La Universitat d’Alacant acull un congrés internacional sobre Geodèsia

La Seu Universitària Ciutat d’Alacant de la Universitat d’Alacant (UA), en l’edifici del carrer Sant Ferran, acollirà des de l’1 al 3 de març un congrés internacional de Geodèsia. Emmarcat en un grup de treball específic del Servei Internacional de Rotació Terrestre i Sistemes de Referència (IERS), aquesta trobada rebrà a experts mundials en la matèria que, amb assistència presencial o remota, procedeixen de països com Alemanya, els Estats Units, Suïssa, França, Polònia o la Xina, entre altres.

Titulat «2nd Earth Orientation Parameters Prediction Comparison Campaign (2nd EOP PCC)» –2a Campanya de Comparació de Predicció de Paràmetres d’Orientació Terrestre–, el congrés pretén, entre altres qüestions, «veure quant es poden millorar els mètodes actuals de predicció d’EOP. A Alacant es presentaran els resultats de la primera fase, que va abastar des del setembre del 2021 al desembre del 2022, i es decidirà si cal prolongar-la o no i quins tests addicionals caldria fer», explica José Manuel Ferrándiz, catedràtic del Departament de Matemàtiques Aplicades de la UA i membre del comitè local d’organització del congrés.

Entre altres funcions, els Earth Orientation Parametres (EOP) representen un vincle essencial entre el sistema de referència terrestre i el celeste. Les prediccions de l’EOP són importants per a diverses activitats operatives, com la navegació de missions de satèl·lits en l’espai profund, l’apuntament d’instruments astronòmics o el posicionament de satèl·lits en la Terra. Per això, diverses agències i institucions de tot el món mantenen capacitats per a processar ràpidament les observacions geodèsiques espacials amb la finalitat d’obtenir estimacions dels paràmetres d’orientació de la Terra amb latències curtes com a base per a la predicció posterior. Mentre que molts usuaris requereixen prediccions per a només uns pocs dies en el futur, l’IERS publica de manera rutinària prediccions per a un any d’antelació, fins i tot.

Entre el gruix de persones participants del congrés, procedents de tot el món tant de manera assistencial com per conferència remota, destaca l’assistència el vicepresident de l’Associació Internacional de Geodèsia (IAG), Richard Gross, que treballa en Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA, a Califòrnia. De la mateixa manera, resulta rellevant també la presència del president de la IAG en el període 2015-2019, nomenat quan va cessar president honorari, actual director de Geodèsia del Centre de Geociències d’Alemanya (GFZ) i president de la Comissió de Geodèsia d’Alemanya.

Com explica Ferrándiz, l’àmplia assistència al congrés es deu, en gran manera, a «l’estima que es té pel treball en Geodèsia que es fa a la Universitat d’Alacant, per exemple, en el Centre d’Anàlisi de Dades de VLBI, l’UAVAC, que és un dels 21 centres associats del món reconeguts pel Servei Internacional de VLBI per a l’Astrometria i la Geodèsia (IVS) i el nucli d’un projecte Prometeu en curs en el Departament de Matemàtica Aplicada de l’Escola Politècnica Superior de la UA.