Més de cent anys de cinema, més de cent anys de somnis
Visitar-la és com travessar la frontera entre somni i realitat entrant en un plató de cinema gegant que concentra tota la història del cinema valencià. Es té la sensació d'estar en un lloc en el qual el temps no passa i alhora qualsevol cosa podria passar, com en els somnis. El cel·luloide, els cartells, fotografies i programes de mà són els suports en els quals es materialitzen els somnis del cinema, i aquesta exposició està repleta d'ells. "Realment és així, el cinema és un somni fet realitat pels cineastes, però el cinema era el somni de milers de persones que es veien reflectides en els actors i en les actrius, i volien ser com elles". Així explica la comissària de l'exposició, i cap de Documentació i Publicacions de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), Nieves López Menchero, la decisió de titular aquesta mostra 'Material de Somnis'.
Des de la seua creació la Filmoteca Valenciana s'ha dedicat a recopilar, restaurar i conservar una gran quantitat de materials de tot tipus. A més del patrimoni creat a partir de la seua fundació, també ha cercat i conservat materials anteriors per a poder tenir una idea més completa de l'evolució de l'audiovisual des dels seus orígens. Per açò, "encara que celebrem trenta anys, realment nosaltres conservem material molt anterior, realment el que estem celebrant són més de cent anys de patrimoni audiovisual valencià", explica el director adjunt d'Audiovisuals i Cinema de l'IVC, José Luis Moreno.
Probablement per açò el més impactant d'aquesta exposició és l'enorme quantitat de patrimoni reunit en una sola sala: 61 cartells dels quasi 3.500 que es conserven cobreixen totes les parets de la sala i figuren dues grans vitrines amb 57 programes de mà seleccionats entre més de 7.000. També alguns dels documents personals del cineasta Ricardo Muñoz Suay i uns altres grans de l'audiovisual valencià i fins i tot materials personals donats per les famílies de l'escriptor Max Aub i Blasco Ibáñez i del periodista i també escriptor Maximiliano Thous, sense oblidar un xicotet racó de lectura on es poden consultar totes les publicacions de la filmoteca fins avui, així com una mostra d'alguns projectors i cinematògrafs antics, entre els quals destaca el primer projector del cinema Rialto, seu de la Filmoteca.
Tot açò fa de 'Material de somnis' una exposició molt completa que val la pena visitar amb temps, ja que condensa tota la història de l'audiovisual valencià en una sola sala en la qual totes les peces mereixen ser observades.
Trenta anys de Filmoteca Valenciana
La Filmoteca Espanyola va ser creada en 1953 i durant diverses dècades va ser l'únic arxiu fílmic públic nacional. No va ser fins als anys huitanta quan l'interés, tant d'institucions públiques com de particulars, per cuidar i divulgar la cultura cinematogràfica va coincidir amb la descentralització autonòmica, i es van començar a crear filmoteques en diferents comunitats autònomes. "La Filmoteca Valenciana va ser una de les primeres a aparéixer. Que s'haja mantingut durant trenta anys significa que s'està complint amb una labor social important", afig Moreno.
A més, des de l'any de la seua creació la Filmoteca edita llibres sobre cinematografia, monografies sobre crítica i història del cinema, i la revista Arxius de la Filmoteca, creada pel seu primer director, Ricardo Muñoz Suay, en 1989 i que va pel número 73. A més, desenvolupa labors de foment i promoció de l'audiovisual valencià, alguna cosa crucial a l'hora de generar nou patrimoni que conservar perquè la ciutadania puga seguir gaudint-ho, perquè, com explica José Luis Moreno: "Que nosaltres tinguem el material i no es puga veure no tindria cap sentit; al final, aqueix material ha d'estar a la disposició del públic".
