Verònica Ruiz: "La violència de gènere és un problema social i s'ha de denunciar"

En el que portem d'any, els serveis socials de l'Ajuntament de Castelló han atès 139 dones per casos de violència de gènere, més de la meitat d'elles amb expedients vigents com a víctimes de violència de gènere (ATENPRO). Són xifres insoportables en una societat democràtica, que advoca per la igualtat, el respecte i l'educació en valors. Elperiodic.com ha entrevistat la regidora d'Igualtat de l'Ajuntament, Verònica Ruiz, per analitzar aquestes xifres amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l'eliminació de la Violència contra les dones.

Aquesta setmana hem conegut una dada que feia públic la Policia Nacional i és que en el que portem d'any han crescut un 10% les denúncies de delictes masclistes i familiars. Com pot ser que seguim veient aquestes xifres amb tota la tasca pedagògica que es fa des de tots els àmbits de la societat?

Aquesta pregunta jo crec que ens les fem totes i tots, ja que afortunadament també hi ha molts homes feministes. Veiem que, tot i el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, malgrat el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i malgrat totes les activitats de conscienciació que es fan, les xifres segueixen incrementant-se i veiem violacions grupals en televisió, amb jutges que dicten sentències que ens alarmen. Jo pense que s'ha fet molta feina gràcies als col·lectius feministes per conscienciar sobre aquesta xacra social però encara queda moltíssima feina per fer i, sobretot, conscienciar-nos que és un problema social, no individual. I vull pensar que si s'incrementen les xifres no és perquè ara hi hagen més agressions en violència de gènere, sinó perquè les dones i les seues famílies denuncien més.

Diu que és un problema social i no individual. Què cal fer per donar-li la volta a aquestes xifres?

Jo crec que cal un millor protocol interinstitucional. És cert que hi ha plans en què la policia sap perfectament com actuar davant d'una denúncia d'una dona que és víctima de violència, i saben quins passos cal donar. Però pense que caldria un protocol intens interinstitucional. Això vol dir que, si a l'ajuntament arriba una persona a través d'igualtat, o a la policia local, o als serveis socials -dóna igual a on arrive- s'han d'activar necessàriament uns processos perquè aquesta persona tinga uns mecanismes d'atenció, prevenció , sempre previs a aquesta denúncia, perquè moltes persones no volen denunciar per por. De la mateixa manera que si entra a l'hospital, o un professor pensa que un xiquet puga ser víctima de violència de gènere, ha d'existir aquest pla d'acció. Jo crec que cal un protocol intrainstitucional i interinstitucional perquè cadascú sàpiga des del seu lloc quin botó ha de pulsar perquè aquesta víctima tinga una atenció personalitzada en tot moment.

Està l'Ajuntament tractant d'articular aquest protocol o pla d'acció?

Estem elaborant de la mà d'experts de la Universitat Jaume I un protocol intern perquè, efectivament, quan la Policia Local tinga coneixement que una persona ha sigut agredida i és víctima de violència, puga acompanyar aquesta dona a el servei d'igualtat d'oportunitats , que serà on se li informarà del que té al seu abast per ixir d'aquesta situació.

Ha esmentat anteriorment situacions en què els professors puguen detectar indicis d'aquest tipus de violència. És també important l'educació des de ben xicotets, veritat?

Així és. Fa molts anys que, des del servei d'igualtat d'oportunitats, estan en totes les escoles i instituts oferint propostes que parlen d'igualtat, de violència i de les noves masculinitats. Això últim és molt important i va dirigit a homes, és fonamental que sàpiguen que l'home no ha de ser el més dur, que els xiquets també ploren i, en definitiva, que tots som iguals. Fa poc vam fer un taller precisament sobre aquest tipus a l'IES Politècnic de la mà de la Fundació Isonomia i Erik Pescador, expert en la matèria, qui va donar unes xerrades molt productives.

També es tracta d'evitar que es normalitzen conductes entre xiquets i joves que no ho són.

És clar. Per exemple, agafar les claus per entres a les xarxes socials, són actituds que no ajuden a eradicar la xacra. A la fi i al el cap, parlem de que sempre és la força d'un cap sobre la no força de l'altre. Les xarxes socials fan molt de mal també amb la prostitució i el tema sexual. Si els xiquets no tenen una educació sexual, poden pensar que moltes imatges que tenen al seu abast en xarxes socials és alguna cosa 'sexy' i realment no ho és, és porno. Per tant, l'educació és fonamental per ensenyar en valors d'igualtat i solidaritat, que no és ni més ni menys. Malgrat el que diuen alguns partits polítics.

Es refereix a la declaració que ha bloquejat Vox sobre la condemna de violència masclista en l'Ajuntament de Castelló.

Nosaltres vam presentar una declaració institucional que vam elaborar a partir de la proposta que feia la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i vam afegir alguns textos, la vam lliurar a tots els partits polítics de la corporació i tots van signar el logotip. La nostra sorpresa va ser que a l'hora d'aprovar per unanimitat aquesta declaració institucional, que no demanava ni més ni menys que més reforços en tots els llocs possibles, Vox es va posicionar en contra perquè ells diuen que la violència no té gènere i parlen de violència intrafamiliar. Tracten d'invisibilitzar aquesta xacra i no ho tolerarem.

L'Ajuntament ha llançat una campanya per aquest 25N sota el lema 'Mulla't contra la violència masclista'. Què preteneu amb ella?

Hem tractat d'incloure a tota la xarxa associativa de la ciutat. Trenta associacions, és a dir, més de mil persones, han rebut aquests tallers on es parla d'igualtat, on es pren consciència que és un valor bàsic per a una veritable democràcia.

Li agradaria enviar un últim missatge en aquest 25N als lectors de elperiodic.com?

Enfront de la violència de gènere no podem fer un pas enrere. Enfront de les persones que diuen que el feminisme és un càncer, que ens diuen 'feminacis' o hembristas, que ens volen tornar a les cavernes, aturar el rellotge i donar-li marxa enrere, nosaltres diem que la violència de gènere existeix: tenim 51 dones assassinades i tres menors més en el que portem d'any per culpa de la violència de gènere que no és, ni més ni menys, homes que consideren que poden matar les dones perquè són menys que elle