coalició han expressat el seu desig que la Presidència, atesa la pròxima entrada en vigor de la Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació que inclou l'agreujant de l'antigitanisme, accepte aquesta petició com una “acció positiva cap a aquest poble”, el que de ben segur és compartit per la totalitat de les entitats de romanís del nostre país ja que, probablement “no hi ha ningú més idoni que aquest marquès de trist record per a personificar la discriminació i l'odi que ha patit aquest poble al llarg de la història en el nostre Estat”.
El Marquès de l’Ensenada va organitzar una operació secreta i sincronitzada en tot el territori espanyol el 30 de juliol de 1749 també coneguda com a Presó General de Gitanos, que va tenir per objecte l'arrest de tots els gitanos del regne, separant als homes de les dones a fi d'aconseguir l'extinció de l'ètnia. El primer dia es van detenir entre 9 000 i 12 000 gitanos. Els majors de set anys i dones van ser encadenats i internats en arsenals on van fer treballs forçats. Els seus béns van ser confiscats. Aquesta acció va finalitzar en 1763. Per a privar-los de la llibertat no va haver-hi més delicte que el ser “merament gitanos”.
La Gran Batuda va ser doncs, un intent d'extermini del poble gitano, i va ser l'autor material i el promotor d'aquesta macabra iniciativa, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, I marquès de l’Ensenada, no pot estar ni un minut més lluint i senyorejant a les parets del Senat. S'acosta el 30 de juliol, Dia de la Lluita contra l'Antigitanisme que recorda les víctimes d'aquesta batuda antigitana, per la qual cosa seria una bona data per a solidaritzar-se amb aquesta causa -com es fa amb moltes altres- despenjant aquesta peça i penjant-ne un altra més apropiada.
