Colada volcànica o Llei Trans, entre les paraules que han marcat el 2021 a Espanya

Hi ha paraules i expressions que resumeixen perfectament els esdeveniments que han marcat la realitat d'un país el darrer any. Des de Babbel han recopilat els termes que han marcat el 2021 a Espanya.

Llibertat, bugada i salut mental, aquestes són les paraules que ocupen el primer lloc del rànquing. Més enllà del significat de la paraula “llibertat”, aquest terme evidencia el poder de l'actualitat política, ja que en formar part de la campanya electoral d'Isabel Diaz Ayuso per a eleccions autonòmiques de la Comunitat de Madrid, un lema que va aconseguir fer-se viral a tot el territori nacional. També en el cas alemany han entrat al rànquing paraules del seu context polític com “Era Merkel” (“Merkel-Ära”) després del canvi de govern al setembre i després de quatre mandats consecutius.

Relacionat amb l'àmbit polític, també es colen al rànquing espanyol “Ley Trans” que sens dubte ha marcat l'agenda política i social del 2021 i no ha estat exempta de debat i polèmica. També es destaca “moció de censura” pel que va passar a Múrcia i el seu efecte va dominar a la Comunitat de Madrid, com a detonador de la convocatòria anticipada d'eleccions autonòmiques, uns comicis que, com és habitual, van marcar decisivament l'agenda mediàtica nacional.

Per la seua banda, l'erupció del volcà de La Palma ha fet que “colada” siga més que rentar la roba per als espanyols, que ara també estan familiaritzats amb la “massa de lava incandescent que discorre pel vessant d'un volcà fins a que se solidifica”. Itàlia també ha inclòs a la seua llista de termes “incendi” pels focs que van assolar Sardinia al mes de juliol, un catàstrofe que, indubtablement, ha marcat decididament l'any dels italians.

La “salut mental” ha estat un altre dels grans temes de l'any, en convertir-se en un debat fonamental tant a mitjans com a institucions públiques, i un tema central en un àmbit com el de les xarxes socials, on s'han aconseguit trencar un infinitat de tabús després de la efecte que ha fet la pandèmia a nivell mental i emocional. Polònia, per la seua banda, ha encunyat a la llista la paraula “koronaświrus”, que no té traducció però que fa referència a aquelles persones que prenen una actitud exagerada davant del coronavirus i pot arribar a afectar el seu estat mental.

Si bé és cert que la pandèmia ja no és protagonista d'aquesta llista de paraules de l'any, inevitablement, alguns termes com a “impfvordrängler” a Alemanya o “furbetti del vaccino” a Itàlia estan estretament relacionats amb el període de vacunació i, a més, fan referència a una realitat que es replica a altres països, inclòs Espanya, com és el cas de les persones que van aconseguir "saltar-se la cua" a la fase inicial de la campanya de vacunació, tot i no pertànyer a cap de les categories prioritàries. En altres paraules, serveix per designar l'oportunisme que determinades persones han manifestat per vacunar-se abans d'hora, aprofitant contactes i influències.

Finalment, l'ecologisme també és present al llistat, amb termes com "greenwashing", que fa referència a la “pràctica de certes companyies que donen un gir a la presentació dels seus productes o serveis per fer-los semblar respectuosos de l'ambient, però és un canvi merament de forma i no de fons”. Encara que la traducció literal seria “ecoblanqueig”, aquest anglicisme es podria replicar bé a Espanya.

En definitiva, aquestes són les paraules de l'any que representen els esdeveniments i les particularitats de cada país encara que amb fenòmens que es repeteixen més enllà de les fronteres nacionals, representant fets que són universals, com el període de vacunació, els canvis polítics o la salut mental .