elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L’UJI aporta el seu potencial investigador per aconseguir una aqüicultura sostenible, intel·ligent i de precisió

L’UJI aporta el seu potencial investigador per aconseguir una aqüicultura sostenible, intel·ligent i de precisió
    MÉS FOTOS
    L’UJI aporta el seu potencial investigador per aconseguir una aqüicultura sostenible, intel·ligent i de precisió - (foto 2)

    El Centre d’Investigació en Robòtica i Tecnologies Subaquàtiques (CIRTESU) i el Grup  Química Analítica en Salut Pública i Medi Ambient (Q-AMS) de la Universitat Jaume I, en estreta col·laboració amb l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (IATS-CSIC), han aconseguit més de quatre-cents mil euros per desenvolupar dos projectes en el programa de ciències marines ThinkInAzul, en concret, en el sector de l’aqüicultura, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat per la Unió Europea - Next Generation EU.

    Espanya és el país europeu amb major collita d’aqüicultura (25,5% de la Unió Europea), amb una producció propera a les 350.00 tones de peixos, de mar i riu, mol·luscos i algues. No obstant això, un terç de la població espanyola, segons una enquesta de l’Associació Empresarial d’Aqüicultura, mai ha sentit parlar d’aquesta tècnica, que té un paper clau en el futur de l’alimentació humana, a més de contribuir a la millora de l’impacte ambiental i sostenibilitat del medi marí.

    L’estudi «Qualitat i seguretat alimentària en aqüicultura amb noves fonts proteiques (AQUASURE)», dirigit per Juan Vicente Sancho del Grup de Química Analítica en Salut Pública i Medi Ambient (Q-AMS) integrat en l’Institut de Plaguicides i Aigües (IUPA-UJI), en col·laboració directa amb el Grup d’Investigació en Nutrigenòmica i Endocrinologia del Creixement de Peixos de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (IATS-CSIC), liderat per l’investigador Jaume Pérez-Sánchez, té com a principal objectiu analitzar els efectes que una nova alimentació (suplementada amb fonts alternatives de proteïna) té sobre la qualitat nutricional i sensorial de l’orada. En ella també participa el grup dirigit per la investigadora Esther Sendra del Centre d’Investigació i Innovació Agroalimentari i Agroambiental de la Universidad Miguel Hernández d’Elx.

    Per arribar a l’objectiu previst, l’equip d’investigació introduirà nous pinsos formulats amb fonts alternatives, més sostenibles; això permetrà convertir subproductes generats en altres indústries alimentàries en coproductes d’alt valor afegit. A més a més, es realitzaran proves de cribratge, identificació i quantificació de contaminants orgànics en les mostres dels peixos (majoritàriament orada) alimentats amb la nova formulació i també fórmules més tradicionals. També s’avaluarà el impacte sobre el perfil lipídic així com la presencia de volàtils entre les diferents dietes.

    El projecte contempla la realització de tallers i jornades de difusió en els centres d’Educació Primària i Secundària de la Comunitat Valenciana, així com jornades divulgatives en centres d’educació superior per afavorir la sostenibilitat des del punt de vist del medi marí. S’avaluarà la percepció que els consumidors valencians tenen sobre la producció aqüícola i la seua sostenibilitat. També permetrà la formació de tres investigadors o investigadores universitaris en les tècniques que s’aplicaran durant l’experimentació mitjançant la realització de Treballs Finals de Grau i Màster.

    El projecte «Cap a una aqüicultura de precisió sostenible basada en robòtica, intel·ligència artificial i sensors de baix cost (MEDUSA)» coordinat pel catedràtic Pedro Sanz del Centre d’Investigació en Robòtica i Tecnologies Subaquàtiques (CIRTESU), crearà equips de mesura de baix cost de gasos d’efecte hivernacle i altres paràmetres com la temperatura en el medi aquàtic amb el propòsit de plantejar un sistema intel·ligent de control que permeta optimitzar la ventilació, la dosificació de l’aliment, minimitzar el risc de contaminació d’aigua amb la finalitat de millorar el benestar dels peixos i augmentar la productivitat.

    L’equip investigador està format pels tres grups castellonencs integrats en CIRTESU: Interactive and Robotic Systems Lab (IRS LAB), centrat en vehicles submarins d’intervenció i tècniques d’Intel·ligència Artificial; Green Investigations and Development (GID), que dissenya eines intel·ligents per la millora de la qualitat mediambiental de l’aigua i Fluids Multifàsics (GFM), que estudia el comportament hidrodinàmic dels fluids; amb la col·laboració del investigador José Miguel Cerdá Reverte i la investigadora Esther Leal Cebrián de l’equip de Control d’ingesta en peixos de l'Institut d'Aqüicultura Torre de la Sal (IATS-CESIC) i de les empreses AVRAMAR i FACSA. Preveu la contractació de cinc titulats en enginyeria per garantir l’esforç investigador i, a la vegada, promoure una cantera potencial de professionals  amb experiència en el sector.

    Els objectius es concreten en la creació d’un sistema intel·ligent de control per a detectar, per exemple, el trencament de les xarxes en les gàbies de les granges marines; la monitorització de variables per millorar el benestar animal, amb la ventilació per aportar més oxigen; el desenvolupament de sensors de baix cost i en línia per mesurar els gasos d’efecte hivernacle; l’adaptació d’un robot subaquàtic per la inspecció de la qualitat de l’aigua i la reparació de les xarxes i l’avaluació de la sostenibilitat mediambiental.

    El ThinkInAzul de la Comunitat Valenciana (GVA-ThinkInAzul), dotat amb 10 milions de pressupost, és un consorci constituït per 39 grups de recerca, coordinat  per Jaume Pérez-Sánchez del IATS-CSIC i Carlos Valle de la UA. Agrupa més de 370 investigadors i investigadores del CSIC, la Universitat d'Alacant, la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València, la Universitat Miguel Hernández d'Elx, la Universitat Jaume I de Castellón i la Universitat Catòlica de València.

    Integra vuit paquets de treball i els dos investigadors de l’UJI són co-coordinadors del WP5 (aqüicultura, qualitat i innovació), que inclou, entre altres objectius, el desenvolupament de mètodes de detecció de contaminants o el disseny de nous productes transformats a partir de diferents espècies; i el WP6 (tecnologies marines per l’aqüicultura de precisió i sostenible), que contempla, entre altres, la millora tecnològica de la monitorització i supervisió, en temps real amb xarxes de sensors, Internet de les coses, Intel·ligència Artificial i Robòtica.

    El programa ThinkInAzul té, entre altres objectius, integrar i potenciar la investigació marina en set regions (Andalusia, Cantabria, Comunitat Valenciana, Galicia, Regió de Múrcia, Illes Canàries i Illes Balears) per abordar de forma cooperativa reptes en la investigació marina, la aqüicultura, les noves tecnologies, els impactes sobre el medi marí i l’economia blava. Està articulat en tres línies bàsiques d’actuació: l’observació i monitorització del medi marí i litoral; l’aqüicultura sostenible, intel·ligent i de precisió i la innovació i les oportunitats de l’economia blava.

     

    Pujar