AVA-ASAJA assenyala les causes d'un mal any 2022 per a l'agricultura valenciana

AVA-ASAJA eleva les pèrdues de l'any agrari a 800 milions d'euros –un 25% més que l'any anterior– a causa de la pujada sense precedents dels costos de producció, els greus minvaments de collites per l'anomalia climàtica, l'entrada massiva i sense reciprocitat d'importacions de tercers països, la falta de solucions per a combatre les plagues i malalties, els danys rècord de la fauna salvatge i els robatoris en el medi rural. Davant la crítica rendibilitat dels agricultors i ramaders de la Comunitat Valenciana, AVA-ASAJA reclama a les administracions “que es posen les piles” i un full de ruta que garantisca una sostenibilitat no sols mediambiental, sinó també econòmica.

Malgrat la inflació del 15% dels aliments en els punts de venda, els preus a peu de camp no van cobrir en molts cultius els costos de producció, llançant unes pèrdues de mercat de 300 milions per als productors. Tots els costos agropecuaris van continuar pujant en 2022 fins a aconseguir màxims històrics. Segons dades oficials, els inputs que més es van encarir són els fertilitzants (+62%) –si bé alguns compostos nitrogenats i la urea s'han arribat a doblegar o triplicar–, l'energia (+49%) –entitats de reg han pagat factures quatre o cinc vegades superiors a causa de l'increment desmesurat del preu de l'electricitat i a l'establiment per part del Govern del ‘topall al gas’–, els pinsos (+34%) i els fitosanitaris (+20%). El gasoil agrícola va baixar el seu preu a la fi d'any però al llarg de l'exercici es va mantindre un 70% més car.

Les successives adversitats climàtiques (gelades, falta d'hores de sol a la primavera, pluges persistents i torrencials, pedra, sequera, calor a l'hivern, etc.) van provocar enfonsaments de collites en els principals cultius: cítrics (-20%), raïm (-25%), olivar (-85%), ametla (-55%), arròs (-10%), cereals (-25%), caqui (-70%), etc. Aquesta sinistralitat, moltes vegades no coberta pel segur, va ascendir les pèrdues en 285 milions en la Comunitat Valenciana.

A més, la continuada supressió de matèries fitosanitàries i la generació de resistències als pocs productes autoritzats van mantindre els atacs de plagues i malalties. Els danys van representar 150 milions, sobretot en cítrics (Cotonet de Sud-àfrica, aranya roja i mosca del Mediterrani), caquis (cotonets, mosques blanques i taca foliar), arròs (pyricularia i males herbes) i ametles (avispilla i Xylella fastidiosa). Malgrat això, la UE va presentar en 2022, en línia amb el Pacte Verd, una proposta de reglament que planteja noves retallades i fins i tot la prohibició de tots els fitosanitaris en ‘zones sensibles’ que suposen més del 30% de l'agricultura espanyola i més del 80% de l'agricultura valenciana.

Les institucions comunitàries van continuar oposant-se a establir ‘clàusules espill’ o reciprocitat a les importacions foranes que desplacen les produccions europees en el seu propi mercat. L'única nota positiva va ser l'establiment del tractament en fred als carregaments de taronges sud-africanes a fi d'evitar la introducció i propagació de la falsa arna, però es va excloure les mandarines i aranges malgrat comportar el mateix risc.

L'excessiva i incontrolada fauna salvatge, sobretot el senglar, va incrementar els seus danys un 15% i ja causa 40 milions de danys anuals. Els robatoris de collites d'alt valor, instal·lacions de reg i materials metàl·lics van continuar sent una xacra amb 25 milions de pèrdues en el sector agrari valencià.

A la vista de les polítiques agràries insuficients i fins i tot lesives per al món rural, 2022 va ser un any amb múltiples mobilitzacions a València i Madrid. AVA-ASAJA va participar, entre altres actes reivindicatius, en la manifestació del sector agrari el 25 de febrer a València, la històrica manifestació del món rural el 20 de març a Madrid, la concentració contra la PAC el 23 de novembre i la concentració dels regants enfront del ministeri per a la Transició Ecològica el 29 de novembre.