elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Investigadors de la UA participen en un projecte internacional per a ajudar a salvar la nacra (Pinna nobilis) de la seua extinció

Investigadors de la UA participen en un projecte internacional per a ajudar a salvar la nacra (Pinna nobilis) de la seua extinció
  • Cerquen a través del projecte LIFE PINNARCA la supervivència de la població de nacra del Mar Menor, una de les dues últimes poblacions del litoral espanyol

MÉS FOTOS
Investigadors de la UA participen en un projecte internacional per a ajudar a salvar la nacra (Pinna nobilis) de la seua extinció - (foto 2)
Investigadors de la UA participen en un projecte internacional per a ajudar a salvar la nacra (Pinna nobilis) de la seua extinció - (foto 3)

La nacra (Pinna nobilis) és un emblemàtic bivalve endèmic del Mediterrani que es troba en perill crític d’extinció a causa d’una malaltia parasitària ocasionada pel protozou Haplosporidium pinnae. Aquest patogen ha causat una mortaldat massiva d’exemplars des de l’any 2016 que ha provocat la desaparició de la pràctica totalitat de les seues poblacions en el litoral mediterrani. En aquest marc, investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) formen part del projecte internacional LIFE PINNARCA l’objectiu del qual és la conservació de la nacra.

En concret, el Departament de Ciències de Mar i Biologia Aplicada de la UA i el CIMAR (Centre d’Investigació Marina de Santa Pola), juntament amb l’Aquari de la Universitat de Múrcia, cerquen a través d’aquest projecte la supervivència de la població de nacra del Mar Menor, una de les dues últimes poblacions del litoral espanyol. Actualment queden molt poques poblacions relictes de nacra en «santuaris» on no es donen les condicions òptimes de salinitat o temperatura per a la supervivència i la proliferació d’aquest protozou, com és el cas del Mar Menor o el Delta de l’Ebre.

«Per desgràcia, superposat a l’amenaça del patogen, la població de nacres del Mar Menor també s’ha vist afectada per la greu crisi d’eutrofització que pateix aquesta llacuna costanera, per la qual cosa els investigadors de la Universitat d’Alacant han activat un programa de monitoratge intensiu per a controlar l’estat de la població supervivent», explica la investigadora de la Universitat d’Alacant, Francisca Giménez. També col·laboren amb l’Aquari de la Universitat de Múrcia per al manteniment d’aquesta espècie «ex situ» i amb la instal·lació de col·lectors de larves per a conèixer el reclutament natural en aquesta zona.

Dins del projecte LIFE PINNARCA ja s’ha començat amb algunes de les accions que cal fer, com l’estudi dels organismes epibionts que colonitzen les valves de les nacres, la presa de dades de talles dels exemplars o la planificació de les futures activitats de ciència ciutadana que es duran a terme en el Mar Menor.

Consorci internacional

El projecte LIFE PINNARCA, que va començar l’octubre del 2021 i es prolongarà fins al desembre del 2024, està coordinat per l’Institut d’Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina de la Universitat Catòlica de València (IMEDMAR-UCV), i agrupa un consorci entre els que es troben, a més del CIMAR-Universitat d’Alacant, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut Oceanogràfic Paul Ricard (França), la Universitat Federico II de Nàpols (Itàlia), la Universitat de l’Egeu (Grècia) i l’ONG Ecologistes en Acció.

Pujar