Cinc projectes de la Universitat de València contribuiran a pal·liar els efectes del canvi climàtic sobre el sistema marí i litoral

Un total de quatre projectes de la Universitat de València i un altre mixt UV-CSIC han estat seleccionats per al seu desenvolupament en el marc de ThinkinAzul, el programa complementari de Ciències Marines del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Ciència i Innovació. Aquests estudis contribuiran a pal·liar els efectes del canvi climàtic sobre la producció aqüícola i el sistema marí i litoral.

Control de les patologies parasitàries i bacterianes a l’aqüicultura mediterrània, eines per a la detecció de contaminants a la fauna aquàtica, sistemes d’intel·ligència artificial (IA) per a la millora de l’observació eòlica del litoral, o electrolització de l’aigua com a alternativa a l’ús de pesticides , entre d’altres, són aspectes amb què la Universitat de València contribuirà a mitigar l’impacte del canvi climàtic sobre la conservació del medi marí i la producció en aqüicultura, dins el marc de ThinkinAzul. Així s’anomena el programa destinat a abordar, des de la sostenibilitat, els nous reptes de les ciències marines quant a monitorització i observació marina i marítima, canvi climàtic, aqüicultura i altres sectors de l’economia blava.

REMEDISA-ICHTHYOPARASITES és la proposta de la Unitat de Zoologia Marina de la Universitat de València. La iniciativa pretén millorar de la gestió de les patologies parasitàries que afecten els cultius marins a la Comunitat Valenciana, i ho fa des de la seua experiència a la Xarxa Mediterrània de Recerca sobre Sanitat en Aqüicultura: diagnòstic, cicles vitals i control de paràsits (REMEDISA), “una infraestructura de resposta a les necessitats actuals i futures de les produccions aqüícoles del Mediterrani, i una xarxa capaç d’identificar i caracteritzar els riscos que pogueren afectar els cultius en una situació de canvi global”, especifica Juan Antonio Raga, catedràtic de Zoologia marina i investigador principal del projecte.

En l’actualitat, aquest equip de l'Institut Cavanilles de la Universitat treballa en la millora de les tècniques de diagnòstic i control dels patògens parasitaris de les espècies de cultiu ja establertes –dorada i llobarro– i dels nous cultius –corbina, cèrvia o tonyina roja–. El desenvolupament de protocols de gestió de les parasitosis i la formació de nous professionals de l’aqüicultura completen les línies generals d’aquest projecte subvencionat amb 264.000 euros.

Carmen Amaro, catedràtica de Microbiologia i Ecologia, és la investigadora responsable del projecte IMPACUMED (Impacte de les patologies bacterianes a l’aqüicultura mediterrània) proposat pel grup PAZFP (Pathogens in Aquaculture: zoonotic and fish pathogens) de l’institut BIOTECMED. L’estudi se centra en el disseny de noves estratègies de control de malalties als peixos cultivats a la Mediterrània, a partir d’una millor comprensió tant de la interacció entre peixos i patògens com de la relació entre virulència, transmissió de malalties i augment de la temperatura de l’aigua associat a l’escalfament global. L’equip treballa, a més, en el disseny de mètodes ràpids de detecció de variants patogèniques i en el desenvolupament de vacunes animals orals de fàcil ús i econòmicament rendibles. El projecte ha obtingut una ajuda de més de 234.000 euros.

Les substàncies químiques presents al planeta a causa de l’acció humana –contaminants orgànics, metalls pesants, antibiòtics, micro i nanoplàstics, etc.– poden alterar la biota aquàtica, en general, i els productes de la pesca i l’aqüicultura, en particular , de manera que l’ésser humà hi queda exposat. La presència, el metabolisme i els efectes d’aquests contaminants són encara en gran part desconeguts. BIOAQUOMA aborda aquesta llacuna del coneixement de manera innovadora mitjançant el perfil de l’empremta química –contaminants i els seus metabòlits acumulats als peixos– i del metaboloma –metabòlits endògens alterats a causa d’un estressor extern–. L’objectiu de BIOAQUOMA és desenvolupar una eina metabolòmica d’alt rendiment, no lesiva per a la biota aquàtica –organismes vius del sistema– i capaç d’establir l’exposició de peixos i una altra fauna aquàtica a contaminants. El projecte, que compta amb una subvenció de 205.000 euros, està dirigit per la catedràtica de l’àrea de Nutrició i Bromatologia Yolanda Picó, investigadora al Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA).

WIND-COAST és un projecte mixt de la Universitat de València i el CSIC orientat al desenvolupament d’un nou servei de monitorització i estimació del vent al litoral valencià, que implementarà una innovadora tecnologia basada en Intel·ligència Artificial (IA) en combinació amb dades massives de vent.

D’una banda, la iniciativa contempla el desenvolupament de l’anomenat Meteodron, un dron de baix cost dissenyat en col·laboració amb la Universitat d’Auckland (Nova Zelanda), capaç d’obtindre camps de vent amb més resolució espacial. Aquest enfocament integrador permetrà facilitar la predicció d’episodis extrems de velocitat del vent a la zona costanera, fet que suposa un impacte significatiu als ecosistemes i l’aqüicultura. D’altra banda, s’establiran controls de qualitat i homogeneïtzació de les dades procedents de la xarxa d’estacions d’observació valenciana, perquè després siguen tractades mitjançant IA. “El desenvolupament d’eines IA ens brinda l’oportunitat d’establir relacions complexes entre variables físiques, reconstruir dades incompletes, i explorar mecanismes d’alerta primerenca davant de riscos i amenaces al litoral associats a fenòmens meteorològics adversos”, explica Verónica Nieves, investigadora distingida CIDEGENT a l’Image Processing Laboratory (IPL) de la Universitat de València i segona IP del projecte, que té com a primer investigador César Azorín (CIDE, UV/CSIC/GVA) i que ha aconseguit una ajuda de 175.000 euros.

Finalment, en el marc del projecte E-ACUICULTURA encapçalat pel grup REDOLí (Departament de Química Inorgànica) de la Universitat de València, es desenvoluparan sistemes de monitorització de les explotacions aqüícoles i de la salut de peixos basats en l’ús del anomenats nassos i llengües electrònics, dispositius òptics i electrònics que estan despertant gran interès en investigació per la seua capacitat per reproduir els sentits humans mitjançant matrius de sensors i sistemes de reconeixement de patrons. A més, s’assajaran les possibilitats d’aplicació de l’aigua electrolitzada a piscifactories per millorar la sanitat ambiental en evitar o disminuir l’ús de pesticides i antibiòtics. Dirigit per José Vicente Ros Lis, el projecte ha estat subvencionat amb 144.000 euros.

La iniciativa ThinkinAzul agrupa equips de recerca de cinc comunitats autònomes –Andalusia, Cantàbria, Comunitat Valenciana, Galícia i Regió de Múrcia–; forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Ciència i Innovació i compta amb un pressupost de 50 milions d’euros, 10 dels quals han estat adjudicats a projectes de la Comunitat Valenciana, que estan cofinançats per la Generalitat Valenciana i el Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació, i que coordinen l’Institut d’Aqüicultura de la Torre de la Sal i la Universitat d’Alacant.

ThinkinAzul –o programa de Ciències Marines– és un dels quatre primers plans complementaris del Pla de Recuperació esmentat, pensat per a l’enfortiment de les capacitats del Sistema espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació, i dissenyat pel Ministeri en línia amb els objectius europeus de cooperació i coordinació de les polítiques d’R+D+i entre administracions. Biotecnologia aplicada a la Salut, Comunicació quàntica, Energia i Hidrogen verd, agroalimentació, astrofísica i Física d’Altes Energies, Materials avançats i Biodiversitat completen el conjunt d’àrees d’actuació, integrades al Pla Estatal de Recerca (2021-2023) i a l’estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació 2021-2027.