La veu amiga a l'altre costat de la línia, el telèfon de l'esperança frega el mig segle de vida

Amb quasi mig segle d'història a la seua esquena, el Telèfon de l'Esperança s'adapta a les noves circumstàncies i el fa convençut de la necessitat de continuar oferint aquest servei a tot aquell que el necessite. La vida segueix, i amb ella ho fan també els problemes relacionades amb la salut emocional.

Han passat molts anys des que el seu fundador, Serafín Madrid, posara en marxa aquest projecte que va obrir les seues línies a Sevilla allà per 1971. Ho va fer amb la convicció que a la societat espanyola li faltaven mecanismes per a aconseguir atallar les crisis o problemes emocionals i psicològics dels seus ciutadans.

Ràpidament va començar a créixer, rebent anomenades des d'altres províncies, i promovent així la creació de seus en altres punts del país. Hui dia compta amb 29 centres a Espanya – entre ells la Comunitat Valenciana- i té convenis de col·laboració amb associacions afins en 9 països d'Amèrica i Europa.

Les coses, com és lògic, des de llavors han canviat, però el Telèfon de l'Esperança continua reivindicant-se com un servei essencial fins i tot en els nostres dies: “Mentre que hi haja gent que patisca, que aquest a l'altra línia perquè necessita esplaiar-se, això té tot el sentit del món” explica el seu president a València, Jose Ortiz, qui recorda que l'atenció és personalitzada, anònima i gratuïta.

Jose ens compta com han canviat les coses des de l'inici de la pandèmia del coronavirus el mes de març. Igual que la resta dels sectors van haver d'adaptar-se, començant pel més bàsic: passar al món online. “Des del primer moment es van seguir totes les recomanacions sanitàries i tot va passar a fer-se online fins a agost”. Les seues línies van canviar d'ubicació, però no amb això canvie el tracte.

Malgrat aqueix canvi en el model de treball, els seus telèfons no van deixar de sonar i així ho demostren les xifres que manegen des de l'organització segons les quals les consultes s'han incrementat al voltant del 50% en l'últim any, “Tenim en data de hui quasi l'igual de crides que l'any anterior, i encara queden mesos complicats per davant”.

La necessitat de ser escoltat

Els telèfons sonen repetides vegades al llarg del dia i de la nit. Les persones que estan a l'altre costat solen ser, de forma més recurrent, homes i dones d'entre 45 i 65 anys d'edat. Els problemes més comuns, per part seua, depressió i soledat encara que des de l'organització reconeixen que el coronavirus ha portat amb si tants altres com el duel o els problemes de parella.

També ha posat de manifest alguna cosa que ja venia ressonant amb força en la nostra societat: la soledat dels majors. Una realitat constada per la qual des del Telèfon de l'Esperança s'ha decidit posar en marxa una línia especial per a ells en la qual se'ls ajudara en tot allò que es necessite.

Aquest nou programa servirà per a “parlar d'emocions i por, amb gent que sap que li escoltarà”. A aquest nou telèfon (963 916 006) poden cridar totes aquelles persones majors de 65 anys que patisquen, ja siguen a les seues cases o en residències.

Així, el programa “Escoltant als majors” té com a fi millorar la qualitat de vida de les persones majors que es troben soles o en risc d'exclusió o marginació, mitjançant l'acompanyament telefònic per part de voluntaris, experts en relació d'ajuda i en intervenció en situacions de crisi emocional.

Un equip de voluntaris compromés

Però sens dubte, res del que ocorre en el Telèfon de l'Esperança seria possible sense el gran equip humà que hi ha darrere. Tots ells voluntaris, formats a través de cursos específics en els quals s'aborden l'acolliment, escolta activa i l'empatia, dediquen les seues hores per a oferir un servei cada vegada més necessari.

En aquests moments, l'ONG en la Comunitat Valenciana està composta per 110 voluntaris: 40 orientadors, 43 psicòlegs, 2 advocats i al voltant de 25 coordinadors. Cadascun, amb unes tasques específiques que comparteixen una mateixa fi: ajudar al proïsme.

Per a col·laborar amb aquesta iniciativa sense ànim de lucre es poden realitzar xicotetes donacions, sobre les que trobaràs tota la informació en la seua pàgina web.