elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

10 begudes típiques valencianes per a provar almenys una vegada en la vida

Aigua de València
Aigua de València
  • Disfruta de la cultura valenciana a base de sorbos

La Comunitat Valenciana és una terra coneguda a Espanya i el món per moltes coses: gastronomia, festes, platja… però moltes vegades no es té en compte el potencial que el territori té a l'hora d'oferir autèntiques delícies líquides que conformen senyal i escut de la terra valenciana. Bé és cert que hi ha dos o tres exemples de begudes valencianes que no s'escapen a propis i estranys, però hi ha molts més que qualsevol hauria de provar almenys una vegada en la vida, i, que els afortunats que poden trobar-los a tir de pedra haurien de gaudir més sovint.

Orxata

En l'instant en el qual la paraula orxata és pronunciada per algú, acaba relacionant inconscientment la beguda amb la ciutat de València. Aquesta beguda elaborada a partir de la xufa és tot un segell de la nostra regió, i, sobretot, una beguda molt polèmica, ja que no atén a mig fer negres quant a l'opinió que el públic té d'elles. Amor o odi per ella, però mai indiferència. Més enllà de l'opinió del públic i el seu sabor, el mite que va donar origen al seu nom és com menys curiós, i qualsevol que haja passat una mínima de temps a València sap que quan una dona li la va donar a provar a Jaume I dient-li que era llet, ell va reclamar sense dubtar-ho, “Llet no, aixó és or xata”.


Cremaet

Aquest café acompanyat d'un chorrito de rom és l'amo de les sobretaules valencianes. Denominat a vegades cigaló, té el seu origen a Castelló, i, més enllà de la seua labor com borche d'or per a qualsevol esmorzar, menjar… la seua elaboració no és cosa de broma, i és que cal ser un mestre en el ritu del cremaet si es vol fer gaudir al comensal. Molts poden jutjar el resultat fins i tot abans de provar-lo, i és que el cremaet té una composició de colors característica. La superfície ha de ser marró clarito, fent referència a la crema del café, a continuació, en el centre ha de localitzar-se el negre profund provinent del café pur, i finalment, en el fons de la tassa, la densitat del rom fa que se'l cul es tinya de daurat groguenc.


Mistela

La mistela és un licor elaborat a través de la mescla de most de raïm i alcohol. Encara que. Molts puguen confondre's, no es tracta d'un vi. Per a començar, és una beguda amb una tradició immensa, ja que s'he elaborat des de fa milers d'anys a manera de conservació del suc de raïm, a causa de les qualitats alcohòliques d'aquesta, ja que el most, en tindre poca quantitat d'alcohol no arriba a fermentar, i això provoca que l'alcohol acabe servint com a conservant. Encara que no siga una beguda que se solga beure de corregut, sí que és ideal en les postres i sobretaules, ja que actua com a digestiu, i el seu sabor tan dolç fa que siga el cim perfecte.

Aigua de València

L'Aigua de València és una de les opcions favorites per als valencians més disfrutones. La història del seu origen és més que curiosa, i molts historiadors li l'atribueixen al pintor Constant Gil, qui una nit va ser reptat a improvisar un còctel, i de la mà de la taronja, producte típic de la terreta, i altres ingredients, va aconseguir produir aquesta mescla. Per a aconseguir Aigua de València necessitem, abundant suc de taronja, com ja hem dit abans, i un toc molt concret de vodka, ginebra i cava. Malgrat poder-se beure en qualsevol moment del dia, la tradició dicta que és una beguda nocturna, per a gaudeix al costat de la nostra famosa lluna.

Absenta

Possiblement és de totes les d'aquesta llista, la que més polèmica alça. Per a molts, maleïda, per a uns altres beneïda, aquesta beguda alcohòlica va aconseguir el seu apogeu a la França del segle XIX, per a després ser prohibida degut les al·lucinacions que es creu que el seu consum provocava. En la Comunitat Valenciana va tindre la seua major esplendor en la localitat de Pego, on es va popularitzar durant els anys 70.

Casalla

Senyal d'identitat de la tabola i l'amistat, es tracta d'un destil·lat de l'anís, tant el verd com l'estrellat, i ha sigut emprat tradicionalment com a mitjà per a obrir l'apetit abans dels menjars. Sol acompanyar-se amb aigua, o beure d'un glop, i fins i tot es pot mesclar amb altres begudes. No obstant això, el seu nom prové la població sevillana de Cassalla de la serra, lloc que va donar a conéixer-la.


Café licor

El café licor es tracta d'una beguda de café amb una gradació alcohòlica d'entre el 15 i el 20%. L'origen d'aquesta beguda, a pesar que puga semblar contradictori es troba en el treball, i és que va ser ocupada pels treballadors durant la revolució tèxtil per a combatre el cansament i aconseguir aguantar més hores. És una beguda que, a més, dona peu a ser mesclada amb moltes altres, com la horachata, el granissat de llima, batut de xocolate…

Cantueso

És molt típic sobretot a Elx i Alacant. En l'antiguitat era emprada com a infusió. És obtingut a través de la destil·lació de la flor i peduncle de la planta del cantueso i alcohol neutre. Té una graduació d'entre el 25 i el 35%, i 100 grams de sucre per litre. Té un color transparent que s'acosta al marró, i un sabor molt dolç. Ha d'estar en reposos dos mesos com a mínim.

Fondillón

El Fondillón és un vi elaborat a Alacant únicament amb raïm Monastrell, molt fi i de sabor melós. L'alcohol que posseeix ve del sucre del propi raïm, i, malgrat ser un vi, té una graduació molt alte, del 18%. És un vi amb una rellevància històrica potent, sent citat en les novel·les de W. Shakespeare o Fiódor Dostoievski. Per a molts, és una autèntica meravella que a la qual no se li dona, actualment, el reconeixement que es mereix.


Herbero de la Serra de Mariola

Qualificada en nombroses ocasions com a poció curativa o guaridor infal·lible, aquesta beguda espirituosa provinent d'Alacant és elaborada amb herbes expressament seleccionades i macerades en una mescla d'anís dolç i sec. És la Serra de Mariola quine ofereix totes les espècies i herbes necessàries per a poder realitzar el licor, i aquestes poden vàries depenent del mestre que s'encarregue de l'elaboració.

Pujar