23 de setembre de 2020 23/9/20

Les proves del carboni 14 determinen que els cadàvers trobats al Palau-Castell tenen vora mil anys

Les proves del carboni 14 determinen que els cadàvers trobats al Palau-Castell tenen vora mil anys - (foto 1)
    MÉS FOTOS
    Les proves del carboni 14 determinen que els cadàvers trobats al Palau-Castell tenen vora mil anys - (foto 2)
    Les proves del carboni 14 determinen que els cadàvers trobats al Palau-Castell tenen vora mil anys - (foto 3)

    Les excavacions arqueològiques efectuades a la sala est del Palau de Betxí entre novembre de 2016 i gener de 2017 van localitzar diverses restes de gran interès per al coneixement de la història de l'emblemàtic edifici i de la població de la Plana Baixa. Tant és així que una de les principals troballes ha estat la constatació de la presència d'una necròpolis islàmica prèvia a la construcció del primitiu Castell medieval. La necròpolis, tot i que es trobava molt afectada per les construccions posteriors, va traure a la llum les restes d'almenys quatre enterraments, als quals cal sumar un altre localitzat als treballs efectuats en 2008.

    A partir de les troballes i del consegüent estudi antropològic sobre les restes humanes es va determinar que es tracta de dos homes, una dona, i un quart individu del qual no es pot confirmar el sexe però que, en tots els casos, tenien entre 40 i 50 anys d'edat quan foren enterrats.

    A mitjans de gener d'enguany es va decidir enviar un queixal de la dona a un dels millors laboratoris del món per a la realització de les proves del Carboni 14 per poder inscriure amb major exactitud la datació del cadàver. En concret, la dent es va dirigir a Miami, als EEUU, que hui ha determinat definitivament que la persona va morir entre els anys 1063 i el 1154, és a dir, entre la segona meitat del segle XI i primera meitat del XII.

    El codi arqueològic de l'enterrament de la dona datat (PB16-119A) resulta molt complex per a referir-se a ella, per la qual cosa el consistori ha decidit anomenar-la «Elvira», en homenatge a la segona dona de Pasqual Meneu, l'erudit betxinenc i antic propietari del Palau. La datació permet confirmar, per tant, que a hores d'ara es tracta ser humà més antic de Betxí.

    Segons Gustau Aguilella, l'arqueòleg que ha dirigit els treballs, "conéixer amb detall la cronologia de la necròpolis era de especial importància, ja que corrobora que en època islàmica el lloc que ocupa actualment el Palau de Betxí era una zona exterior al nucli urbà, i no seria fins a 200 anys després, al segle XIV, quan s'inicia la construcció del primitiu Castell de Betxí, les restes del qual se situen per sota de l'actual Palau".

    Per al seua banda, Alfred Remolar, l'alcalde de la localitat, ha explicat que "aquestes dades confirmen que la riquesa cultural, històrica, arqueològica i antropològica del Palau i del seu entorn és enorme i està permetent reconstruir la nostra història amb una gran exactitud". En referència a "Elvira", Remolar s'ha mostrat "molt content per poder haver vist de primera mà el nostre avantpassat més antic trobat fins ara, cosa que et produeix una emoció i un sentiment molt especial i únic".

    Pujar