Un estudi internacional reflecteix que la contaminació del sòl és similar en espais verds urbans i en zones naturals

Un estudi internacional reflecteix que el sòl en espais verds urbans i en zones naturals de tot el món comparteixen nivells similars de múltiples contaminants com metalls, pesticides, microplàstics i gens de resistència als antibiòtics, qüestió de gran rellevància pel fet que la contaminació del sòl és una de les amenaces principals per a la salut i la sostenibilitat dels ecosistemes.

El treball, en el qual han participat més de 40 autors de centres d’investigació i universitats d’Espanya, Xina, Suïssa, Austràlia, Alemanya, Xile, Sud-àfrica, França, Portugal, Eslovènia, Nigèria, Mèxic, Estats Units, Brasil, l’Índia i Israel, ha sigut publicat recentment en Nature Communications. Per part de la Universitat d’Alacant (UA) han col·laborat l’ecòleg Carlos Sanz Lázaro i Nuria Casado Coy, investigadors de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi “Ramón Margalef” (IMEM), i experts en l’estudi de la contaminació de plàstics i bioplàstics.

«L’estrès ambiental associat a la contaminació del sòl, ja siga d’origen natural o per incidència dels éssers humans, pot afectar directament la biodiversitat i comprometre encara més la resistència i resiliència dels ecosistemes davant del canvi climàtic i les catàstrofes naturals», adverteix Carlos Sanz Lázaro.

En l’actualitat, com s’arreplega en l’article, la contaminació del sòl està associada a les emissions dels vehicles, els processos industrials, el tractament amb pesticides i a les malalties de les plantes, així com a una mala gestió dels residus. Així doncs, és d’esperar que els espais verds urbans estiguen més influïts pels contaminants que els ecosistemes naturals, que estan geogràficament allunyats de les activitats humanes. No obstant això, aquest estudi ha demostrat que els contaminants preocupants (metalls, pesticides, microplàstics i gens de resistència als antibiòtics) poden dispersar-se a través del transport aeri, l’eliminació incontrolada de fems i, fins i tot, amb l’aigua de pluja que discorre per la superfície d’un terreny i arriba fins als ecosistemes naturals.

«Aquest treball és rellevant perquè proporciona proves d’una comparació quantitativa dels contaminants del sòl en espais urbans i naturals en sis continents», explica l’ecòleg de la UA.

El cas dels microplàstics

Els microplàstics, contaminants típics d’origen antropogènic (humà), també estan omnipresents en els sòls de zones verdes urbanes i ecosistemes naturals de tot el món. «Sorprenentment, trobem proporcions similars de la forma i el tipus de polímer dels microplàstics en àrees naturals i espais verds urbans, fet que secunda encara més la idea d’una propagació de contaminants antropogènics a través dels ecosistemes. Aquests partícules, que solen procedir de les ciutats, afecten zones distants per transport atmosfèric, i són les fibres la forma principal de partícules de plàstic en suspensió en l’atmosfera de ciutats com París, Londres i Dongguan (Xina). Les fibres consisteixen generalment en polièster i polipropilè que procedeixen de teixits sintètics, cordes i xarxes», detalla Sanz Lázaro.

L’avanç dels contaminants és tan gran que, com detalla l’article, els sòls de la remota Antàrtida també presenten microplàstics. Això podria estar relacionat amb la dispersió d'aquests contaminants des de les estacions d’investigació antàrtiques i altres continents per mar i aire, i per altres activitats com el turisme que poden contribuir a l’acumulació de microplàstics en els sòls dels emplaçaments antàrtics. «Els resultats d’aquesta investigació internacional demostren que el nivell i les característiques dels microplàstics en les zones naturals coincideixen amb els que hi ha en parcs i jardins urbans dels ecosistemes terrestres de tot el món», finalitza l’investigador de la UA.