L'alcaldessa, Begoña Carrasco, i el regidor, Alberto Vidal, perfilen la nova Regidoria de Família i Infància
Més estabilitat, tracte personalitzat, especial atenció a xiquets i adolescents i una xarxa interconnectada entre totes les regidories, són les bases d'aquesta nova àrea que millorarà la vida dels castellonencs
L'alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, ha mantingut una reunió amb el regidor de Família, Alberto Vidal, per a abordar la reestructuració de la nova Regidoria de Família, que a partir d'ara passarà a dir-se Regidoria de Família i Infància, ja que absorbirà a més del Negociat de Família, el Pla Municipal d'Infància i el Consell Municipal d'Infància.
Carrasco i Vidal han acordat que els xiquets i els adolescents siguen la prioritat en aquesta nova Regidoria, “per ser els més vulnerables” i s'apostarà per “una atenció més personalitzada per a aconseguir un servei públic de qualitat”, apunten.
Així, han establit, durant la reunió, que el treball de la nova Regidoria de Família i Infància haja d'abordar-se en xarxa, és a dir, “en constant comunicació i coordinació” amb les diferents regidories de l'Ajuntament i els seus districtes.
“La ciutat de Castelló és com una família, cal treballar en constant comunicació i coordinació per a aconseguir aqueixa xarxa interconnectada que permeta que l'Ajuntament estiga al costat dels qui més el necessiten i secunde, com no pot ser d'una altra manera, a la família com a nucli fonamental de la nostra societat i pilar bàsic en la formació dels ciutadans del futur”, ha explicat l'alcaldessa, Begoña Carrasco.
A més, han tractat amb especial interés les necessitats que tindrà aquesta nova Regidoria i els recursos, tant materials com personals, que són imprescindibles. Tots dos han coincidit a assenyalar la imperiosa necessitat de reforçar i donar una estabilitat a aquells llocs de treball que atenen en primera persona als ciutadans més desfavorits, vulnerables i amb situacions personals i familiars delicades.
Tal com ha explicat Vidal: “És molt important que existisca una estabilitat en aquests llocs que porten el seguiment dels casos que afecten famílies, a xiquets i a adolescents; quan la persona que portava el seu cas canvia, això els genera un trauma i una desconfiança, la qual cosa provoca una reculada en el seu procés”.
