Jorge Gascón reivindica el paper de l’Enginyeria Química contra el canvi climàtic en el seu nomenament honoris causa per la UA

La Universitat d’Alacant ha investit doctor honoris causa el catedràtic d’Enginyeria Química i director del Kaust Catalysis Center en la Universitat de KAUST (Aràbia Saudita), Jorge Gascón Sabaté, en un cerimònia que ha tingut lloc aquest dimecres, 19 d’octubre del 2022, en la sala d’actes de la Facultat d’Educació.

Gascón ha rebut de mans de la rectora de la Universitat d’Alacant els atributs que acompanyen la investidura com a doctor honoris causa en un acte carregat de simbolisme acadèmic: el birret; l’anell; el llibre de la Ciència i els guants blancs. Navarro, ha destacat «la seua excel·lentíssima trajectòria acadèmica i investigadora, les aportacions a la Química a l’Enginyeria Química i a la catàlisi», i també les seues «estretes relacions amb la nostra Universitat».

Del reconeixement que fa la Universitat d’Alacant al professor Gascón destaca, entre altres, «que es tracta d’una persona jove que es troba en la plenitud professional», com ha assenyalat en la seua laudatio el professor Enrique Vicente Ramos Fernández, padrí del nou doctor, qui ha ressaltat la que considera la seua qualitat principal, la creativitat, «sempre és capaç de tractar els problemes científics des d’un punt de vista diferent dels altres», ha asseverat en la seua al·locució.

Ramos ha destacat que la Universitat d’Alacant és «la primera institució que li reconeix la seua enorme vàlua científica i acadèmica amb aquesta distinció i estic convençut que no en serà l’última» i també ha detallat els èxits que fan a Gascón creditor d’aquest reconeixement, en particular que «avui dia no es pot parlar de Metall Organic Framework (MOF), membranes per a separació de gasos, o conversió catalítica de CO₂, sense citar-hi els seus treballs. La feina del professor Gascón en aquests camps ha establit la base perquè àrees d’investigació inexplorades per la comunitat científica es desenvolupen a nivells mai abans imaginats».

Per part seua, Jorge Gascón, ha reivindicat la ciència i en concret la Química i l’Enginyeria Química en la lluita que lliura la humanitat contra el canvi climàtic, «estic convençut que el canvi climàtic representarà per a la Química el que la carrera espacial va representar en la segona meitat del segle 20 per a la Física», ha afirmat amb rotunditat.

El nou honoris causa de la Universitat d’Alacant ha advertit que «estem a punt de morir d’èxit i que una societat basada a extraure, produir i rebutjar no és sostenible» i ha assegurat al mateix temps que «la nostra responsabilitat com a científics i com a ciutadans és trobar solucions que puguen ser aplicades, no sols una vegada la transició energètica i que això siga una realitat, però especialment durant el període a què ens enfrontem durant els pròxims 30 anys, on cada tona de CO₂ que evitem emetre ens ajudarà a guanyar el temps necessari per a completar aquesta transició».

En aquest sentit el professor Gascón ha defensat que «avui més que mai, les Ciències Socials i les Ciències Naturals han de treballar juntes. Avui, més que mai, la Química ha d’ocupar el lloc que li pertany i proposar solucions que siguen no sols viables, sinó també pragmàtiques, ràpidament assimilables i socialment justes. Avui més que mai, necessitem remar tots en la mateixa direcció. Avui més que mai, la Química, l’Enginyeria Química i la catàlisi tenen un paper fonamental per a definir el nostre futur».

I per a això, Gascón, ha exposat els èxits de les seues investigacions que han contribuït a aconseguir «una indústria petroquímica més neta, més eficient i, per tant, menys emissora de diòxid de carboni» i ha reivindicat la «importància de la creativitat en la ciència, de mirar els problemes des de perspectives diferents per a aconseguir solucions radicals», fet que li ha permès, com assenyalava el professor Enrique Vicente Ramos, «trobar solucions on els altres només veien limitacions».

El catedràtic d’Enginyeria Química i director del Kaust Catalysis Center, ha explicat alguns dels treballs que està desenvolupant en l’actualitat i que veuran la llum els pròxim anys com «un nou procés per a utilitzar amoníac com a mitjà de transport d’hidrogen» o «nous combustibles sintètics a partir de diòxid de carboni i hidrogen net que poden tenir un gran impacte en la descarbonització del transport durant les pròximes dècades», a més de ser «un mètode per a capturar quantitats massives de diòxid de carboni en materials de construcció, probablement la investigació amb major impacte immediat que he fet durant tota la meua carrera i, esperem, que s’aplique molt prompte en l’orient mitjà i Àsia, les zones del món amb major activitat de construcció», projecte que ha fet juntament amb l’arquitecte Bill McDonough, un dels pares de l’economia circular.