Cantó enlletgeix al Botànic la “nul·la inversió” en polítiques per a afavorir la igualtat

El síndic de Ciutadans (Cs) en Les Corts valencianes, Toni Cantó, ha enlletgit al Botànic la “nul·la inversió” de les Administracions valencianes en polítiques per a afavorir la igualtat. Durant la sessió de control en el ple de la Cambra, Cantó ha lamentat també que la Comunitat Valenciana siga “l'última comunitat autònoma en creació d'ocupació des de la segona ona de la pandèmia, enfront de les dades d'altres com Andalusia, on cogobierna Cs, i on no sols s'ha frenat la destrucció de llocs de treball sinó que s'han creat nous en l'ultime any”.

A més, ha criticat que “la desocupació valenciana s'encebe especialment amb les dones, que són quasi 270.000, enfront dels 190.000 homes en la llista de l'atur en la Comunitat Valenciana”. Per al portaveu de Cs, aquestes xifres “demostren que el tripartit suspén en una cosa crucial com la lluita per la igualtat”.

“Només el 30 per cent dels xiquets valencians de 0 a 3 anys estan escolaritzats, enfront del 52 per cent basc, les ajudes oferides pel Consell per al bo infantil no cobreixen ni la meitat del seu cost, castigant els que més el necessiten i ni tan sols hi ha una partida per a fomentar la conciliació, després que el tripartit rebutjara la proposta de Cs per a dotar amb huit milions d'euros un paquet de polítiques en aquest sentit”, ha subratllat Cantó.

“Però el més greu i preocupant de tot, és que som la segona autonomia amb més violència de gènere de tota Espanya”, ha afegit després de recordar que “existeix un pacte autonòmic contra la violència de gènere, una llei autonòmica d'igualtat i una altra llei de violència de gènere i masclista”. “Per lleis que no siga, però en això es queden, això representen PSPV, Compromís i Podemos”, ha afegit.

Finalment, el líder de Cs ha criticat que “consellers com Rosa Pérez, Ana Barceló, Mónica Oltra i fins al mateix Ximo Puig no complisquen amb la paritat en les carteres que dirigeixen, mentre continuen maltractant a la professió sanitària o a la de les residències de majors, amb majoria de treballadores dones”.