L’UJI investiga l'addicció al cibersexe i les interaccions cerebrals pel consum de cocaïna
El personal investigador dels grups A&N-Addicció i Neuroplasticitat, Psicologia de la Salut: Prevenció i Tractament i NEUROMOTIV-Neurofarmacologia de la Conducta Motivada ha obtingut més de tres-cents mil euros en l’última convocatòria competitiva del Pla Estatal d’Investigació Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023 per al desenvolupament de tres projectes de recerca relacionats amb l’estudi del circuit cerebel-infralímbic per a proposar un model causal de les seues interaccions pels efectes de la cocaïna; analitzar l’eficàcia d’una intervenció grupal en línia (e-health) per al tractament de l’addicció al cibersexe o comprendre els mecanismes neuronals que condueixen a estils de vida actius.
L’estudi «El circuit cerebel-escorça infralímbica en l’addicció a la cocaïna», dirigit per la investigadora Marta A. Miquel Salgado-Araújo del grup A&N-Addicció i Neuroplasticitat, ha obtingut quasi dos-cents mil euros amb el propòsit d’investigar el paper del circuit cerebel-infralímbic en els records de llarga durada que activen el consum de drogues per a comprendre els mecanismes que subjauen en aquests records en l’addicció a les drogues i la contribució que hi té el cerebel. Compta amb la col·laboració de l’investigador Dominick P. Purpura del Departament de Neurociència en l’Albert Einstein College of Medicine de Nova York (EUA).
El principal objectiu és plantejar un model causal de la funció del cerebel en l’addicció a les drogues, però també obrir noves vies d’estudi i aplicació clínica per a entendre la comorbiditat amb altres trastorns mentals, en particular els que impliquen una alteració de l’escorça prefrontal medial, com ara la hiperactivitat, l’esquizofrènia o la depressió i algun trastorn de la memòria com l’estrès posttraumàtic. Per a investigar l’addicció a la cocaïna, s’aplicaran tècniques neurobiològiques d’última generació com són els models transgènics induïbles, la quimiogenètica i l’optogenètica, a més de les tècniques clàssiques amb un gran potencial heurístic com els registres electrofisiològics i protocols d’autoadministració de drogues.
El projecte «Estudi controlat sobre l’eficàcia d’un programa d’intervenció psicològica en línia grupal per al tractament de l’addicció al cibersexe» està dirigit per Rafael Ballester Arnal del grup Psicologia de la Salut: Prevenció i Tractament i M. Dolores Gil Llario de la Universitat de València. Finançat amb més de cent mil euros, aplicarà un programa capdavanter en l’àmbit internacional d’intervenció cognitivoconductual fins ara individual al format grupal i estudiarà els factors predictius del canvi terapèutic en una mostra rellevant de pacients i un grup de control durant el tractament i un any després de la seua finalització.
L’addicció al cibersexe té un impacte demolidor en la vida de les persones que la pateixen i pot, de vegades, comportar perill per a la integritat d’altres persones, però hi ha poques eines terapèutiques que hagen demostrat la seua eficàcia. L’estudi estarà basat en un disseny experimental controlat de comparació entre tres grups (dos experimentals i un de control) amb pretest, posttest i seguiments per a avaluar l’eficàcia de la intervenció. L’objectiu és dotar la clínica d’un programa efectiu per a aquest trastorn cada vegada més freqüent i permetrà obtenir, per primera vegada, dades sobre l’eficàcia d’un programa estructurat grupal en un estudi controlat específic per a l’addició al cibersexe.
En el projecte sobre el «Paper del factor neurotròfic dopaminèrgic (CDNF) en la neuroprotecció de l’exercici: estudis en models d’anergia en tasques de decisió basada en l’esforç amb rosegadors», dirigit per la investigadora Mercè Correa Sanz del grup NEUROMOTIV-Neurofarmacologia de la Conducta Motivada i dotat amb quasi cent mil euros, s’analitzarà quin és el millor tipus d’exercici per a induir factors neurotròfics i comparar l’efecte neuroprotector a diferents edats i en animals mascles i femelles. També s’estudiaran animals que genèticament tenen predisposició a l’anergia i es tractarà d’incrementar el CDNF amb exercici per a millorar el seu nivell d’activitat normal.
Els estudis preliminars en aquest camp han constatat que el sistema mesolímbic de dopamina (DA), i en particular el nucli accumbens (Nacb), regula el component energitzant de la conducta motivada, així com la presa de decisions relacionada amb l’esforç, tant en humans com en rosegadors. Avui dia, es coneix poc sobre el potencial de l’exercici per a prevenir o ajudar a millorar símptomes motivacionals com la fatiga i l’anergia, però se sap que els factors neurotròfics tenen un paper fonamental en la supervivència de les neurones i està demostrat que són induïts per l’exercici.
PLA ESTATAL DE RECERCA
El personal investigador de la Universitat Jaume I de Castelló ha obtingut 4,17 milions d’euros de l’Agència Estatal de Recerca, dos més que en la convocatòria anterior, per al desenvolupament de 38 nous projectes de recerca del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023, que centra els seus objectius en els sectors més estratègics per a la recuperació, com són la salut, la transició ecològica i la digitalització.
La taxa d’èxit (nombre de projectes aprovats del total presentats) se situa en el 70% (la mitjana nacional és d’un 50%) i amb un finançament mitjà per projecte d’uns 110.000 euros i 14 projectes més que en l’anterior edició. Amb la convocatòria de 2021, la Universitat Jaume I assoleix els 23,7 milions d’euros de finançament per a R+D+i des de la posada en marxa de l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació fa una dècada.
