elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Com era el Nadal a la Borriana de 1912?

El camí d'Onda nevado, 1946. Archivo de la Diputación
El camí d'Onda nevado, 1946. Archivo de la Diputación
  • Les cròniques de l'època denuncien la quantitat de gremis que demanaven l'aguinaldo pels carrers

Els carrers de Borriana viuen un altre any més el Nadal. Llums, decoració, i compres d'última hora són la tònica que es repeteix en les últimes dècades. Però, com eren el nadals en la capital de la Plana Baixa fa un segle?

Llegir antics periòdics és una forma interessant de conèixer com era l'ahir vist amb els ulls d'un paisà d'aquella època.

És el que ha fet el periodista castellonenc Ximo Gorriz, que ha compartit en les seues xarxes socials una curiosa retallada de l'edició del 'Heraldo de Castellón' de desembre de 1912, fa 110 anys.

En el breu, el corresponsal de 'Heraldo de Castelló' a Borriana relata amb sorna com estaven transcorrent el nadal d'aqueix any, aprofitant per a denunciar els "sablazos" dels "esplaiats aguinaldistes".

Arreplega el corresponsal en els seus ‘Ecos de Borriana’ que cap incident va entelar “les expansions i excessos de la gent jove” durant un nadal en les quals el temps va ser benigne.

“Tots, tant els que combreguen amb l'església catòlica com els que es consideren fora d'ella, es van associar a aquestes festes, amargades una miqueta per alguns esplaiats aguinaldistes”.

I és que, en la seua nota el periodista de 1912 arreplega que “les acanades van estar a l'ordre del dia: El súmmum senyors; des de l'infeliç enllustrador fins al marcial carabiner amb el seu flamant uniforme, tothom es creia amb dret a demanar”..

L'aguinaldo era la forma amb la qual molts gremis tractaven de traure's un sobresou aprofitant el Nadal, a base de donacions que lliuraven els veïns. Posteriorment va derivar en la paga extra, ja oficialitzada en les nòmines.

Pujar