elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

King Kong o els temors de la societat contemporània nord-americana

King Kong o els temors de la societat contemporània nord-americana
  • El sociòleg de la Universitat d’Alacant Juan Antonio Roche revisa l’evolució de les pors socials als Estats Units a través de l’anàlisi de quatre pel·lícules del goril·la gegant

  • L’expert desgrana en el seu llibre “Un crit silenciós” com es manifesta la por a la raça, a les dones, a la història, a la natura i al sagrat en els films de 1933, 1976, 2005 i 2017

 

Els temors de la societat nord-americana durant el segle XX i principi del segle XXI a través d’anàlisi de les pel·lícules dedicades a King Kong. Aquest és el motiu principal que recorre Juan Antonio Roche Cárcel, sociòleg de la Universitat d’Alacant, en les pàgines del seu llibre Un crit silenciós, que amb el subtítol «Una aproximació a King Kong i l’evolució de l’imaginari nord-americà contemporani» i escrit en anglès, ha sigut publicat recentment en la col·lecció dedicada a estudis sobre teatre, cinema i televisió de la prestigiosa editorial Peter Lang.

El professor del Departament de Sociologia I de la UA, expert en sociologia de la cultura i de les arts, i president de la Comissió de Sociologia de les Emocions de la Federació Espanyola de Sociologia (FES), ha escrutat les pors que s’extrauen de les pel·lícules dedicades a King Kong que es van produir els anys 1933, 1976, 2005 i 2017, i ha analitzat com evolucionen en aquests films.

En concret, el sociòleg detalla que «aquest llibre descriu les principals característiques que defineixen l’emoció de la por, les seues dimensions, les seues funcions, tipus i significats socials i individuals», i afegeix que «també mostra que la por representa un desig d’eliminar l’altre i allò altre –conceptes entesos com a qüestions diferents en la societat analitzada–, i que el cinema de terror té l’origen precisament en la crisi i la por, cosa que li atribueix un caràcter fonamentalment xenòfob».

Per a delimitar aquest concepte, el mateix Roche situa la producció de les pel·lícules sobre King Kong després de contextos històrics de la societat nord-americana com la crisi del 29, la crisi del petroli, l’atemptat de les Torres Bessones i la tercera guerra del Golf. «És un fet constatat per les ciències socials que els moments de crisi generen o intensifiquen diversos tipus de por», matisa l’investigador.
A més, això passa en les poblacions de les societats modernes i, particularment, a América del Nord, «a causa de la consciència de les múltiples amenaces que planen sobre els éssers humans i el món. De fet, aquest creixement de la por sembla inherent a la mateixa modernització nord-americana», comenta l’autor.

Amb aquesta anàlisi contemporània, el sociòleg posa de manifest els exemples de xenofòbia que s’aprecien en les pel·lícules de King Kong, un mite «que pràcticament es pot qualificar com un baròmetre de les pors de la societat americana», indica. I, més concretament, Roche desgrana «tot un seguit d’efectes psicològics i sociològics que acaben provocant el desig d’evasió social», i que en les pel·lícules de King Kong es manifesta en les pors a la història, «com la crisi contemporània econòmica, ecològica, de seguretat i militar», com un «sentiment de nostàlgia de l’origen, del paradís perdut, i de les fonts religioses centrades en la natura, el misteri, el numinós, el sublim o gegantesc». I, finalment, la intensificació del pànic irracional de l’ «altre», en aquest cas, «la por a la raça negra i el temor masculí a la dona», matisa Roche.

Un capítol a part mereix el tractament a la por a la dona, que evoluciona en les diferents pel·lícules i que es manifesta mostrant les actrius com «una dona que constantment crida, una dona coqueta, més lliure, espontània i seductora, una dona més afectiva que enamora King Kong i, finalment, una heroïna, que fa la guerra i salva altres personatges», en referència a cadascuna de les quatre pel·lícules analitzades, segons l’investigador.

Finalment, Roche conclou que «després de la contemplació de les quatre pel·lícules, al final queda un silenci profund i paradoxal, perquè, si no hi ha altre remei, la por a l’altre, expressada a través  del crit, conviu amb la seua marginació, amb la seua invisibilitat i, en definitiva, amb el seu silenciament».

Pujar