Un estudi valencià revela que el 50% de les dones espera a tindre símptomes greus de salut per a acudir al metge

La meitat de les participants en l’enquesta «La salut i les dones», dirigida per la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant, María Teresa Ruiz Cantero, afirma que sol esperar a tenir símptomes greus per a acudir al metge, malgrat les conseqüències negatives que pot tenir per a la salut.

María Teresa Ruiz Cantero ha presentat aquest dimecres els resultats d’aquest informe davant els mitjans de comunicació, al costat del director executiu de Relacions Institucionals, Accés i Comunicació d’Organon, Manuel Anxo Blanco. La presentació davant de la societat i la comunitat científica tindrà lloc aquesta vesprada, a les 19.00 hores a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant, a l’edifici del carrer Sant Ferran, 40.

Durant la presentació, María Teresa Ruiz Cantero ha destacat «l’aposta per la igualtat de la Universitat d’Alacant, tant en les polítiques universitàries, com en l’àmbit acadèmic, i també per la investigació, la transferència del coneixement i pel talent».

El doctor Manuel Anxo Blanco ha coincidit a destacar la importància de la col·laboració de l’àmbit empresarial i acadèmic i ha explicat que «des d’Organon volem impulsar la salut amb perspectiva, una nova mirada a la salut integral de les dones, sensible a les seues diferències, que cerca la igualtat i la conscienciació. Juntament amb la Universitat d’Alacant i la catedràtica María Teresa Ruiz Cantero fem aquesta enquesta per a entendre millor els determinants socials que influeixen en la salut, i són les mateixes dones les qui expliquen les seues circumstàncies i vivències davant de la salut o la malaltia. Creiem que els resultats d’aquesta enquesta són una crida a l’acció per a millorar la salut de les dones, ja que, si la millorem, aconseguirem millorar la salut de la societat en general».

María Teresa Ruiz Cantero ha afirmat que l’enquesta de «Les Dones i la Salut», «arreplega les veus de 1.504 dones d’Espanya sobre el seu estat actual, principals causes i experiència amb els problemes de salut patits amb més freqüència, i amb la menstruació i l’absència d’aquesta. També sobre la freqüència de demanda d’assistència sanitària, i l’acompanyament dels familiars; com també les seues percepcions sobre el que fa el sistema sanitari per elles perquè estiguen millor, la seua satisfacció amb aquest, i el seu coneixement per a les millors pràctiques professionals sanitàries possibles».

Realitzada per Psyma Ibèrica, per encàrrec d’Organon i amb el suport de la Universitat d’Alacant, entre juny i juliol de 2022, a dones d’entre 18 i 75 anys i residents a Espanya, la primera part va estar centrada en les possibilitats de conciliació i la relació d’aquestes amb els hàbits de vida saludable de les dones enquestades, i ja va ser presentada al març de 2023.

Ara, en aquest segon informe, segons ha explicat Ruiz Cantero, «s’hi detallen els resultats més destacats sobre l’estat de salut de les participants, la forma en què les dones fan ús de l’atenció sanitària, el temps que tarden a sol·licitar-la i l’impacte en la qualitat de vida de les seues malalties, de la menstruació i de la menopausa».

La catedràtica de la UA ha indicat que el punt de partida per a entendre millor la salut de les dones «és conèixer quina és la seua autopercepció». Així, per al 68% de les enquestades la percepció del seu estat de salut propi en l’últim any és bo o molt bo i només dolent o molt dolent per al 6% de les enquestades. Aquesta dada és independent de tenir una malaltia o no, perquè el 57% de les dones enquestades afirma no estar malalta ni tenir un problema de salut; el 35% diu tenir un diagnòstic per al seu problema de salut i el 8% restant, estar a l’espera d’un diagnòstic definitiu.

Quant als hàbits d’ús dels centres sanitaris, ha desgranat que el 76% de totes les dones enquestades afirma que acudeixen soles a rebre atenció sanitària, xifra que és encara més gran entre les dones de 36 a 50 anys, franja en què arriba a un 82% i entre les de 51 a 65 puja a un 83%. Fins i tot, el 69% de les dones de 66 a 75 anys continua acudint sola a la recerca d’atenció mèdica.

En aquesta línia, ha assenyalat que la freqüència amb què acudeixen al metge és d’una vegada a l’any per a un 58% de les dones i un 33% va quan ho necessita. A més, quasi la meitat de les dones enquestades es fan controls i reconeixements mèdics, és a dir, prenen mesures de prevenció secundària.

Quant a la mena de centre sanitari a què acudeixen, més del 80% de les dones enquestades acudeix a un centre d’atenció primària davant d’un problema de salut. De totes les participants en l’enquesta, el 32% afirma disposar d’una assegurança privada, no obstant això, el 66% d’aquest grup de dones diu acudir, exclusivament o de manera combinada, a l’àmbit públic.

Malalties més comunes

Amb independència que hi haja o no un diagnòstic definitiu, Ruiz Cantero ha precisat que «les àrees principals en les quals les dones enquestades diuen presentar alguna malaltia o problema de salut són les al·lèrgies, la salut mental, la diabetis, hipertensió arterial, obesitat i hipercolesterolèmia, les malalties de tipus neurològic i les relacionades amb l’aparell reproductor femení». També s’esmenten els trastorns de l’alimentació i les malalties gastrointestinals.

En relació amb aquestes malalties, la investigadora de la Universitat d’Alacant ha destacat que el temps que van tardar a cercar assistència davant dels primers símptomes va ser de més d’un any entre el 20 i el 30% dels casos.

La professora ha oferit les dades relacionades amb les malalties que més impacte produeixen en la qualitat de vida de les dones, segons les respostes de l’enquesta. Així, la depressió és el problema de salut amb major impacte en la qualitat de vida de les enquestades, amb un 8,2 sobre 10. Hi segueix l’impacte de la migranya, d’un 7,5 sobre 10; les al·lèrgies, amb un 6,46 sobre 10; i el conjunt de malalties de diabetis, hipertensió, obesitat i hipercolesterolèmia, l’impacte de la qual en la qualitat de vida segons van referir és de 5,93 sobre 10.

D’altra banda, a més de les malalties comunes, les dones també poden tenir patologies o problemes ginecològics. En el cas de les dones enquestades que diuen tenir alguna morbiditat relacionada amb l’aparell reproductor femení, la seua qualitat de vida es veu afectada en un 7,82 sobre 10. I quant a les dones que en l’enquesta van referir tenir problemes de salut relacionats amb la menopausa, la seua qualitat de vida es veu afectada en un 7,47 sobre 10. Destaca que, en els dos casos, més del 36% van afirmar haver tardat més d’un any a cercar atenció sanitària després dels primers símptomes.

De manera silenciosa

La investigadora ha comentat que l’impacte en la vida diària de la menstruació i de la menopausa és sovint acceptat de manera silenciosa per les dones, encara que en preguntar a les enquestades pels símptomes, es pot observar la importància que té.

Així, el 52% del total de dones enquestades afirma tenir la menstruació i assenyala, amb diferents percentatges, símptomes com cansament, canvis d’humor, sagnat abundant i regles doloroses. El 36% sol prendre medicació per al dolor, encara que només el 17% acudeix al metge a causa del dolor menstrual.

Per part seua, del total de les dones enquestades, el 43% afirma portar més d’un any sense menstruació. Les dones d’aquest grup esmenten els símptomes següents com els més habituals: acaloraments i suors nocturnes; canvis en l’aparença física (augment de pes, major quantitat de pèl corporal); empitjorament de la qualitat del somni i inapetència sexual. Només el 12% diu sentir tristor per haver deixat arrere l’etapa fèrtil.

Vivència de les malalties i de l’atenció sanitària

Finalment, la catedràtica de la UA ha recordat que tant el projecte de Gendered Innovations de la Universitat d’Stanford, com la Primera Estratègia de Salut de les Dones del Regne Unit identifiquen reptes de gènere en l’atenció sanitària a les dones amb la finalitat de contribuir a la seua millor salut.

En aquest sentit, les dones enquestades també van valorar algunes qüestions per les quals la literatura científica sol preguntar, i que poden explicar les conductes de les dones davant de les malalties, la relació metge-pacient i la valoració de la satisfacció amb aquesta.

D’aquesta manera, el 67,7% de les enquestades pensa que dones i homes reaccionen de manera diferent davant dels mateixos símptomes o malaltia. El 49,7% de les dones enquestades afirma que sol esperar a tenir símptomes greus per a acudir al metge. El 57% (56,9% exactament) de les enquestades pensen que, davant d’una mateixa malaltia/problema de salut, no se’ls escolta i no se’ls fa el mateix esforç per al diagnòstic i per al tractament que als homes; i el 46,6% de les enquestades diuen no estar d’acord amb l’afirmació que els metges s’interessen pel seu context social i familiar, mentre que només el 14,3% creu que sí que s’interessen pel seu context social i familiar.

Com ha afirmat la catedràtica, «la perspectiva dels determinants socials de la salut considerada en aquesta Enquesta de Salut de les Dones aporta nou coneixement sobre les dimensions socioculturals, familiars, econòmiques i de gènere; i també a la dimensió relacionada amb de quina manera l’estructura sanitària entén i atén les necessitats de les dones. Aquesta informació pot ser útil per al tractament d’estratègies amb la mirada enfocada a la salut integral de les dones i, per tant, a la salut de la societat a les quals elles tant aporten”.