La benvinguda a casa: Consells per a l'adaptació de gossos recentment adoptats
Quan adoptem a un gos, i més si ha estat vivint anteriorment en una protectora, el millor és conéixer a eixe nou membre de la família abans de presentar-li tots els detalls de la seua nova vida de colp
Donar-li la benvinguda a casa a un gos és il·lusionant i bonic, però hem de tindre en compte que no sempre és tan fàcil com sembla. De fet, per a molts serà una nova experiència i no sabran molt bé com fer-ho. Prepararem el seu llit, els seus plats d'aigua i menjar, una nova corretja, el collaret o l'arnés, algun joguet i el menjar. De primeres voldrem que no li falte de res, i més si eixe nou membre de la família arriba després d'haver sigut adoptat d'una protectora d'animals.
“Sempre desitgem la millor vida possible per als nostres gossos, i més si sabem que abans han sigut abandonats, però la sobre estimulació primerenca tampoc és el millor per a ells”, explica l'educadora canina especialitzada en gossos recentment adoptats i cadells, Alena Chvátalová, qui assegura que el millor per a incorporar un gos en la família és anar a poc a poc: “En els passejos per exemple, podem començar amb passejos curts i anar introduint altres estímuls a poc a poc, com conéixer a altres gossos o passejar prop d'un parc amb xiquets”.
I és que, igual que qualsevol persona, este nou amic i el teu haureu d'anar coneixent-vos i guanyant-vos la vostra confiança l'u a l'altre.
L'adaptació, el més important
No sempre és així, però l'ansietat per separació o algunes conductes reactives amb altres gossos són alguns dels problemes que poden sorgir amb els gossos adoptats, fent que els seus humans acaben retornant-los a les protectores. L'educadora ens parla del terme ‘Bambolla d'Estrés’, encunyat per un company de la professió canina, Jose Miguel Castillejo, i que es basa en eixe moment en el qual el gos es comença a sentir còmode en la seua nova llar i comença a tindre conductes inadaptades que abans no tenia: “Ja siga per haver viscut en una protectora o perquè haja viscut un succés traumàtic, arriba un moment en el qual eixa bambolla explota i comencen a eixir tots els traumes”.
Quan estos problemes sorgixen, ho fan per no haver tingut en compte l'adaptació que necessitava el gos. “Moltes vegades, de bona fe, els fiquem de colp una nova vida que el gos generalment no és capaç de gestionar tan bruscament”, assegura Alena, qui també detalla que “no sempre porten eixa bambolla amb ells i no tenen problemes. Tan sols cal conéixer-ho i adaptar les seues primeres setmanes segons ell ho necessite”.
Consells per a una bona adaptació
Quan s'adopta a un gos que ha viscut en una protectora o ha sigut rescatat de condicions inadequades, podem o no tindre el seu historial, però encara que coneguem el seu passat, no sempre servix de molt. És per això que l'educadora canina aconsella que el millor per a este tipus de gossos és que et guie un professional: “Segons vages coneixent al teu gos aniran eixint coses que poden ser adequades o no, però no està de més tindre eixes ferramentes que et pot proporcionar un professional de l'educació canina per a saber com ajudar-lo a gestionar al teu gos tan nou com li vindrà en la seua nova vida”. Per això, “el millor”, aconsella Alena, “és anar de menys a més, així el gos anirà coneixent a poc a poc, a poc a poc, tots i cadascun dels estímuls que tindrà a partir d'ara en el seu dia a dia. Deixa que el gos marque el ritme i deixa que el gos t'indique quan necessita. No li vulgues donar tot el que no ha tingut abans en poc temps. Deixa que ell t'indique quan necessita cada fase de la seua adaptació”.
