Experts internacionals presenten a Alacant els últims avanços per a aconseguir la reducció de riscos dels moviments sísmics

«Des de fa ja més de 40 anys, la comunitat científica ens adverteix sobre l’augment del risc de desastres a causa fonamentalment de l’acceleració del canvi climàtic. Els experts indiquen que és més que probable que en el futur les condicions meteorològiques es tornen encara més extremes i augmente el nombre i la magnitud de les catàstrofes. Aquest fet, unit a altres esdeveniments com el sísmic, fan que la nostra exposició i vulnerabilitat als efectes adversos derivats del clima i de la tectònica de plaques siga cada vegada més gran», assegura Sergio Molina, professor de Física Aplicada de la UA i un dels coordinadors, al costat dels professors Manuel Navarro, Takahisa Enomoto i Yoshiya Oda, del 13 Congrés Internacional sobre Microzonització Sísmica i Reducció Sísmica, que tindrà lloc els pròxims dijous i divendres (30 de novembre i 1 de desembre) a la Universitat d’Alacant.

L’objectiu principal d’aquesta trobada, que reunirà a alguns dels majors especialistes en aquest camp del coneixement, és presentar els últims avanços en les teories i mètodes que poden proporcionar resultats precisos per a aconseguir una reducció de riscos. Així, com assenyala Molina, per a aconseguir aquesta meta, és necessari, aconseguir fer un pronòstic tan ajustat com siga possible sobre els riscos sísmics i sobre els danys que poden produir els terratrèmols en qualsevol part del món. I per a això, segons apunten els objectius del congrés, és necessària la cooperació entre enginyers sísmics, els enginyers sismòlegs i els responsables de protecció civil.

Aquesta trobada ha sigut organitzada per la Universitat d’Alacant i la d’Almeria juntament amb la Universitat Metropolitana de Tokio i la de Kaganawa, al Japó, totes aquestes institucions situades en països amb un alt risc sísmic i amb una dilatada experiència en l’estudi d’aquests fenòmens. Així, com explica Sergio Molina, els experts japonesos, els professors Enomoto i Hayashi, disposen d’un extens coneixement sobre grans terratrèmols i el comportament dels edificis; mentre que el professor Francisco J. Sánchez-Sesma, de l’Institut d’Enginyeria de l’UNAM (Mèxic) compartirà les seues investigacions sobre com la topografia pot alterar el moviment del sòl i influir en la seua amplificació. Finalment, la investigadora Elisa Zuccolo, del Centre di Ricerche Sismologiche - Istituto Nazionale di Oceanografia e di Geofisica Sperimentale (CRS-OGS) d’Udine, Itàlia, compartirà els seus estudis sobre la alerta ràpida i el pronòstic primerenc.

Durant el congrés, a més , es presentaran els primers resultats del projecte «FAST-IMPACT: desenvolupament d’una metodologia integrada de pronòstic, alerta i impacte ràpid d’esdeveniments sísmics i meteorològics extrems mitjançant monitoratge d’edificis singulars i patrimoni històric», segons avança Sergio Molina, l’investigador principal. En concret, es donaran a conèixer per primera vegada les dades arreplegades a Oriola, que ha sigut triat com a municipi pilot a causa del seu historial de pluges torrencials i alta perillositat sísmica, on s’han monitorat diferents edificis, com el Col·legi de Santo Domingo, l’Hospital de la Vega Baixa i el Palau del Marquès d’Arneva, a més de diversos col·legis públics. «L’anàlisi de les dades arreplegades ens permetrà disposar d’una primera aproximació sobre el nivell de mal en els edificis, comenta l’investigador, que avança que l’any 2025, el de finalització del projecte, esperen tenir la “llavor” d’un prototip que en permeta el pronòstic». FAST-IMPACT està desenvolupat per la Universitat d’Alacant, juntament amb la Politècnica de València i l’Ajuntament d’Oriola amb fons del Ministeri de Ciència i Innovació.