El canvi climàtic amenaça la supervivència de les fonts, els 'oasis' de la Comunitat Valenciana

Les fonts són un símbol dels espais naturals de la Comunitat Valenciana i de tot l'arc mediterrani. Llocs en els quals brolla l'aigua que tantes vegades escasseja i també la biodiversitat.

Un estudi recent explica que ara estos 'oasis' de regions amb clima mediterrani estan amenaçades pel canvi global, segons esta anàlisi en el qual participa la universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH).

Els ecosistemes fontinales situats en regions amb clima mediterrani alberguen una extraordinària diversitat biològica, que inclouen nombroses espècies d'invertebrats i plantes exclusives d'algunes fonts. No obstant això, els canvis en els patrons de temperatura, precipitació i ús del sòl estan afectant seriosament la integritat ecològica d'estos ecosistemes aquàtics. Esta és una de les principals conclusions de l'estudi liderat pel Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de Catalunya i en el qual ha participat l'investigador del Departament de Biologia Aplicada de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx José Manuel Zamora, juntament amb altres 15 institucions científiques d'Espanya, Portugal, Itàlia i Suïssa.

Segons l'equip investigador, les regions de clima mediterrani es troben entre els ecosistemes més amenaçats del món, degut principalment a la reducció de recursos hídrics i als intensos impactes derivats de l'activitat humana. Estes regions presenten condicions àrides o semiàrides i generalment inclouen la conca mediterrània, Califòrnia (els EUA), Xile central, la regió del Cap Occidental (Sud-àfrica) i el sud-oest d'Austràlia. Donades les seues condicions d'aridesa, per una precipitació anual inferior als 500 mm, les fonts -o ecosistemes fontinales- d'estes regions alberguen una extraordinària biodiversitat d'animals i plantes, encara que fins a la data cap estudi havia ressaltat el seu elevat interés ecològic ni la seua vulnerabilitat enfront del canvi global.

L'estudi, publicat en la revista Global Change Biology, avalua quins són els factors d'origen hidrogeològic, climàtic, biològic i humà que determinen el funcionament de les fonts mediterrànies, així com les principals amenaces que planen sobre estos ecosistemes aquàtics.

Per a això, un equip multidisciplinari format per 17 especialistes en els camps de l'ecologia, limnologia, hidrogeologia, botànica, zoologia i biologia de la conservació van compilar tota la informació disponible en la literatura científica publicada per a proporcionar una síntesi sobre les principals característiques de les fonts. A més, els investigadors van utilitzar dades sobre fonts situades a les muntanyes litorals de Catalunya com a cas d'estudi per a posar de manifest l'impacte del canvi global sobre la preservació d'estos ecosistemes.

Les fonts constituïxen punts de descàrrega d'un aqüífer en un paisatge eminentment terrestre i, generalment, apareixen amb major freqüència en zones muntanyenques amb topografia escarpada. La hidrogeologia determina enormement la composició química de les aigües, la càrrega en cations de les quals i anions està estretament relacionada amb el tipus de roca que alberga l'aqüífer i amb el temps de residència i trànsit de l'aigua.

Malgrat les seues reduïdes dimensions, les fonts presenten multitud de microambients diferents que formen un mosaic i permeten la coexistència d'un ampli ventall de formes de vida. Per exemple, hi ha espècies d'invertebrats que es desenvolupen exclusivament en la surgencia de l'aigua on ni tan sols arriba la llum solar, mentre que altres espècies preferixen habitar en la cubeta central, o fins i tot en l'entorn humit que marca el límit entre el mitjà aquàtic i el terrestre.

Les fonts de regions mediterrànies apareixen generalment disperses en el paisatge i molt aïllades entre si, propiciant que les espècies animals i vegetals estretament associades a estos ecosistemes tinguen poques opcions de colonitzar nous ambients. Este atribut ha motivat que les fonts mediterrànies presenten un alt nombre d'espècies endèmiques (exclusives d'una o poques fonts).

Per exemple, s'han descrit fins a 18 espècies d'àcars d'aigua (Hydrachnnida) que són endèmics de fonts italianes, mentre que altres 18 espècies de mol·luscos són endèmiques de les fonts australianes de la conca del llac Eyre. Un exemple extrem de l'extraordinari nombre d'endemismes que suporten alguns ecosistemes fontinales es pot trobar en la Gran Cuenca Artesiana (Austràlia), on s'han descrit 51 espècies de mol·luscos, 24 de crustacis i huit de peixos que són endèmiques de fonts situades en esta regió. L'escassa informació disponible sobre flora associada a fonts també apunta al fet que estos ecosistemes mantenen una rica comunitat vegetal, incloent-hi nombroses espècies de diatomees (algues microscòpiques) i molses endèmiques.

Malgrat el seu elevat valor ecològic, les fonts del mediterrani s'enfronten a un ampli ventall d'amenaces derivades de l'activitat humana, entre les quals es troben la reducció en la disponibilitat de recursos hídrics, la sobreexplotació dels aqüífers, la contaminació orgànica i inorgànica (abocaments urbans i filtracions agrícoles) i per residus emergents (microplàstics i productes sintètics), la introducció d'espècies exòtiques i l'abandó de les pràctiques tradicionals.

Com a cas d'estudi, el treball quantifica una reducció del 92% en el cabal de 31 fonts monitorades entre 2013 i 2023 a les muntanyes litorals de Catalunya, havent-se assecat el 45% d'estes fonts en tan sols una dècada. Els autors finalitzen el treball proporcionant una sèrie de recomanacions per a posar en marxa estratègies coordinades que garantisquen la conservació efectiva d'estos ecosistemes amenaçats i reclamen la preservació urgent de les fonts sota la designació d'una figura de protecció específica.

Este estudi col·laboratiu és fruit d'unes jornades de treball celebrades a Mataró a mitjan febrer de 2023 i organitzades pel CREAF en el marc del reconeixement d'Excel·lència Científica Severo Ochoa. En les jornades es van donar cita tots els autors del treball per a posar en comú el coneixement recaptat en diferents camps relacionats amb els ecosistemes fontinales i establir un full de ruta per al desenvolupament de l'estudi.