L'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana lliura en la UA els Premis de la Crítica 2020

L’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant ha acollit aquest matí l’acte de lliurament dels Premis de la Crítica 2020, un acte que va haver de ajornar-se per la pandèmia l’any passat . La rectora, Amparo Navarro, ha presidit l’acte que ha comptat amb les intervencions, a més de la rectora, de Daniel Climent, qui ha oferit la dissertació inicial «Pinzellades sobre etnobotànica i llengua», el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Juan Mesa, i el director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) Vicent Josep Escartí i Soriano.

El jurat dels premis, constituït en comissions per modalitats, ha decidit atorgar els guardons d’aquesta edició a Joan Benesiu (Creació Literària); Maria Dolors Pellicer i Sória i Irene Bofill (Literatura Infantil i Juvenil); Pep Cortés i la companyia Andana Dansa (premi ex aequo en Arts Escèniques i Audiovisuals); Susana Lliberós (Comunicació i Difusió Cultural) i a Vicent Bataller pel seu treball El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència, Ajuntament de Xàtiva, 2 volums (2018), (Estudis Lingüístics i Literaris).

Amparo Navarro, després de felicitar els guardonats i l’IIFV per la seua encomiable feina, ha volgut posar l’accent en la seua intervenció en «el compromís ferm de la UA amb la normalització lingüística, un compromís de més de 30 anys impartint docència en valencià a les nostres aules, sobretot, a la Facultat de Filosofia i Lletres que avui ens acull». A més, ha afegit la rectora, «estem fent un esforç per a transformar i reforçar estructures com el nostre Servei de Llengües, per a adaptar-nos a les demandes educatives actuals i per a oferir al nostre alumnat i el nostre personal tots els avantatges de l’educació plurilingüe».

Per part seua, el director de l’IIFV, Vicent Josep Escartí, ha subratllat la necessitat de «prestigiar la llengua i la cultura valencianes» i en aquest sentit, ha detallat que l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) va instituir l’any 1998 els Premis de la Crítica, de caràcter honorífic, amb la finalitat de reconèixer obres d’autors valencians que, individualment o col·lectiva, van contribuir a la recuperació de la llengua pròpia dels valencians i que van sobreeixir en diferents àmbits de la investigació, l’activitat cultural i de la comunicació social.

El degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, ha afegit que «és un orgull per a la nostra Facultat mantenir una estreta col·laboració amb l’IIFV, gràcies al nostre Departament de Filologia Catalana, com a fil connector entre les nostres dues institucions».

ELS PREMIATS

Modalitat de Creació Literària

El jurat ha triat l’obra Serem Atlàntida, de Joan Benesiu, publicada per Edicions del Periscopi l’any 2019. El jurat ha valorat el caràcter innovador, la voluntat d’obrir nous camins en el gènere novel·lesc, hibridant-lo amb l’assaig, com també l’alt nivell del debat conceptual que proposa, al voltant de temes tan rellevants com els de frontera, memòria, simulacre o identitat. Es tracta, en definitiva, d’una proposta incitadora, que ens convida a reflexionar sobre el món actual, i que continua la prometedora via oberta per la novel·la anterior, Gegants de gel .

Modalitat de Literatura Infantil i Juvenil

Maria Dolors Pellicer i Sòria, autora, i Irene Bofill, il·lustradora, pel llibre Comptem cabretes i pintem ocells (2019), Col·lecció «Vagó de versos», València, Editorial Andana

El jurat destaca la qualitat literària d’aquest llibre de poemes de Maria Dolors Pellicer, autora d’una trajectòria llarga i consolidada que desplega relacions intertextuals amb la millor producció poètica contemporània en llengua catalana i amb la nostra tradició oral. Cal fer menció, a més, de la intensitat del ritme i l’elevada musicalitat, tant en l’àmbit de contingut com de forma, i de la capacitat per a ajustar-se a l’univers infantil. Acompanyen aquest recorregut per la quotidianitat dels xiquets il·lustracions d’una gran plasticitat i simbologia cromàtica, a càrrec d’Irene Bofill. També destaca la qualitat de la col·lecció on apareix publicat el llibre; «Vagó de versos».

Modalitat d’Arts Escèniques i Audiovisuals

Premi ex aequo a Pep Cortés i a la companyia Andana Dansa, en reconeixement a dues trajectòries rellevants en el desenvolupament i la consolidació de les arts escèniques valencianes.

Pep Cortés (Alcoi, 1945-Barcelona, 2019) ha sigut un actor i director teatral d’una trajectòria llarga i reconeguda. Va guanyar el premi a millor actor de la Generalitat Valenciana l’any 1992 per Estimat mentider, de Jerome Kilty, i el 1997 per La lliçó, d’Eugène Ionesco. El 1999 va rebre el premi a la millor direcció de la Generalitat Valenciana per Terentius, de Juanjo Prats. Ha treballat amb importants creadors, tant escènics (Carles Santos, Sergi Belbel…), com del cinema (Bigas Lluna, Fernando Trueba…). Com a actor, també ha tingut una presència destacada en sèries de Canal 9, com Senyor retor, i de TV3. Va tenir un paper rellevant en el teatre alcoià contemporani, on destaca el seu treball per la professionalització de la companyia La Cassola, que va refundar l’any 1987. D’aquesta companyia sorgiran una sèrie d’intèrprets amb els quals va col·laborar en moltes ocasions, d’una manera especial amb la companyia alcoiana La Dependent. El seu últim treball de direcció va ser Els dies de la nit, de Joan Lluís Moreno, per a Maror Produccions, espectacle estrenat l’any 2019.

Andana Dansa, companyia de dansa contemporània creada l’any 1981 per Rosángeles i Édison Valls, ha tancat la seua llarga i reconeguda trajectòria amb l’espectacle Âtman, el comiat, estrenat al Palau de les Arts de València el gener del 2020. La companyia ha rebut, entre altres, 10 premis Max, la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, el premi Nacional de Dansa o la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura. Andana Dansa ha sigut un agent indiscutible en el sector escènic valencià, amb creacions tant per a adults com per a públic familiar, caracteritzades pel compromís i amb un arrelament en el nostre territori, des d’on ha treballat envoltada d’artistes valencians (ballarins, músics…). El seu últim espectacle, Âtman, el comiat, que reflexiona sobre la violència contra les dones, és també un homenatge a la cultura pròpia, on s’integren el cant d’estil valencià i la poesia de Vicent Andrés Estellés. En aquest espectacle ha participat un conjunt ampli i representatiu dels molts ballarins i ballarines que han treballat per a la companyia.

Modalitat de Comunicació i Difusió Cultural

Susanna Lliberós i Cubero, conductora en la ràdio À Punt del magazín «Pròxima Parada», amb més de 500 programes. El jurat la qualifica de «comunicadora madura i seriosa que sempre ha anat més enllà de la visió de la realitat que faciliten les agències de notícies i els grans mitjans. Som conscients que no sempre és fàcil donar una visió valenciana de les coses que passen, però, al nostre parer, Susanna Lliberós en el programa «Pròxima Parada», entre informació, divulgació cultural i entreteniment, fa un intent de donar la informació i portar la reflexió i el debat des d’una perspectiva valenciana plural en els diferents temes que s’hi tracten. La seua trajectòria com a periodista, primer de Canal 9; comunicadora freelance i per a diversos mitjans, l’ha fet conduir nombrosos actes. El seu compromís amb la cultura i llengua és innegable i plenament demostrat. Entre altres, podem esmentar que va ser protagonista del projecte expositiu LITE-RATES. MAMÍFERES DE LA CULTURA del col·lectiu ADONA’T, en la seua faceta de comunicadora. A més, ha desenvolupat una dedicació a la poesia, associada a la Cooperativa de Lletres El Pont. És autora de tres llibres de poesia: Cel·les (2008), Compàs d'espera (2013) i Llibre dels espills (2015).

Modalitat d’Estudis Lingüístics i Literaris

Vicent Bataller (2018), El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència, Ajuntament de Xàtiva, 2 volums. Dins del gènere de la monografia dialectal, constitueix una descripció completa i acurada de la parla de la comarca de la Costera poble a poble, inclosos alguns de limítrofs de comarques veïnes. Els dos volums contenen tota la gramàtica comarcal: fonètica, morfologia i lèxic. Aquest últim apartat, el més extens del llibre, és realment, un autèntic diccionari temàtic, que queda resumit en 187 mapes que formen, en el segon volum, un autèntic atles de la comarca.