Els candidats autonòmics eviten els trets en l'últim debat electoral

Els cinc candidats a presidir la Generalitat amb representació parlamentària en Les Corts van protagonitzar ahir en À Punt l'últim debat de campanya abans de les eleccions del pròxim diumenge. Acostumats a veure als líders estatals enredats en agressives interrupcions, el debat autonòmic va sorprendre perquè, tal vegada a causa de la proximitat dels comicis i en un intent per captar el vot dels indecisos, els candidats van evitar llançar-se dards, com sí que ho van fer els dies anteriors els seus caps de Madrid. Ximo Puig (PSPV), Isabel Bonig (PPCV), Mónica Oltra (Compromís), Toni Cantó (Ciutadans) i Rubén Martínez Dalmau (Unides Podem) van permetre el desenvolupament d'un debat àgil, que va donar lloc en tot moment a l'exposició d'idees, la rèplica i la contra rèplica.

Tant va ser així que durant les dues hores de retransmissió els candidats no van discutir sobre la qüestió catalana, -habitual recurs en els debats autonòmics-, i tampoc cap dels oponents va preguntar a Cantó sobre la societat per a estalviar impostos que havia eixit a la llum hores abans. Els representants van preferir centrar els seus discursos en els temes autonòmics i van deixar de costat els estatals, que només van esmentar quan van parlar del finançament. Aquesta última és una qüestió en la qual hi ha consens entre tots els partits, però va anar precisament la infrafinanciació l'arma llancívola que van utilitzar Bonig i Puig per a recriminar-se mútuament que ni PSOE ni PP han canviat el model de finançament quan han arribat al Govern. Així, el socialista va insistir que la pròxima legislatura “es resoldrà sí o sí”, mentre la popular no va dubtar a recordar-li que Mariano Rajoy “va tendir la mà” i els socialistes van negar un acord.

El debat va evidenciar una vegada més la divisió de blocs a esquerra i dreta i la complicitat entre els socis del Botànic. El president i la vicepresidenta van rebutjar, igual que en l'últim debat, desqualificar-se o recriminar les polítiques adoptades per les seues formacions. Puig, de fet, va ser un pas més enllà i va arribar a agrair a Oltra el seu treball durant la legislatura. Mentrestant, la candidata de Compromís, en tot moment moderada, va evitar carregar contra el PSPV i el seu líder, encara que sí que ho va fer contra el PSOE central a causa del finançament.

Oltra i Puig van apel·lar així a l'experiència dels últims quatre anys i van posar l'accent principalment en l'avanç de les polítiques socials i econòmiques des que en 2015 van arribar al Govern. Llibres de text gratis, reducció de barracons, medicines gratuïtes, o la creació de més llocs de treball, van ser els aspectes en els quals va insistir el dirigent del Consell, que va adoptar un to presidencial i temperat, i va voler recordar com vivien els valencians amb el Govern del PP per a advertir d'un possible perill si els populars guanyen les eleccions.

El bloc de la dreta per part seua, també es va consolidar, encara que Bonig i Va cantar no van semblar tindre la mateixa complicitat que els seus adversaris. La presidenta del PPCV, amb un perfil més baix –lluny del que acostuma en els debats de les Corts-, va centrar la seua ponència a criticar les polítiques d'economia, sanitat i educació del tripartit. No va dubtar, això sí, a llançar un tret contra el seu potencial soci de Govern, a qui va recordar que va pactar acords puntuals amb Compromís i PSPV. Va cantar, que va carregar durant els cent minuts del debat a esquerra i dreta, va aprofitar per a retornar l'atac i va recriminar a la líder del PP el deute històric que el partit va deixar en la Comunitat a causa de la corrupció.

El candidat de Ciutadans, habituat a la televisió, va ser qui més còmode es va sentir i millor va sortejar les crítiques, però també el que va protagonitzar els moments més tibants del debat. Segur perquè el seu partit mai ha governat, i convençut que poc havia de perdre, va arremetre contra Puig en insinuar que té preferències cap a l'independentisme: “Quantes nacions té Espanya? Per què no em contesta?”. També va posar contra les cordes al president quan li va preguntar si els socialistes que s'havien anat a Ciutadans “són tots fatxes”. Davant aquestes preguntes, Puig va encertar a dir: “No respondré impertinències”.

Un altre dels moments incòmodes de la nit es va viure quan durant el bloc de finançament, Cantó va parlar del contingent basc i va qüestionar que Podem donara suport que el País Basc “tinga el triple de recursos que nosaltres”. “Així ho diu la Constitució, llija-li-la”, va contestar Dalmau.

El candidat de Unides Podem, més dur amb els seus socis que en els altres debats, va guanyar major visibilitat que en els anteriors, i al contrari que Pablo Iglesias, sí que va decidir atacar en qüestions claus com a medi ambient, on va ser qui més va incidir, o economia. “Vostés no tenen un model econòmic per a la Comunitat”, va arribar a recriminar a PSPV i Compromís. Però encara amb tot, el representant de la formació habitada va continuar sense trobar el seu buit en un debat on la resta de candidats van semblar no comptar amb ell. 

De fet, els protagonistes van ser Bonig i Puig, que van ocupar l'escena central al llarg dels cinc blocs i van evidenciar que, siga com siga el resultat del diumenge, ells dos seran els líders de Govern i oposició. Les discussions entre tots dos es van centrar en l'economia i la reforma fiscal (impostos) i la creació d'ocupació. L'ocupació va ser precisament l'aval de l'experiència que va utilitzar Bonig per a assegurar que quan governa el PP “l'economia sempre va millor”, una afirmació que Puig va qüestionar en reiterades ocasions amb la frase que més va repetir: “Vosté no té credibilitat”.

El president també va aprofitar per a traure a escena, sense nomenar-lo, a Vox, que aqueixa mateixa vesprada havia omplit amb més de 5.000 persones el Museu de les Ciències Príncep Felip. Tots els candidats tenien en ment el fantasma del sisé partit que no estava present en el debat, però cap volia verbalitzar-lo, fins que Puig va parlar: “Qualsevol partit demòcrata cristià liberal d'Europa no pactaria amb l'extrema dreta, però vostés ho faran”, va assegurar convençut.