elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Cinema Jove presenta una crítica bengalí a la masculinitat tòxica i els estereotips contra els alemanys de l’antiga RDA

Cinema Jove presenta una crítica bengalí a la masculinitat tòxica i els estereotips contra els alemanys de l’antiga RDA
  • ‘Rehana’, dirigida per Abdullah Mohammad Saad, és la primera pel·lícula de Bangladesh que ha aconseguit entrar a competició en la Secció Oficial de Cannes

  • La protagonista de ‘Talking about the Weather’, òpera prima de la realitzadora Annika Pinske, busca emancipar-se de les expectatives socials com a dona i al mateix temps de les seues arrels provincianes

La masculinitat tòxica, l’abús de poder en l’entorn laboral i els dilemes socials i existencials d’una dona escindida entre el desenvolupament professional i la pèrdua de les seues arrels en l’antiga República Democràtica Alemanya són les temàtiques protagonistes de les pel·lícules de Secció Oficial programades en la cinquena jornada de la 37a edició de Cinema Jove.

El festival estrena a Espanya ‘Rehana’, la primera pel·lícula de Bangladesh que ha aconseguit entrar a competició en la Secció Oficial de Cannes. Un títol que il·lustra la creixent presència internacional de la cinematografia del país sud-asiàtic durant l’última dècada. En aquesta producció, la càmera d’Abdullah Mohammad Saad és testimoni de la recerca de justícia per part d’una professora adjunta en un hospital universitari que intercedeix a favor d’una alumna que ha patit un abús per part d’un dels docents del centre.

La segona pel·lícula del director de Bangladesh és una reflexió sobre l’ètica, la masculinitat tòxica i la conciliació familiar en la línia del cinema urgent d’autors com els germans Dardenne. Política, compromesa i tensa, ‘Rehana’ dispara contra una societat conservadora, permanentment aguaitada pel masclisme, en la qual el canvi mai sembla arribar.

El realitzador presentarà la pel·lícula demà dimarts 28 de juny a les 11.30 hores en La Filmoteca de València. “Tot arranca amb Rehana com a testimoni d’un acte terrible; després, lentament, deriva en una espècie de perpetradora fins a convertir-se en última instància en una altra víctima. Aquest viatge triangular es produeix mentre veiem com ella tracta de criar la seua filla. Rehana està inspirada en la realitat, però com una amalgama de figures de les meues experiències personals”, comenta Mohammad Saad.

La tensió i la urgència que demanda aquesta història tenen un reflex clar en l’estètica visual i l’estil d’edició que proposa el director. “El to blavós que impregna la pel·lícula és el que millor capturava la sensació de claustrofòbia i la contenció de la fúria que palpita davall de la pell de Rehana. En les meues decisions d’edició el més important és no caure en el sentimentalisme ni en la sobreexplicació, que pot ser la raó per la qual sovint el meu estil resulta dur”, reconeix.

El dilema entre les arrels i l’ambició professional

La protagonista de l’òpera prima d’Annika Pinske, ‘Talking about the Weather’, ha tractat d’emancipar-se de les expectatives socials com a dona i com a mare, i, al mateix temps, de les seues arrels provincianes. Ha deixat arrere el seu poble a l’Alemanya Oriental i està fent el doctorat en Filosofia, mentre busca el seu lloc a Berlín entre la classe mitjana erudita. No obstant això, sempre l’acaça la vergonya i un complex d’inferioritat, perquè el seu origen no és una cosa que simplement puga deixar arrere. Al mateix temps, el seu “ascens” social significa també la separació del seu medi d’origen, un lloc al qual simplement no pot tornar. La seua identitat està condicionada per la demarcació, i la seua vida quotidiana està marcada per contradiccions, dividides entre la família, l’origen i l’ambició professional. En últim terme, Pinske planteja una pregunta a què ha de donar resposta la mateixa audiència de la pel·lícula: Quin és el preu que paguen les dones per una vida més autodeterminada i qui se’n beneficia?

“La pel·lícula tracta sobre la llar i els orígens i pregunta què has de deixar arrere per a una vida autosuficient, especialment com a dona –explica Annika Pinske–. També tracta sobre mares i filles i les seues relacions, sobre dones en professions dominades per homes i la seua lluita pel reconeixement. He volgut observar les jerarquies de gènere que es donen en les interaccions quotidianes que mantenen els personatges, on es mostra la manera tan forta en què estem assignats a rols específics en la societat i com és de difícil deixar aquest lloc assignat i trobar una cosa nova. Aquest anhel té a veure amb la separació i els límits, i hi ha tant dolor com promesa. M’encanten aquestes contradiccions de la vida. Són el meu motor creatiu”.

‘Les créatures’, ciència-ficció amb rerefons documental

El cicle ‘La jove Varda’, integrat per deu títols facturats per Agnès Varda abans de complir quaranta anys, dedica la sessió del 28 de juny a una bella raresa de la realitzadora francesa. Protagonitzada per Michel Piccoli i Catherine Deneuve, ‘Les créatures’ és una audaç pel·lícula adscrita al gènere de ciència-ficció, encara que amb un cert rerefons documental, ja que l’acció està ambientada a l’illa Noirmoutier, on vivia Varda en 1966, any en què es va estrenar la cinta originàriament.

La projecció tindrà lloc a les 18.30 hores al Centre Octubre de Cultura Contemporània.

Pujar