elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
ENTREVISTA

Bonig: ‘En aquests temps de desvertebració, Castelló és un exemple de província unida’

Bonig: ‘En aquests temps de desvertebració, Castelló és un exemple de província unida’
  • Elperiodic.com entrevista a la presidenta del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, Isabel Bonig

MÉS FOTOS
Bonig: ‘En aquests temps de desvertebració, Castelló és un exemple de província unida’ - (foto 2)
Bonig: ‘En aquests temps de desvertebració, Castelló és un exemple de província unida’ - (foto 3)
Bonig: ‘En aquests temps de desvertebració, Castelló és un exemple de província unida’ - (foto 4)

A poc més d'un any per a les eleccions autonòmiques, els partits polítics comencen a moure fitxa i a preparar-se per a un any electoral que promet ser mogut. Elperiodic.com ha entrevistat a la presidenta del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, Isabel Bonig, per a conèixer la proposta dels populars en la regió.

El seu projecte passa per una renovació interna, després dels nombrosos casos de corrupció valencians, i una recuperació dels ajuntaments que, tal com exposa Bonig en la següent entrevista, són 'el vertader poder territorial' que té el Partit Popular.

Acaben unes setmanes molt importants per a la imatge de la Comunitat amb festes com la Magdalena, les Falles o la Setmana Santa. Fa uns dies el president del Govern, Mariano Rajoy, deia en un acte a València que aquesta és una terra oberta a tots. Coincideix vostè amb aquesta afirmació?

Per descomptat. La Comunitat Valenciana és una comunitat variada, diferent, que no té gens que veure l'interior amb la costa, ni el nord amb el sud. La gent s'emociona cantant l'himne en valencià i en la Vega Baixa s'emociona cantant-ho en castellà. És una terra que sap divertir-se però també treballar i mostra d'açò ho veiem el dia 19 de març quan es crema la falla i l'endemà tothom està treballant. Açò diu molt d'una terra a la qual mai li han regalat gens.

En aquest acte en el va participar Mariano Rajoy a València va haver-hi expectació per si deia alguna cosa sobre el finançament autonòmic. Què li diuen del govern central sobre un assumpte que preocupa tant als valencians?

És un tema en el qual s'està treballant i hi ha un compromís per part del president del Govern, tal com va eixir de la conferència de presidents. Però per a canviar aqueix model de finançament -que va aprovar el PSOE de Zapatero i que discrimina clarament a la Comunitat Valenciana- hem de canviar la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes i para açò fa falta una majoria absoluta que no tenim. Necessitem al PSOE perquè governa en set comunitats molt importants. Crec que és bé que siguem capaços d'asseure'ns i arribar a un acord i no fer batalla política del finançament ni voler enfrontar-nos amb altres comunitats, com crec que ha fet el president Puig. Si fem açò repetirem el model de Zapatero i ho farem malament.

Precisament, des del govern valencià li acusen a vostè d'estar cuidant més pel partit en este tema que pels valencians als quals representa.

Si cuidara pel partit i no pels valencians, jo no haguera recolzat a Puig en la signatura d'aqueix manifest pel canvi del model de finançament com Puig no va recolzar al PP quan vam sol·licitar el mateix en el seu moment. Ho vam signar perquè creiem que cal recolzar al president Puig en el canvi de model de finançament i perquè cal demanar inversions. Així li'l vaig demanar al president Rajoy i així està complint. Ho veiem en totes les vegades que ve el ministre de Foment, en totes les obres que s'han anunciat, per exemple en la província de Castelló: l'arribada de l'AVE, la N-232 en el Port de Querol, la licitació dels tres trams que queden de la A-7 entre Vilanova d'Alcolea i el sud de Tarragona... s'estan fent moltíssimes coses.

Esteu ara recorrent els municipis valencians per a explicar la vostra proposta. Quins són els eixos de la mateixa?

El que planteja el PP és llibertat. En matèria educativa tornarem a implantar el districte únic que permetia als pares triar lliurement el col·legi on volen educar als seus fills amb independència d'on estiguen empadronats; llibertat també a l'hora de triar la llengua vehicular perquè creiem que el valencià no ha de ser mai un instrument de confrontació. Vam tancar aqueixa batalla en els anys 80 i el president Puig i la vicepresidenta Oltra han tornat a reobrir-la.

De moment els tribunals els estan donant la raó...

Efectivament, els tribunals estan anul·lant tots aquests projectes per vulnerar aqueixa llibertat i no garantir la igualtat. Nosaltres garantim la llibertat per a triar el col·legi i la llengua en la qual volen estudiar els seus fills. També proposem que en un de cada cinc col·legis públics nous el 80% de les assignatures es done en anglès com els col·legis bilingües perquè els xiquets isquen de debò parlant en anglès.

Seria en perjudici del valencià?

No. Nosaltres som una comunitat bilingüe i el que volem és que els xiquets que van a un col·legi públic tinguen les mateixes oportunitats d'eixida que el xiquet que va a un col·legi privat.

Què proposeu en matèria econòmica?

Una baixada massiva d'impostos. No pot ser que hagen pujat en aquesta comunitat a pesar que Puig té 3.000 milions d'euros més en finançament sense haver canviat el model. I els està destinant a obrir una nova televisió pública, a més quiosquets i a mes assessors mentre té 15.000 xiquets en barracons, 61.000 valencians en llistes d'espera en sanitat, quasi 30.000 persones en llistes d'espera en dependència sense que se'ls haja valorat o sense cobrar...

Perquè la Comunitat Valenciana siga un pol d'atracció i que les empreses es queden ací proposem eliminar l'impost de successions i donacions perquè els valencians que en l'ultime any han renunciat a les seues herències perquè no poden pagar s'han multiplicat per quatre. Eliminarem l'impost de patrimoni que està fent que molta gent es vaja a Madrid i no fixe la seua residència per a no pagar. També baixarem l'impost de transmissions patrimonials i ho adaptarem a aquells que generen activitat empresarial. A més, tenim un dels trams de l'IRPF -el que ens descompten tots els mesos- més alts, quasi del 48%, quan hi ha comunitats amb un 43% com és el cas de Madrid. Si ho baixem tindríem més diners en la butxaca i ens permetria consumir més.

Per què no van fer aquesta baixada d'impostos quan governaven?

Sí que ho vam fer. Quan va governar el Partit Popular es va bonificar l'impost de successions i donacions solament que després, la crisi i un mal sistema de finançament ens va obligar a reduir les bonificacions. Però nosaltres açò ja ho hem fet.

I com es compensaria aqueixa baixada d'ingressos en reduir els impostos? És a dir, Com es mantindrien els ingressos per a tot la resta?

Ho anem a fer perquè l'economia va millor i la Comunitat ha rebut 3.0000 milions més sense canviar el model: hi ha recaptació i hi ha més gent treballant. La meitat de l'IVA li la queda l'estat i l'altra meitat les comunitats autònomes. Ací hi ha molt turisme i moltes exportacions i tot açò és IVA. Per tant, hi ha més diners, la qual cosa et permet baixar impostos, la qual cosa al seu torn genera més activitat, més consum i més diners.

El que tenim clar és que aqueixos diners han d'anar a l'important: a acabar amb l'atur i amb les llistes d'espera en sanitat i a millorar l'educació. I no a una televisió pública (120 milions d'euros) a les agències de la innovació (28 milions d'euros) i als més de 300 milions d'euros que el president Puig es va a gastar entre assessors i agències. Nosaltres reduïm les administracions i les agències publiques per a destinar-ho a l'important.

Què proposen per a la tercera edat?

Crear ocupació per a mantenir les pensions. Ningú té una màquina de fer diners, per tant el PP ni va congelar ni va baixar les pensions, les va mantenir i ara les puja. Les puja poc però hi ha un compromís del president del Govern de pujar-les, especialment les més baixes. Des del 2011 fins ara hi ha quasi 700.000 pensionistes més i ha pujat la pensió mitjana fins als 1077 euros. De fet, des del 2007 han pujat més d'un 16%. Per a mantenir les pensions cal generar ocupació i riquesa. Puig i Oltra estan convertint els serveis socials, especialment les persones majors o amb algun tipus de discapacitat- en serveis low cost que no atenen a la dignitat de les persones. Si s'havia aconseguit alguna cosa en els últims anys és que els serveis socials anaren professionals, amb bones infraestructures, amb personal qualificat... I ara no s'estan construint residències, no s'estan adjudicant els contractes i no s'està pagant als discapacitats. El PP advoca per la professionalitat dels serveis públics a majors, per la construcció i per la gestió publique privada -açò que demonitza tant la senyora Oltra i que es vol carregar però que és absolutament necessari.

Sempre es diu que Castelló és la 'germana pobra' a la Comunitat. Què plantegen per a aquesta província?

En aquests últims temps estem veient una desvertebració total i absoluta. El nostre projecte no es concep solament amb València sinó que conjumina a Castelló i a Alacant. La nostra força està en la vertebració, en la diversitat i en la unió. El PP va a oferir molta vertebració i crec que Castelló és un exemple de província unida, orgullosa de sentir-se espanyola i valenciana però també de defensar les seues característiques pròpies. Unes característiques que, per cert, el president Puig vol carregar-se seguint el mateix full de ruta que el nacionalisme català. Nosaltres anem a potenciar molt la província de Castelló.

El Partit Popular porta una motxilla a la seua esquena a causa dels casos de corrupció que han saltat en els últims anys. Estem resumint totes les propostes que esteu explicant en tots els municipis. Percebeu que els valencians us han perdonat?

Evidentment la corrupció ens va fer molt dany, es van fer moltes coses ben però també es van fer moltes coses malament. Som conscients que en les eleccions del 2015 la corrupció ens va penalitzar. Però tots aqueixos casos són del passat, estan veient-se en els tribunals que decidiran si aqueixes persones són culpables o innocents i aqueixes persones ja no ocupen en el partit ni cap càrrec en l'administració. Nosaltres el que demanem és que açò es jutge i ara el que estem fent és tornar a il·lusionar i plantejar una renovació important. A més, demanem als partits que siga tan contundents com ho han sigut amb el PP.

Parlem ara sobre les pròximes eleccions i els alcaldables que ja s'estan donant a conèixer. Quin és el perfil pel qual aposta el Partit Popular?

El perfil sempre ha sigut gent amb moltíssimes ganes, que siga capaç de recuperar la il·lusió i els ajuntaments, el vertader poder territorial. O obtenim majories absolutes o pactarem amb altres partits.

Amb qui pactarien?

Depèn perquè Ciutadans ha donat alcaldies en municipis importants a altres partits. El PSOE, amb pitjors resultats, té moltes alcaldies perquè s'ha unit a tres i quatre partits.

Qui es perfila en l'Ajuntament de València?

S'està treballant en açò i som conscients de la seua importància. Es decidirà amb la direcció nacional i triarem el millor candidat o candidata per a guanyar les eleccions a València. Hi ha moltes possibilitats i crec que fa dos anys ningú donava un duro pel PP després de la pèrdua de poder després de vint anys i avui hi ha partit. Açò és l'important.

Isabel Bonig es perfila com a candidata per a governar a la Comunitat Valenciana?

Jo no tinc cap dubte i espere que el partit així ho determine.

Quin és l'objectiu del partit fins a les eleccions?

La carrera que correm és la mateixa que sempre hem fet: treball, treball i treball. Treball i defensar els principis sense complexos, som un partit fiable, unit, de centre dreta, que defensa la llibertat, la igualtat, la competència, que se sent orgullós d'aquesta terra però també se sent orgullós d'aquest país. Estic convençuda que ací fóra la gent defensa allò en el que creu, amb la mateixa vehemència com ho fa l'esquerra.

Pujar