Els bous al carrer: un negoci rendible en la Comunitat Valenciana?

Els bous al carrer generen controvèrsia en la societat valenciana, unes vegades volguts i altres vegades odiats per la població, el seu festeig mai queda exempt de polèmica. No obstant això, és innegable que formen part tant de la tradició com dels senyals d'identitat de la Comunitat Valenciana.

Aquesta festa té un impacte directe en l'economia de 148 milions d'euros, mentre que si a aquests se li sumen les despeses indirectes en diferents sectors ascendiria a 300 milions d'euros. Aquestes xifres representen el 0,04% del PIB de la Comunitat i el 0,16% del empleu total, tal com reflecteix l'estudi “Impacte econòmic dels 'bous al *carrer' en la Comunitat Valenciana”.

Per això, Germán Zaragozá, president de la Federació de Bous al Carrer, afirma que “és la cultura que millor vertebra la Comunitat Valenciana des de Vinaròs fins a Oriola. Hi ha 296 pobles en aquest territori que realitzen festejos taurins en les tres províncies. Això és una cosa molt significativa perquè ni tan sols se celebren les Falles en les tres províncies ni es parla valencià en totes les zones, la zona del racó d'Ademús”.

Uns festejos amb colors polítics

D'altra banda, el Partit Popular de Carlos Mazón s'ha compromés a defensar la tradició de els bous al carrer juntament amb altres tradicions. En aquesta línia estan començant a actuar diversos ajuntaments de la província de València com Xirivella, on l'actual alcaldessa, Paqui Bartual, ha confirmat a elperiodic.com que “si la ciutadania ho demanda no hi hauria problema en què tornaren els bous al carrer a la localitat”. També Abel Martí, alcalde de la Pobla de Vallbona (PP) vol retre homenatge a aquesta festa, “treballant perquè tornen a l'emplaçament on estaven situats anteriorment. No és només una qüestió simbòlica, sinó una estratègia comercial per a veure com repercuteix econòmicament en els negocis de la zona” ha explicat.

Aquest fet ha sigut valorat com “una bona notícia” per la Federació de Bous al carrer, encara que el seu president insisteix que “això no és una cosa de partits, sinó de persones on decideix l'alcalde. A vegades no influeix tant una formació, sinó la figura de l'alcalde que governe, perquè en municipis en els quals ha governat o governa el PSOE se celebren els bous com Vila-real, Museros, Montcada, Paiporta”. Així i tot “creiem que hi ha un vessant xicotet de Compromís que sí que està en contra dels bous, però alguns pobles que han sigut governats per la formació valencianista, els han secundats, com Xiva, Foyos, Pedreguer, Betxi”.

Des de la Federació pensen que aquesta manifestació taurina repercuteix positivament en els llocs en els quals se celebra perquè “creen una xarxa social que genera unió entre els pobles, aquestes relacions afavoreixen la felicitat entre les persones. També aporten valor cultural als senyals d'identitat, ja que la Comunitat Valenciana és la que més festejos taurins celebra del món, amb 8.700 festejos taurins celebrats en 2022” compte Germán Zaragozá.

Respecte al soroll que generen els antitaurins en xarxes socials, el president considera “no és la realitat, perquè no se li dona el valor que tenen, però econòmicament i socialment als pobles els bous al carrer són valorats”.

Cursos de primers auxilis

Davant l'arribada de l'estiu, augmenta les celebracions de bous al carrer pel que des de la Federació de penyes de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana i després de la signatura d'un conveni de seguretat amb la Diputació de València s'organitzaran cursos de primers auxilis de dues hores en diferents localitats de la província.