La Universitat d'Alacant alerta sobre els perills a què s'enfronten les comarques d'Alacant

En l’aposta per transmetre coneixement científic amb to divulgatiu, de manera rigorosa, però pròxima a tots els públics, editors i autors de diversos volums triats de la col·lecció de divulgació científica L’Ordit editada per Publicacions de la Universitat d’Alacant assenyalen algunes de les possible amenaces que hi ha ara mateix sobre les nostres comarques. És el cas del canvi climàtic i la seua afectació al clima mediterrani, el perill de la substitució de terrenys agrícoles per camps de panells solars o el problema del despoblament i el desconeixement de la flora valenciana. En el costat positiu, en cadascun dels volums d’aquesta col·lecció monogràfica el lector es nodreix d’un saber que difícilment podrà trobar en la literatura acadèmica.

La mar és la clau: la ‘mediterranització’ del canvi climàtic, segons Jorge Olcina

Almenys tres onades de calor, pronosticades pel catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la UA i director del Laboratori de Climatologia d’aquesta institució, Jorge Olcina Cantos, patirem aquest estiu a la província d’Alacant. Aquesta mateixa setmana, el dilluns 12 de juliol hem patit un episodi d’altes temperatures a Alacant i Múrcia. Amb 43-44°C en l’entorn d’Elx-Crevillent-Oriola, mentre que a la Regió de Múrcia van tocar els 45, segons arreplegava el Laboratori de Climatologia. La «bona notícia» és que no es pot considerar onada de calor per la curta duració, sinó més aviat ‘pic’ com ho anomena Olcina, ja que «enguany, en lloc d’‘onades’ duradores, estem tenint ‘pics’ de calor de dos o tres dies com a màxim». «A partir del dimecres de la setmana que ve tindrem un altre pic de calor», concreta.

El primer d’aquests ‘pics de calor’ va succeir el dilluns 5 i dimarts 6 de juliol. «Aquest procés és genuïnament valencià», aclareix Olcina. I és que, com concreta l’investigador, «les temperatures més altes es registren quan venen acompanyades per vents de ponent, en la zona valenciana», que és el que ha passat en aquestes dues ocasions. «Aquest cap de setmana, dissabte i diumenge, tornaran a apujar les temperatures a l’interior i el sud de les nostres comarques», concreta.

«Cada vegada són més evidents a l’estiu els efectes del canvi climàtic en la nostra zona. El calfament de l’aigua del Mediterrani, la prolongació de la temporada d’estiu, que comença ja al juny i s’estén fins al setembre-octubre, i el fenomen de les nits tropicals, cada vegada es donen amb més intensitat. Els aclariments a aquests fenòmens estan explicat en Climes i temps del País Valencià». El volum pertany a la col·lecció de divulgació científica L’Ordit, que edita Publicacions de la Universitat d’Alacant i els seus autors són Jorge Olcina i Enrique Moltó. En les dues versions, castellà i valencià, pot convertir-se en lectura d’estiu per a comprendre què passa amb el clima i per què a la Comunitat Valenciana.

Revela el catedràtic que «l’aigua de la mar és la clau que explica els canvis que estem tenint en el clima valencià, la raó de les nits tropicals que estem patint. Això a l’interior de la península no ocorre, on a les nits refresca. Ací tenim una calor més prolongada, que dura moltes més hores, de dia i de nit. Ací podem parlar d’una ‘mediterranització’ del canvi climàtic. Tot això té com a centre el calfament del mar Mediterrani; s’està calfant el doble del que ho ha fet la temperatura de l’aire. Des del 1980 l’aigua s’ha calfat 1,4º C, mentre l’aire s’ha calfat 0,7º C».

Despoblament, canvi climàtic i ignorànciaLa supervivència del timó reial a les serres alancatines perilla, informa Antoni Belda, doctor en Biologia i expert en Biologia Ambiental de la UA. Malgrat ser una planta tòxica és d’una gran utilitat: abortiva, protegeix la roba de les arnes en armaris i és d’ús en l’elaboració de l’herber. «A Castelló es fa un herber que es diu gitam, amb timó reial com a ingredient únic».

«El despoblament de les zones rurals ocasiona un problema» assegura Antoni Belda. Posa de manifest una realitat que fa perillar el coneixement i l’ús de les plantes, perquè «generalment tota aquesta informació de la etnobotànica està lligada al món rural», aclareix. Per això, per a arreplegar tot aquest saber ha editat, juntament amb Antoni Conca i Daniel Climent, el llibre Plantes valencianes: Descripció i usos tradicionals. «L’objectiu és posar en valor la saviesa popular i que no es perda aquesta cadena. Segons moren, s’emporten amb ells aquest saber. És un punt d’inflexió. Per això cal actuar abans que aquestes persones desapareguen; perquè és una informació que no donen els llibres; és l’experiència de viure en aquest món rural el que ha fet que aprofiten tot el que està al seu al voltant d’una forma tradicional i sense destruir el recurs natural».

L’aposta del biòleg per preservar aquest coneixement antic troba exemples, com el remei natural que ens mostra, una loció natural per a espantar els insectes: «cal macerar alcohol de 96 graus amb oli de bebè, la pell del llimó i branquetes de melissa. Es polvoritza i és una loció perquè no et piquen».

El desconeixement actual sobre les plantes, el tractament, els usos, el manteniment d’aquestes és tan gran que s’ignora que «hi ha unes normes bàsiques sobre com s’han de recol·lectar les plantes. Avui dia la gent pensa que no es poden agafar les plantes dels espais naturals, entre altres coses perquè hi ha molts espais naturals protegits o regulats, però és justament al contrari: s’hauria de permetre la recol·lecció per a ús familiar, perquè aquesta poda, aquests usos tradicionals, la ramaderia, la recol·lecció de plantes medicinals, l’extracció de llenya, etc., fan que el bosc estiga viu; i aquestes plantes, en podar-les, brollen l’any següent amb major força i vitalitat. Dins d’aquests espais naturals, els plans d’ús i gestió permeten aquesta recol·lecció sempre que es respecten aquestes normes», informa el científic. De fet, «és ara, al juny i juliol, el millor moment per a recol·lectar les plantes perquè és quan més principis actius té la planta».

El canvi climàtic està també darrere d’algunes alteracions en els cicles de floració de plantes. És el cas de la cabeçuda (el cantueso) «que feia diversos anys que no floria, malgrat ser una planta adaptada a la sequera». Antoni Belda n’assenyala una de les raons: «són plantes mediterrànies que s’adapten a aquests canvis, però és veritat que veuen alterats els seus cicles».

L’abandonament d’usos tradicionals provoca que la densitat del sotabosc siga major i plantes com el timó reial no tenen ni densitat ni espai per a desenvolupar-se. «Això fa que estiga en perill i escassege en aquesta zona. El timó reial: «per la seua mala recol·lecció per a l’elaboració de licors i l’abandonament d’usos tradicionals, no té ni espai ni llum per a desenvolupar-se. Si a això hi sumem el mal ús per les persones, ací la seua situació és bastant preocupant», concreta.

La modificació de l’hàbitat és un dels problemes que hi ha. «L’urbanisme ha fet que es destruïsquen aquestes plantes. Per això són tan importants les microreserves de flora, paratges naturals municipals i parcs naturals. Fan amb la seua funció de reservori botànic, però també de fauna. És un model de gestió que hauria d’ampliar-se », apunta.

Malgrat tot el que s’ha assenyalat, Belda afirma que «som uns afortunats perquè a les nostres comarques hi ha una gran varietat d’hàbitats i tenim una biodiversitat molt elevada que, al seu torn, es veu traduïda en aquesta rica cultura d’aprofitament d’aquestes plantes». El volum divulgatiu de la col·lecció L’Ordit recopila 103 fitxes de plantes útils, on brollen aquestes i quin usos tenen. Després de dues edicions venudes el llibre, fet per un equip multidisciplinari de biòlegs, geògrafs, fotògrafs de la naturalesa i tècnics de Conselleria, està pròxim el llançament de la versió en castellà.

La llum, el nostre origen i clau de futur: moltes llums i algunes ombres

La influència que en el nostre credo i cultura ha tingut la llum és evident i d’una manera essencial la llum està en la formació de la nostra biologia pròpia com a espècie. La cultura ibera ja ho tenia bastant clar com mostren les nombroses coves cerimonials al llarg de les comarques d’Alacant, a més la llum és la clau d’un futur encoratjador amb tecnologia molt tangible encara que a vegades semble ciència-ficció, afirma Sergi Gallego Rico, editor i un dels autors del llibre La llum. Enigmes, mites i tecnologia. «La llum ha canviat el sentit de distància i simultaneïtat, en certa manera, ha fet que el planeta ens càpia quasi en una butxaca. Per a això, mirem els nostres telèfons mòbils» comenta l’editor.

En un telèfon mòbil tenim nombroses tecnologies basades en la llum i que han valgut diversos premis Nobel. El làser s’utilitza per a fer els circuits impresos; gràcies a els LED blaus tenim pantalles en color; la teoria de la relativitat d’Einstein, inspirada per la llum, ens ajuda a localitzar-nos amb el sistema GPS; les càmeres; la comunicacions electromagnètiques i molt més està en aquests dispositius que manegem quasi compulsivament.

No obstant això, hi ha ombres com la contaminació lumínica que ens priva del nostre cel nocturn i afecta espècies diferents d’animals. A més, en els últims temps tenim l’amenaça de la especulació fotovoltaica. Pobles com Castalla, Montfort, Monòver o Xixona on macro projectes fotovoltaics d’un gran impacte visual i ecològic han començat a desenvolupar-se o estan pendents d’aprovació. Sobre aquest ús i aprofitament de la llum solar el volum dedica el capítol «L’aprofitament energètic de la radiació solar», escrit entre Sergi Gallego i Jorge Francés Monllor, professor de la UA i director de l’Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies.

A pesar que la tecnologia de les cèl·lules solars comercials no ha evolucionat significativament en 20 anys, continuem aprofitant únicament un 20 per cent de la llum solar que ens arriba. El canvi de legislació recent favorable per a la instal·lació d’aquests panells solars, unit a l’abaratiment en els costos de fabricació de les cèl·lules de silici, ha atret a aquest negoci les grans companyies i pot provocar una bambolla fotovoltaica.

Però, més enllà d’aquest assumpte, la llum, font imprescindible per a la vida, és tractada des de diferents angles per experts de diferents àrees en el llibre: l’astronomia, el làser i la multitud d’aplicacions que té en medicina i indústria; la visió artificial i robòtica, la llum artificial, llum i colors, la difracció, la fibra òptica, o l’holografia, camp aquest últim en què la UA és pionera amb la creació del Centre d’Holografia d’Alacant. L’any 1984 una sèrie d’hologrames de reflexió mostrava ja en aquells dies peces del Tresor de Villena. «Els hologrames estan a tot arreu i, en el cas dels de seguretat, són un gran negoci: targetes de crèdit, bitllets de banc, etc.».