elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L'UJI exporta el model del Programa d'Extensió Universitària a Xile

L'UJI exporta el model del Programa d'Extensió Universitària a Xile
    MÉS FOTOS
    L'UJI exporta el model del Programa d'Extensió Universitària a Xile - (foto 2)
    L'UJI exporta el model del Programa d'Extensió Universitària a Xile - (foto 3)
    L'UJI exporta el model del Programa d'Extensió Universitària a Xile - (foto 4)

    Una delegació de la Universitat Jaume I ha viatjat a Xile per a participar en dos seminaris amb la Universitat de Santiago de Chile i la Universitat Austral de Chile en els quals s'ha realitzat un intercanvi de coneixements dels grups de recerca i els equips de treball dels diferents centres acadèmics amb l'objectiu d'establir vincles entre els diversos serveis d'extensió universitària, en concret en matèria de ruralitat, cultura, territori i temàtiques de gènere.

    Així, els professors i membres de l'equip de recerca DESiRES Vicent Querol, Emma González i Xavier Ginés, junt amb el coordinador del Programa d'Extensió Universitària (PEU) i del Servei d'Activitats Socioculturals de l'UJI, Albert López, han mantingut diverses reunions de treball amb representants del món acadèmic xilè en els quals s'ha establert un diàleg sobre els treballs i els estudis referits als diferents contextos rurals en temàtiques com la joventut rural, la participació, el patrimoni, la mobilitat rural, la bretxa digital i el territori i els estudis de gènere i s'han posat sobre la taula tota una sèrie d'iniciatives que han mostrat la forma institucional de l'UJI d'apropar-se al territori.

    En aquest sentit, els representants de l’UJI han presentat als seus homòlegs xilens diversos projectes que s'estan portant a terme per part de la Universitat Jaume I com són el projecte d'acompanyament del PEU amb les comunitats; la investigació sobre acomodació rural com a factor de retenció de població al medi rural; l'estudi de la mobilitat rural com a factor de desenvolupament; el treball sobre mobilització juvenil; la ponència «Resistències juvenils des dels feminismes: vulnerabilitats, cossos i lluites» i l'edició de la revista Kul-tur.

    El professor Vicent Querol, coordinador de DESiRES i director de la Càtedra Bretxa Digital, ha explicat que «tot i les diferències en la manera de treballar i de l'estructura territorial de les dues zones, és possible mantenir línies de treball conjuntes, ja que els resultats de les recerques en un context i en l'altre són interessants», alhora que ha qualificat de positiu «el balanç de les jornades de treball, ja que hi ha una molt bona sintonia amb la manera d'apropar-se al territori». Per la seua banda, el professor de l'Àrea de Filosofia i Sociologia de l'UJI, Xavier Ginés, ha valorat les diferents trobades com a «positives» i ha destacat «l'interès per part dels companys de Xile de la forma de fer xarxa i treballar en l'acompanyament dels col·lectius a l'hora de desenvolupar i dissenyar projectes en els territoris rurals que té el PEU-UJI».

    D'altra banda, el coordinador del Programa d'Extensió Universitària PEU-UJI, Albert López, ha explicat que «partint de la base que són realitats rurals molt diferents, crec que podem coincidir en les metodologies perquè, al cap i a la fi, parlem de treballar amb persones i d'implicar-se més en la realitat social i cultural del seu territori, i això va totalment al marge de l'entitat del municipi, de la població o de la seua dimensió».

    Durant la trobada també es van fer tres visites acadèmiques. La primera va tindre lloc a la localitat de Valparaíso, en la qual es van realitzar l'observació i les entrevistes a agents clau sobre pobresa i patrimoni. Segons els tècnics de l'UJI, «aquesta visita es va organitzar per tal d’observar com una ciutat degradada socialment pot convertir-se en ciutat patrimoni de la humanitat gràcies a la dignificació de les classes treballadores i dels seus espais. La filosofia resulta útil per l’anàlisi de la ruralitat local, degradada socialment però amb un ric patrimoni que ha de ser reivindicat en el marc d'una societat també dignificada que no el senta com una cosa estranya i elitista».

    La segona va tenir lloc a ciutat de Los Andes, una zona minera i agrària andina que es caracteritza per l’abandó que experimenta per part dels joves locals i també per l'arribada de persones migrants per a fer tasques agrícoles. A més a més, és significatiu el seu associacionisme agrícola. Es va observar quines formes de vida n’hi ha i com eren els sistemes d’acomodació. La tercera visita va ser a la ciutat de Temuco per a reunir-se amb els i les líders de la comunitat maputxe, on es van explorar diferents vies de col·laboració a tres bandes entre l'UJI, la Universitat Austral de Chile i la comunitat maputxe.

    La bona sintonia entre l'UJI, la Universitat de Santiago de Chile i la Universitat Austral de Chile ha permès que s'establisca un diàleg entre els tres centres a partir del qual s'han posat les bases per a la firma d'un conveni marc institucional per a treballar conjuntament en un futur immediat.

    Pujar