elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El canvi d'hàbits a la pandèmia ha originat un increment de casos de trastorns de la conducta alimentària

El canvi d'hàbits a la pandèmia ha originat un increment de casos de trastorns de la conducta alimentària
  • Més de 25.000 persones pateixen trastorns de la conducta alimentària (TCA) a la Comunitat Valenciana i més de 400.000 a tot Espanya

El canvi d'hàbits degut a la pandèmia derivada per la covid ha originat un increment dels casos de trastorns de la conducta alimentària tant a la Comunitat Valenciana com a Espanya, tal com ha confirmat Arturo Aleis, nutricionista de l'Hospital Vithas Valencia Consuelo.

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són trastorns mentals que es caracteritzen pel desenvolupament d‟un comportament patològic respecte a la ingesta alimentària i que comporta una obsessió pel control del pes. Durant el confinament estricte, els TCA van augmentar a Espanya un 264,4% i en les primeres sortides després del confinament es van incrementar un 826,3%.

Arturo Aleis ha alertat sobre els problemes que poden ocasionar aquests trastorns "que són una de les principals patologies relacionades amb l'alimentació a la societat, ja que poden ser precursors perquè qui els pateix pugui patir complicacions mèdiques multiorgàniques derivades d'aquest".

A la Comunitat Valenciana s'estima que més de 25.000 persones patien algun tipus de trastorn de conducta alimentària l'any 2020, segons les dades ofertes per la Generalitat Valenciana. "La franja més gran es concentra entre els 15 i els 19 anys, en les dones, i entre els 10 i els 14, en els homes", ha assenyalat Aleis. En el cas d'Espanya, més de 400.000 persones pateixen algun trastorn de la conducta alimentària i l'etapa compresa entre l'adolescència i l'inici de la joventut la que presenta més prevalença.

Arturo Aleis ha ressaltat que l'anorèxia nerviosa de tipus restrictiva és el trastorn que provoca “més ingressos hospitalaris”. Les complicacions mèdiques derivades de l'anorèxia nerviosa afecten tots els òrgans i sistemes, provoquen un estat de malnutrició i alteren la funcionalitat cognitiva i emocional de l'individu”. També destaquen la bulímia nerviosa, el trastorn per atracó, pica o el trastorn de remugació.

El nutricionista ha recordat que els TCA “es consideren malalties psiquiàtriques amb una gran variabilitat en la presentació en gravetat i tenen una gran repercussió nutricional. Això condiciona diferents plantejaments terapèutics, cosa que fa indispensable un enfocament multidisciplinari”. Per aquest motiu, ha manifestat que és “molt important conscienciar sobre aquest tipus de trastorns” i ha posat èmfasi en la “prevenció i la detecció precoç”.

Canvi d'estils de vida
En aquest sentit, el psicòleg Javier Mota, ha recordat que els trastorns de l´alimentació "poden ser un símptoma d´una estructura de personalitat amb dificultats, i poden arribar a aparèixer des d´èpoques tan primerenques com la primera infància". El professional fa referència a les “anorèxies d'oposició, que solen tenir més freqüència” i que representen “la queixa del nen sobre la qualitat de la relació que té amb els seus progenitors”.

Tot i això, Mota ha assenyalat que és a l'adolescència “on més s'evidencien aquests problemes” i es donen el major nombre de casos perquè aquesta és “una etapa on es produiran uns canvis físics importants, que és el que es coneix com la pubertat”. Per aquest motiu, ha comentat que la prevenció "estaria enfocada a l'atenció i enteniment del desenvolupament emocional a la infància, en primer lloc, per part dels pares i, en cas necessari, per professionals".

El psicòleg ha reconegut que el canvi en els estils de vida provocat per la pandèmia de covid “ha pogut crear desequilibris més acusats en personalitats que poden ser més vulnerables, fet que pot derivar en l'aparició de trastorns de l'alimentació, com forma inadequada de afrontar l'angoixa”.

Finalment, ha recordat que “cal consultar amb els especialistes una vegada es manifesten aquests problemes per poder diagnosticar el funcionament emocional del pacient que ha derivat en un trastorn i fer una feina que li permeti reconstruir el que està afectat”. "Estem parlant de patiment psíquic que requereix que se li doni tota l'atenció necessària, perquè si no ho fa, tindrà conseqüències per al mateix pacient i també per al seu entorn més proper", ha finalitzat.

Pujar