Les II Jornades d’Estudis d’Almassora exhibeixen més de 200 elements arquitectònics del riu Millars
La segona edició de les Jornades d'Estudis d'Almassora obrirà aquesta vesprada al públic amb l'objectiu d'analitzar el paper de l'agricultura en la societat i el patrimoni de les comarques de la Plana. Mostra d'açò han sigut els usos que les poblacions situades al costat del Millars han fet de l'aigua, reflectits en les més de 200 contrucciones tradicionals entre ponts, azudes, sèquies o molins que seran exposats en aquest congrés gràcies al mapa de gran format que recorre tota l'arquitectura fluvial des del naixement del riu en la serra de Gúdas fins a la seua desembocadura a Almassora i que ha sigut elaborat pels experts Javier i Vicente Llop.
A tots dos els ha agraït la cessió del document la regidora de Patrimoni, Amaya Gómez, qui obrirà aquesta vesprada les jornades al costat de l'alcaldessa, Merche Galí, i el professor de l'àrea de Geografia Humana de la Universitat Jaume I, Javier Soriano. "Avui connectarem el passat amb el present i el futur de l'agricultura. Revisarem la història i la tradició per a analitzar el model d'explotació de la terra que necessitem crear, per a seguir sent productors dels nostres propis aliments, com han fet sempre els pobladors d'aquestes comarques, sense deixar de costat la sostenibilitat", ha manifestat l'edil.
El nombre de persones inscrites ja ha superat les 60, una xifra que, per a Gómez demostra "l'interès que aquestes jornades desperten a causa de la qualitat de les ponències i el prestigi dels experts que ens acompanyen, alguna cosa que hem aconseguit amb el suport de l'UJI". El primer d'ells serà el professor José Sancho, de la Universitat d'Alcalá d'Henares, qui exposarà el seu treball sobre la influència que l'agricultura i altres activitats econòmiques han tingut en la dinàmica del paisatge de la Plana, amb especial atenció al cas d'Almassora. A continuació, el director del Museu del Taulell Manolo Safont d'Onda, Vicente Estall, parlarà sobre els orígens del regadiu a partir de les evidències arqueològiques.
La jornada de dissabte començarà amb l'exposició de Cesca Pérez, responsable de l'empresa d'agricultura ecológia Biofranquesa, sobre als canvis que ha patit el cultiu de l'horta i la seua repercussió patrimonial. El professor de la Universitat de València Emili Obiol parlarà sobre les conseqüències de l'abandonament dels cultius citrícoles i la reconversió del sòl en residencial i industrial. L'apartat teòric d'aquestes jornades tancarà amb la taula redona moderada pel professor almassorí Raül Pons, en la qual abordaran l'evolució de l'agricultura i els paisatges d'Almassora.
A la vesprada, el mateix Vicente Llop guiarà una eixida de camp a través de la ruta de l'aigua d'Almassora, la qual partirà des de l'ermita de Santa Quitèria i arribarà al nucli urbà. Llop explicarà l'origen de les principals restes de construccions vinculades a l'aprofitament de l'aigua del riu, tals com l'assut, el 'pantanet' o les sèquies d'origen romà i musulmà que encara es conserven.
