Un equip internacional de científics valora positivament els beneficis proporcionats pels animals amb peülla o ungulats silvestres

La caça, seguida pel recurs alimentós que representa per a moltes comunitats i el seu valor estètic, són els beneficis obtinguts pels humans que més s'associen als ungulats silvestres com ara cérvols, hipopòtams, porcs senglars o girafes. Aquesta és una de les conclusions d'una revisió de la literatura científica realitzada per científics de sis  centres d'investigació espanyols, entre els quals la Universitat d'Alacant, i altres quatre internacionals, liderats per l'Àrea d'Ecologia de la Universitat Miguel Hernández (UMH). En l'estudi han analitzat quins beneficis i quins conflictes estan associats als ungulats silvestres a escala global.

Els animals amb peülla o ungulats silvestres estan experimentant un increment pel que fa a l’abundància i la distribució a Europa i Amèrica del Nord. Estan recolonitzant moltes àrees en les quals estaven presents fa dècades o, fins i tot, segles i de les quals van ser erradicats. Per contra, a l’Àfrica i a l’Àsia, les poblacions d'ungulats  estan experimentant un important declivi per l’ús del sòl per a l'expansió humana.

Segons l'estudi, per aquests motius, cada vegada hi ha més interacció entre ungulats i persones. Alguns aspectes d'aquesta mútua interacció resulten positius i altres resulten negatius. Davant aquest escenari, l'equip internacional ha analitzat 575 articles científics per a determinar quins beneficis i perjudicis proporcionats pels ungulats silvestres apareixien en les publicacions científiques entre els anys 2000 i 2019.

Entre els conflictes esmentats en les publicacions científiques, destaquen els danys a l'agricultura, la silvicultura i la vegetació natural, com també les col·lisions de trànsit.

Segons els investigadors, des de principis del segle XXI el nombre de publicacions  anuals sobre els ungulats silvestres i la seua interacció amb les persones s’ha incrementat. També ho han fet el nombre de beneficis que s'han tingut en compte en les publicacions científiques (apareixen en el 50,3% de les publicacions incloses en l'estudi), a pesar que els conflictes continuen sent més esmentats (apareixen en el 93,7%).

L'anàlisi de les publicacions ha permès establir set línies d'investigació sobre ungulats silvestres centrades en herbivorisme i vegetació natural; danys en la silvicultura a Euràsia; danys agrícoles en agroecosistemes mediterranis; danys agrícoles a Amèrica del Nord; conflictes en àrees urbanes d'Amèrica del Nord; àrees naturals del nord-oest americà i investigació social a l’Àfrica i l’Àsia.

Aquestes línies d'investigació es desenvolupen principalment a Europa i Amèrica del Nord, ja que cinc de les set línies d'investigació principals se centren en aquestes àrees del món (el 70,6% de les publicacions). No obstant això, a Europa i Amèrica del Nord només habiten un 7% de les espècies d'ungulats, per la qual cosa hi ha un evident biaix geogràfic en la investigació d'aquestes espècies. L'única línia d'investigació que es desenvolupa en països en vies de desenvolupament (Àfrica i Àsia) inclou en els seus estudis aspectes socials destinats a afavorir la coexistència amb els ungulats silvestres i la seua conservació. A més, és la línia d'investigació que més destaca els beneficis associats als ungulats silvestres.

En les conclusions, els investigadors apunten que, malgrat els aspectes negatius tradicionalment associats als ungulats silvestres, durant els últims anys s'han fet evidents els beneficis que també poden aportar als sistemes socioecològics, com el turisme o el manteniment d'hàbitats. Apunten que les interaccions entre els humans i els ungulats silvestres requeriran, encara més en el futur, la cooperació entre els diferents agents socials implicats (gestors, conservacionistes, caçadors o agricultors) per a aplicar mesures de gestió que afavorisquen la coexistència entre la fauna silvestre i les persones. En vista dels resultats obtinguts, els investigadors consideren que des de l’àmbit científic hauria de considerar-se tots els aspectes dels ungulats silvestres (positius i negatius) en el funcionament dels ecosistemes, en la majoria de casos transformats per l'ésser humà per a afavorir aquesta coexistència.

A més de la participació de la professora Esther Sebastián, del Departament d'Ecologia  de la UA, l'equip multidisciplinari que ha dut a terme aquest estudi ha comptat amb els investigadors de l'Àrea  d'Ecologia de la UMH Zebensui Morales Reyes, Natividad Aguilera Alcalá, Francisco Botella i José Antonio Sánchez Zapata; en col·laboració amb investigadors dels centres espanyols Institut d'Investigació en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC, UCLM, JCCM), la Universitat de Granada i la Universitat Complutense de Madrid, i internacionals com Institute of Nature Conservation Polish Academy of Sciences (Polònia), WWF-US (els Estats Units), University of British Columbia (el Canadà) i la Universitat Leuphana de Lüneburg (Alemanya).