Compromís presenta moció al Senat per a exigir salvar Torre la Sal i repta a PSOE i PP la facen seua

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha registrat hui una moció al Senat en el qual es demana una sèrie de mesures per a salvar el poblat de la Torre de la Sal de Cabanes després del pitxer d'aigua freda que va suposar la negativa de la Vicepresidenta Quarta i Ministra de Transició ecològica a paralitzar el procés de “okupació” per part de l'Estat del poblat, com li va exigir Mulet.

La proposta de Mulet exigeix:

PRIMER.- paralitzar completament el procés administratiu d'incoació d'expedient de recuperació possessòria per ocupació i ús abusiu del domini públic marítim terrestre –i possible enderrocament- (DUNA REP 01/21/12/0099), iniciat sobre els habitatges de Torre de la Sal. Declarar nul·les les tramitacions i expedients de delimitacions de 1975 i 1993 en aquest municipi en el qual respecta a l'afecció al poblat.

SEGON.- Obrir una taula de diàleg a tres bandes entre l'Ajuntament de Cabanes, la Direcció General de Costas i els veïns, en la qual abordar la situació del poblat marítim per a garantir el seu futur.

TERCER.- Una nova partió de la zona de Torre de la Sal amb garanties pels drets dels afectats, deixe el poblat mariner fora de la zona d'afecció i garantisca la plena propietat dels seus habitatges.

QUART.- Instar el Govern central a incrementar les inversions de protecció litoral front la regressió per a preservar els nuclis tradicionals i històrics més afectats per la regressió i , especialment, un pla específic i urgent per a regenerar i protegir la platja de Torre de la Sal i la resta de platges del municipi de Cabanes.

Mulet ha reptat a PSOE i PP a deixar el paper còmplice o passiu respectivament i adoptar mesures més contundents “ els cedim “gratuïtament” aquesta moció i acceptem la facen seua, que facen còpia i pega i la registren ells ja que els grups grans tenen més facilitat perquè les seues mocions siguen abordades abans bé siguen en comissió o en ple, tant de bo l'adopten, la cedim gustosament, si no, esperarem que ens toque el torn per a veure què voten, especialment el PSOE que en el territori diuen secundar paralitzar el procés però al Senat van aplaudir els senadors de Castelló a la Ministra quan va dir que res de res”

En la moció s'explica com a l'octubre de 1975 es va impulsar sobre la base d'una llei preconstitucional una Ordre Ministerial que incloïa una partió de la zona marítim–terrestre i de les platges en el tram del terme municipal de Cabanes que pretenia incloure el poblat mariner de Torre de la Sal com a domini públic.

Aquesta pretensió política, que es va reiterar en 1993, buscava desposseir de nou de manera arbitrària i irregular als legítims propietaris dels immobles de la seua titularitat, a pesar que aquests habitatges van ser edificats amb les seues corresponents llicències municipals.

Aquesta decisió arbitrària, amb una tramitació incompleta, i incorrecta que va deixar el veïnat d'aquest poblat marítim tradicional absolutament desprotegit, ha anat acompanyada per un sistemàtic abandó per part del Govern central quant a inversió per a frenar la regressió litoral del territori.

Recentment (10 de maig de 2021), la Direcció General de Costas ha notificat als 99 propietaris d'habitatges i terrenys, entre els quals es troba l'Ajuntament de Cabanes, l'expedient en el qual assenyala que la Llei 28/1968, de 26 d'abril, sobre Costas, mitjançant Ordre Ministerial de 28 d'octubre de 1975, va aprovar la partió de la zona marítim-terrestre i de les platges, en el tram del terme municipal de Cabanes, comprés entre el límit amb el terme municipal d'Orpesa i la casa de carabiners a l'altura del P.K. 97 de la C.N. 340, quedant qualificat el denominat nucli de Torre de la Sal com a platja i, per tant, com a bé de domini públic. També remarca que la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costas, amb data 25 de maig de 1993, novament amb Ordre Ministerial, manté la línia de platja aprovada en l'anterior norma esmentada, però manifesta la possibilitat de desafectació de la zona. La notificació, a més, només donava huit dies de termini als afectats per a poder presentar les al·legacions pertinents.

La major part de les edificacions actuals daten dels anys 1920-1940 quan, segons mostren els veïns i veïnes i ha quedat recollit en fotografies familiars i paisatgístiques, la mar ha anat erosionant i guanyant espai en una platja que antigament era més àmplia i acumulava molta més arena que en l'actualitat, fins a arribar a una distància superior als 100 metres afegits a l'actual vora de la mar. L'estiu del 1995 va ser la pròpia DG de Costas els qui va actuar sobre la zona amb la construcció de l'actual passeig marítim que delimita la zona de dunes amb la d'habitatges. Des de llavors, les actuacions en la zona no han frenat l'avanç de la regressió que és cada vegada superior.

Aquesta absència d'inversió sistemàtica, la manca de coneixement de la realitat del territori i el disseny de les polítiques costaneres des d'àmbits centralitzats allunyats de l'àrea d'afecció, fa que moltes de les decisions respecte al litoral –com per exemple l'inici de l'expedient de recuperació dels habitatges de Torre de la Sal, que podria suposar el seu enderrocament- no estiguen d'acord amb les realitats de la nostra costa.

Per aquest motiu s'ha presentat la moció.