elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Universitat d’Alacant analitza “El despertar del poble cubà”

La Universitat d’Alacant analitza “El despertar del poble cubà”
  • Les IX Jornades Cuba comencen demà amb la participació d’experts internacionals en l'actualitat econòmica, política i social de Cuba

MÉS FOTOS
La Universitat d’Alacant analitza “El despertar del poble cubà” - (foto 2)

 

La Facultat de Dret de la Universitat d'Alacant, a través de l'Àrea de Dret Constitucional, inaugura demà dijous 24 de novembre la novena edició de les seues Jornades Cuba, enguany centrades en “El despertar del poble cubà” . Experts internacionals analitzaran les protestes que van tenir lloc de l'11 de juny al 15 de novembre del 2021 al país.

Dirigides pel professor José Chofre, aquestes jornades tenen com a objectiu abordar i fomentar el coneixement de la realitat de Cuba, la seua economia, la seua política i la seua constitució, i formen part de les activitats del Seminari Permanent d'Estudis sobre Cuba de la Facultat.

L'acte inaugural, demà a les 16.15 hores, tindrà lloc a la sala de juntes de la Facultat de Dret, amb les intervencions de la vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació per al Desenvolupament de la UA, Rosa María Martínez, el degà de la Facultat de Dret, Jaume Ferrer, el director de les jornades, José Chofre, i la secretària acadèmica, Carmen Antón.

La jornada inaugural constarà de dues taules redones. La primera, titulada “El despertar del poble cubà: les protestes de l'11 de juliol al 15 de novembre del 2021”, comptarà amb les intervencions d'Anna Ayuso, investigadora sènior CIDOB; Susanne Gratius, professora de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid; Gerardo Arreola, periodista en La jornada, Mèxic; i Marie-Laure Geoffray, professora de Ciència Política en l'Institut des Hautes Études de l’Amérique Latine (IHEAL) de la Universitat Sorbona Nova (París III, França).
La segona taula redona  estarà dedicada a “Els drets en la Constitució cubana: entre norma i realitat”, amb la participació de Laura  Tedesco, professora de Ciència Política en la Universitat Saint-Louis; José María Viñals, advocat i soci de Squire Patton Boggs; i Vegard Bye, investigador de l’Institut Christian Michelsen i soci de la consultora Scanteam (Noruega).

El divendres 25 de novembre continuarà la trobada amb altres dues taules redones: “Desigualtat, participació i gènere a Cuba”, a les 10 hores, amb les intervencions de Yanin i Rosa María Voghon, sociòloga i investigadora independent (Cuba); i una segona taula dedicada a “Les reiterades reformes econòmiques i el seu bloqueig permanent”, en la qual participaran Pavel Vidal, professor de la Universitat Javeriana de Cali (Colòmbia); Emily Morris, professora de la Universitat College de Londres; Phil Peters, president de Cuba Resarch Center (els EUA) i Gloria Iniesta, Desk Officer Cuba. Servei Europeu d'Acció Exterior.

Els organitzadors, sota el paraigua del Seminari Permanent d’Estudis sobre Cuba de la UA, expliquen que el debat al voltant de les crisis econòmica, financera i de governabilitat en els últims anys i els processos de globalització com a tendència de la realitat geoeconòmica mundial han marcat la necessitat a la majoria dels països del món de redefinir les seues relacions internacionals i reformar les seues institucions politicojurídiques. Cuba no està exempta d'aquest procés. Per contra, atesa la singular situació de l'illa com a únic país socialista en l'hemisferi occidental i el desacord sostingut amb els Estats Units d'Amèrica des de fa més de 40 anys, sumat a la complexa situació interna després de quasi 20 anys de crisi econòmica -coneguda com el Període Especial- i els recents moviments en la direcció del país reafirmats al febrer del 2008,  indiquen que a Cuba es troba en marxa una dinàmica política i social de transformacions que ajusten les institucions politicojurídiques als actuals desafiaments. Considerant que en l'actual context cubà incideixen molts altres factors estructurals que poden condicionar canvis en les institucions polítiques i jurídiques i que a això se suma la possibilitat de donar un nou gir a les relacions dels EUA, es desprèn la necessitat que científics socials, juristes i economistes discutisquen, des de l'àmbit universitari, les possibles bases o models que poden ajudar en aquest procés de transformació.

Pujar